Els guerrers de terracota de Xian: l’exercit de Qin Shihuang
Xian, l’antiga capital de la Xina, es troba situada a menys de 5 hores en tren de Beijing. Es tracta d’una ciutat de províncies, tranquil·la i relaxada, amb un casc antic vibrant situat al voltant de la Gran Mesquita, una de les més grans de Xina. I és que Xian va ser en el seu temps una de les majors ciutats del món. Aquí començava o acabava la mítica Ruta de la Seda. Però amb la fi d’aquesta ruta, Xian inicia el seu declivi fins que el 1974 es van descobrir els Guerrers de l’Emperador Qin Shi Huang: més de 7.000 figures de guerrers i cavalls de terracota a mida real, que van ser enterrats pel primer emperador de la Xina, Qin Shi Huang, de la Dinastia Qin, en el 210-209 a. C. Aquest exèrcit va ser enterrat en formació de batalla en tres fossats, a un quilòmetre i mig a l’est de la tomba de l’Emperador, que es troba a 33 km de Xian. Des de l’any 1987, els guerrers de terracota de Xian estan considerats com Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Generalment, el turisme occidental arriba a Xian per una d’aquestes dues raons: per veure els Guerrers de Terracota o com a inici o final de la Ruta de la Seda. Nosaltres la vam visitar per la segona raó i en dues ocasions. La primera en un llarg viatge des del Kirguizistan i la segona en un viatge més llarg encara, ja que vam iniciar la nostra ruta a Estambul.
Els Guerrers de Terracota de Xian
Per arribar a l’entrada del museu, hem hagut de caminar durant uns trenta minuts per la gran avinguda que sempre precedeix els grans monuments turístics xinesos i esquivar altres desenes de venedors que no cessaven en el seu afany perquè els compréssim aigua, fruites, souvenirs i fins i tot maletes!
Ja estàvem cansats quan finalment vam arribar davant el primer edifici faraònic, on hi ha una dotzena de pantalles gegants connectades en circumferència que expliquen la història dels guerrers, la seva construcció per l’emperador i la posterior destrucció per un altre emperador. Molt interessant.
El següent recinte mostra la fase en què es troben els treballs de restauració. Hi ha desenes de guerrers trencats i mig enterrats entre la runa, tal com els va deixar l’últim emperador que va descobrir la tomba. Encara es poden veure restes de cendra de l’incendi i de l’saqueig.
L’altre recinte alberga els 6.000 guerrers, més de la meitat estan encara enterrats. Impressionant! de debò. Són a escala gairebé real, 1.86 m, tots diferents, la cara, el pentinat, la vestimenta. Es pot arribar a veure les diferents ètnies que componien aquest exèrcit, per les faccions de la cara i la forma de recollir el cabell. S’han trobat més tombes en tota la geografia xinesa, però aquesta és la que té un nombre més gran de guerrers.
En un altre recinte hi ha els guerrers que formaven la guàrdia personal de l’emperador, la qualitat és encara millor, les línies de la cara i la roba molt més detallada i perfecta.
Per anar agafem el bus 306, de color verd, que surt des de la parada número 1, situada a la banda de l’estació de tren. Tarda 1h en arribar.
Xian i el barri musulmà
L’últim dia hem fet unes poques visites mes per la ciutat, visitant altres monuments de Xian com ara la Torre del Tambor, la Torre de la Campana i la Gran Pagoda de la Oca Salvatge (quin nom més estrany, oi?), construïda per guardar els textes budistes traduïts al xines que va escriure el monjo Xuanzang, enviat per l’emperador a l’Índia per buscar les fonts del budisme.
I no ens oblidem del barri musulmà de Xi’an, prova evident de l’arribada de l’islam fins a aquestes terres. Aquí hi ha la mesquita mes gran de Xina i el barri bull d’activitat en caure el sol, quan tot el carrer s’omple de parades de kebabs, botiguetes, cassoles amb plats coent-se, noietes preparant creps a l’estil xines, i on el mes curiós és la gent: amb els ulls rasgats pero amb mocador al cap -les dones- i gorret blanc -els homes.
Entrades relacionades
Núria Borràs
Núria és viatgera, escriptora en el seu temps lliure i post-graduada en Cooperació Internacional. Ha publicat diversos articles de viatge en les revistes Altaïr i Lonely Planet i en el llibre de viatges “Experiències de viatge” publicat per Nova Casa Editorial.
També us pot agradar
Yazd: els antics assentaments de Meybod i Kharanaq i el temple zoroastra de Chak Chak
Zhangye, el Buda reclinat de fusta més gran de Xina
