
Ziro, la terra de la ètnia Atapani – Arunachal Pradesh
Arribar a Ziro des d’Along no ha estat senzill. Optem per anar a Itanagar via Assam, ja que la carretera està en millor estat i evitant anar via Daporijo, tal i com fan les petites agències de viatge que operen a Arunachal. La seva ruta implica un dia més, evitable per qui disposa de vehicle propi per viatjar. Però és clar, a 75€ persona i dia, aquest dia extra els suposa un gran negoci.
Tardem només 7 hores en arribar al checkpoint d’Itanagar. Però un error en els permisos fa que el jeep compartit en el que viatgem, hagi de continuar el viatge sense nosaltres, havent-nos d’esperar que els militars indis posin solució, o pel contrari el viatge per Arunachal acaba aquí. La solució arriba al cap d’una hora gràcies a un superior que reconeix la signatura al permís i ens autoritza el pas. Per sort, una noia anglesa, que està estudiant les llengües del nord de l’Índia, que casualment passa en aquell moment pel checkpoint, ens porta amb el seu vehicle fins la ciutat, on agafem habitació prop de la parada de jeeps.

L’endemà continuem el viatge a Ziro. El trajecte només dura 5 hores, però per una carretera més apropiada per les cabres que pels vehicles.




L’interès per aquest poblet no és altre que visitar les tribus Atapani. Les dones d’aquesta tribu, famoses per la seva bellesa, eren segrestades per la tribu veïna Nishi i per evitar-ho, se’ls hi desfigurava la cara amb tatuatges i se’ls hi perforava el nas per introduir uns taps anomenats dat.
Afortunadament, des que les dues tribus van signar un tractat de pau a la dècada dels 60, aquesta pràctica ja no es fa i fins i tot algunes dones opten per la cirurgia per tancar els forats i treure’s els tatuatges.


Una altra característica d’aquesta regió és la seva religió, la Donypolo, en que adoren al sol i la lluna. Però des que els missioners van ficar la pota per aquí, la majoria s’han convertit al cristianisme Baptista, tot i que barrejant-ho amb la seva religió.
Passem dos dies visitant Ziro i les petites aldees dels voltants. Per fer-ho, agafem un tempo (un petit vehicle usat per transport públic) i anem als afores de Ziro, que és on estan situades. Els carrerons estrets ens donen l’oportunitat de veure millor com viuen i fins i tot de fer alguna ullada a l’interior de les cases, que estan construïdes amb bambú. Totes tenen a l’entrada el símbol Donypolo que les protegeix.


L’endemà ens espera una desagradable sorpresa. Mentre esmorzem, el terra comença a tremolar. Només uns segons però suficients per atemorir-nos. És tracta de la rèplica d’un terratrèmol de 6 graus que ha hagut a Myanmar, a menys de 200km de nosaltres. Ha estat una sensació ben estranya, però afortunadament no ha passat res.
Emprenem el camí cap al poble i al passar per fora d’una església Baptista ens conviden a assistir a la missa. El capellà ens dedica unes paraules i ens anima a llegir amb ell una lectura de la bíblia, amb llengua Atapani. Però tot i estar afalagats declinem amablement la invitació. La missa és, al meu parer, massa llarga (dues hores) però és molt entretinguda ja que la lectura dels textos sagrats la fan cantant, acompanyats de dues guitarres elèctriques i una bateria. A la sortida tenim la oportunitat de xerrar amb ells i conèixer una mica més com viuen. Ens ho passem molt bé.



Un altre punt interessant de Ziro és el seu mercat, amb paradetes de menjar d’allò més exòtiques.
Informació de Ziro
Com arribar. Des d’Along és poc probable que aconseguiu arribar a Ziro en una única jornada. El més ràpid és agafar els jeeps que van a North Lakhimpur o Itanagar, ja que la carretera que recorre el nord del Bramahputra està en bastant bon estat i gairebé sense revolts. S’arriba a North Lakhimpur en unes 4 hores, una o dues hores més si aneu a Itanagar. Des d’aquestes ciutats, els jeeps a Ziro surten a primera hora del matí, així que difícilment trobareu transport el mateix dia i us tocarà fer nit.
Recomanariem quedar-se a North Lakhimpur ja que la carretera fins Ziro està en molt millor estat que la que surt des Itanagar.
On dormir a Itanagar. Hotel Blue Pine, també vam sopar allà. Hotel bàsic però net i a pocs metres de l’estació de jeeps a Ziro.
On dormir a Ziro. Hotel Blue Pine, 800 INR la doble amb bany, molt recomanable, amb diversos tipus d’habitació, segurament és el millor hotel de la ciutat.
On menjar. Vam menjar molt bé al mateix hotel.
Entrades relacionades Ruta per Arunachal Pradesh i Assam, India.


8 Comments
Gildo Kaldorana
Osti!!! Increible que en el siglo XXI todavía haya estas cosas. Pero bueno, supongo que la realidad supera la ficción.
Buen post
Saludos
Lluis
La verdad es que impresiona ver estas cosas. Afortunadamente es una práctica extinta, dentro de unos años ya no quedaran mujeres en Ziro con estos tapones.
Gracias por el comentario.
Un abrazo!!
Noèlia
Nens, QUINA PASSADA!!! Les fotos m’han deixat impressionada… ja poden respirar amb aquests taps? (evidentment deuen respirar per la boca… però que incòmode!).
Bon post, interessant! Una abraçadaaaaaa!
Lluis
Si que poden respirar perquè els taps no estan als forats del nas, si no que estan posats com si fos un piercing. I si que impresiona si.
marc
Impressiona molt…
Lluis
La veritat es que si, per sort és una pràctica que desapareix.
salutacions!!
M.Teresa
No havia sentit a parlar mai dels Atapani.Unes fotos tan maques com impressionants!
Una abraçada
Lluis
Doncs mira, ara que ja ho saps ja podeu planificar el viatge i anar-hi!! 🙂
Una abraçada!!