Yazd, la ciutat caravanera del desert

Yazd és una ciutat-oasi situada on s’uneixen els deserts de Dasht-e Kavir i Dasht-i Lu i era punt de parada obligatòria de les caravanes que recorrien la Ruta de la Seda. Aquí els comerciants podien descansar abans d’aventurar-se als perills del sol, la set i els saltejadors de caravanes, en la seva ruta cap a Orient o Occident. Un dels viatgers que va passar per aquí va ser Marco Polo, el 1272, que va nomenar la ciutat en les seves cròniques com un centre de tràfic comercial i cita una tela de seda i or que s’exportava a tot el món.

La ciutat antiga està construïda amb fang i palla, tota ella té el color de les sorres del desert. Estrets carrerons per protegir-se del sol, torres que s’eleven al cel per atrapar l’aire fresc i refredar les cases i les enormes cisternes d’aigua, cúpules on s’emmagatzemava el gel, petits caravanserralls i moltes cases de rics comerciants amb meravellosos patis interiors ara reconvertits en hotels.

En un d’ells ens allotgem nosaltres. Gestionat per un iraní i un motxiller holandès, es un tros de paradís a la terra. Amb una font enmig del pati i sobretot, un acurat menú on pots gaudir tant del menjar occidental com iranià o de Yadz.

• 

• 

Molt a prop del nostre allotjament es troba la Jameh Mosque, o mesquita de divendres. Aquesta mesquita oberta, de grans dimensions, té una de les portalades més altes d’Iran. Està decorada amb exquisits mosaics i té una gran cúpula i dues minarets de 48 metres d’altura. Divendres es permet que les dones puguin pujar dalt per resar o per fer fotografies.

En sortir de la mesquita el millor és passejar pel casc antic i veure la vida de la ciutat. Passejant pels carrerons vas trobant mesquites, cases tradicionals, cases de banys, torres de ventilació (badgirs), etc…

• 

• 

El casc antic és preciós, però fa molta calor. Ens refugiem en una casa tradicional, condicionada per al seu ús com a hotel, on bevem un te al costat d’un petit estany. A Iran, no cal dir-ho, l’alcohol està prohibit, així que de cervesa res.

A la tarda visitem el Temple zoroastra. Està religió va ser fundada al voltant dels anys 1600-1200 a.C. al nord-oest de Pèrsia, pel profeta Zaratustra i sembla ser que va deixar la seva influència en el judaisme. És el lloc on crema des de l’any 470 la flama sagrada del zoroastrisme. Es diu Ateshkadeh i va ser destruït durant la revolució. Ara és un edifici de nova planta construït el 1934. A la part alta de la façana es pot veure la imatge del Déu Ahura Mazda. En l’actualitat es calcula que, tot i la pressió de l’islam, encara viuen a Yazd 4.000 practicants zoroastres.

Des d’aquí ens desplacem als afores de la ciutat per visitar les Torres del Silenci. Són construccions zoroastres, on es dipositaven els cossos sense vida, perquè els voltors els desencarnessin i no contaminessin la terra. Actualment aquesta pràctica està prohibida.

Al seu voltant hi han diverses construccions abandonades.

De tornada a Yazd visitem l’Amir Chakhmaq – fora del nucli antic – amb una magnífica façana de tres plantes amb arcs i delicats mosaics. Una construcció utilitzada en els rituals per commemorar la mort de l’Imam Hossein.

Prop d’aquí, assistim a una sessió d’entrenament en una casa de força o Zurkhaneh. Es tracta d’un esport que persegueix una connexió amb l’èxtasi religiós dels dervixos. És important la concentració i l’execució dels exercicis, mentre un cantant i diversos tambors van marcant el ritme.

Per visitar els voltants de Yazd contractem, al mateix hotel, una excursió que inclou els antics pobles del desert de Kharanaq i Meybod, i també Chak Chak, un antic centre de pelegrinatge zoroastra.