Zhangjiajie, les muntanyes que van inspirar la pel·lícula Avatar

A Xina no hi ha parcs naturals, a Xina hi han parcs temàtics. Aquesta idea em venia al cap un i un altre cop, escarmentat de la meva anterior visita a la muntanya sagrada de Emei. I encara que li vaig repetir una i mil vegades a Núria, ella va decidir ficar el parc nacional de Zhangjiajie a l’itinerari de ruta de Hong Kong a Beijing. I sort que ho va fer, perquè tot i que la visita va reforçar la meva idea sobre els parcs nacionals xinesos, el lloc bé va val la visita.

Arribem a Zhangjiajié de nit, en un bus des de Fenghuang, sense temps per anar al parc nacional. Així que passem la nit en aquesta ciutat i l’endemà agafem el bus per anar Wulingyuan, un poblet des d’on és pot accedir al parc. Hi han diversos punts per accedir al parc i nosaltres ens decidim pel de Wulingyuan, pel fet de disposar dels serveis que ofereix el fet d’estar en un nucli urbà.

Un cop allí el primer que fem és agafar habitació en un hostal. Planifiquem la ruta amb l’encarregat, un noi jove, que ens recomana quin itinerari pel parc ens convé més. Fet això, ens dirigim en bus urbà a la porta del parc, després de comprar una mica de fruita i aigua per passar el dia.

Un no deixa mai de sorprendre’s, amb l’embolic que arriben a muntar els xinesos en qualsevol lloc on hi pugui arribar un turista. La porta d’accés està situada en un edifici enorme, en forma de pagoda. La mida de l’edifici dóna una idea del nombre de persones que visiten el parc diàriament. Després de la porta, uns autobusos esperen per portar els visitants a diferents parts del parc.

Agafem el que porta al funicular, i encara que pateixo de vertigen, he de dir que les vistes des del cable i des el cim son fantàstiques. Arribats aquí, un espera començar, per fi, a caminar, ja que, no ho oblidem, estem en una muntanya. Però no, un altre autobús ens porta cap a una altra zona, on han construït una plaça amb un Mcdonald’s. Si, heu llegit bé, una plaça i un Mcdonald’s en plena muntanya!

Funicular a la muntanya de Zhangjiajie — El funicular que ens porta al cim

En aquesta zona ja es comencen a veure alguns dels pilars de pedra que han fet famós aquest parc d’origen càrstic. N’hi han aproximadament 3100, alguns amb més de 200 metres d’altura, que estan compostos de quarsita i gres. A la sortida d’aquesta zona hi han paradetes de menjar típic de cada regió. Aprofitem i mengem uns deliciosos shashlicks de Xinjiang, que ens fan recordar el nostre viatge per aquesta regió, uns anys enrere.

Paisatge càrstic a Zhangjiajie — *Paisatge càrstic*

Des d’aquí un altre autobús ens porta fins la parada següent, des d’on comencem, per fi, a caminar, contemplant bocabadats el majestuós paisatge d’aquesta zona. El camí està empedrat i senyalitzat, sent aquesta la zona on més turistes xinesos es veuen. No hi ha cap possibilitat de perdre’s, ja que a males sempre queda l’opció de seguir a un dels seus guies, que, amablement, t’indiquen el camí.

Ascensor panoràmic per baixar de la muntanya — L’ascensor panoràmic

El final d’aquest itinerari porta a un ascensor panoràmic que et deixa a la parada d’autobús, que et porta de tornada a Wulingyuan o allà on sigui que vagis. Hi ha una altra opció, baixar unes escales (unes 500) que et porten al fons d’un barranc, on un camí senyalitzat i pla, que corre al costat d’un riu, et deixa en una altra parada de bus. En el nostre cas, i pel fet que ja començava a fosquejar, deixem aquest itinerari i baixem amb l’ascensor per tornar a Wullingyuan.

Al dia següent, tornem al parc i caminem pel sender de la vora del riu fins al final, que recorrem en unes 4 hores comptant l’anada i la tornada. Si només es disposa d’un dia aquest itinerari és prescindible, el del dia anterior no si és volen veure les grans roques verticals que van inspirar la pel·lícula Avatar, de la que els xinesos se n’aprofiten comercialment en aquest parc.

Després tornem al hostal, per agafar les motxilles i tornar a la ciutat de Zhangjiajie, on agafem el tren nocturn cap al nostre següent destí: Luoyang, amb els seus preciosos budes esculpits a la roca.

Informació pràctica

Zhangjiajie

Com arribar. Des de Fenghuang, el nostre punt d’origen, hi han busos freqüents que triguen 4 hores a arribar. El preu és de 70RMB per persona. L’estació de busos de Zhangjiajie està al costat de la de tren.

On dormir. A causa de que l’últim bus a Wulingyuan havia sortit, aquella nit ens vam allotjar a la ciutat, al Zhangjiajie Zhongtian International Youth Hostel, habitació doble amb bany 110RMB, recomanable. Vam anar fins allà en taxi, 12RMB amb taxímetre, encara que també es pot arribar amb autobús urbà. Sopem al mateix hostel, recomanable.

Wulingyuan

Com arribar. Wuligyuan és el poble on es troba una de les entrades del parc. Surten busos freqüents des de l’estació de Zhangjiajie i triguen 1 hora en arribar. El preu és de 11RMB per persona.

On dormir. Ens allotgem al hostel amb el mateix nom que l’anterior, Zhangjiajie Zhongtian International Youth Hostel. El preu és de 120RMB amb bany, i es molt recomanable. Sopem prop del centre de la ciutat, en una parada de carrer. Però prop del hostel hi ha algun restaurant.

Preus del parc

Preu de l’entrada al parc: 245RMB (val per 3 dies)
Preu del telefèric: 78RMB
Preu de l’ascensor panoràmic: 67RMB

Aquests preus són per persona i no serveix el carnet d’estudiant. Els autobusos de l’interior del parc són gratuïts. És important aconseguir una mapa del parc, nosaltres el vam comprar en el mateix autobús que ens va portar de Fenghuang a Zhangjiajie.

Entrades relacionades: Itinerari de Hong Kong a Beijing