La Ruta de la Seda: Xiahe, la lamaseria de Labrang

Xiahe és l’últim punt de la Ruta de la Seda que visitem, en aquest viatge des de Bishkek a Xian. El camí des de Tongren a Xiahe es una petita aventura. Hem hagut de pujar a l’autobús a empentes, combatent amb tibetans i xinesos i els seus respectius sacs i caixes. Els seients son mida barrufet i hem hagut de fer les 5 hores de trajecte mig girats cap al passadís. Feia un fred intens, tot el viatge hem anat amb la jaqueta, els guants i la gorra. Als peus, portàvem dos parells de mitjons i sota els pantalons, uns altres d’interiors. Es el que fan ells per combatre el fred i ha estat molt bona idea haver-los comprat a Luomen, el poblet on hi havien unes precioses escultures de Buda, escolpides en un penyasegat.

El paisatge tibetà es preciós, arribem a una alçada de 3.300 metres i veiem els iacs pasturant per la vora de la carretera. Alguns passegen pel poble. En una parada, mengem un iogurt casolà recent fet de dri – la femella del iac -. Els cims nevats s’amaguen darrera les muntanyes que ens envolten i de tant en tant es deixen veure.

Xiahe es un altre dels sis monestirs de l’ordre dels barrets grocs, juntament amb el de Kumbum. Son els dos que es troben fora de la Regió Autònoma del Tibet. A la vora de l’hotel on estem allotjats, comença un dels murs del complexe, amb tot de molinets d’oració.

A dins hi ha un poble sencer, monestirs, temples, sales d’oracions i escoles d’estudis superiors de teologia, astronomia i filosofia. El complexe neix a la falda de la muntanya i s’esten fins el riu. Els temples de mes al nord sembla que estiguin enclavats a la roca i les parets estan pintades amb harmonia amb el terreny, del mateix color que la terra.

La kora -la volta sencera voltant els molinets i orant en tots els temples que fan cada dia els tibetans- te una llargada de 3km. Impressionant. Decidim comprovar-ne la duresa i intentem seguir els monjos, els homes i les dones, els nens i els vellets, amb la intenció de fer girar tots i cadascun dels 1174 molinets d’oració i donar les tres voltes de rigor – seguint el sentit de les agulles del rellotge- dins i fora de cada temple. Però abans d’acabar el primer mur ja estem cansats i amb el braç dret adolorit, de tant fer voltar molinets.

Gairebé tothom ens avança, saludant-nos i aprovant la nostra kora. El sol se’n va i cada cop hi ha mes gent fent les seves oracions. Ara ja anem per la falda de la muntanya, per la meitat mes o menys. Un monjo vellet ens ajuda, indicant-nos el camí a seguir. Aprofito la força que fa Lluis en moure els molins per no haver-los de moure jo, no em queden forces. En la meva defensa dire que estem a 3.000 metres i a aquesta alçada manca l’oxigen.

El monjo vellet para a descansar i li passa el relleu a una tibetana, velleta també. Porta el cabell amb dos trenes que es lliguen entre elles a l’alçada de la cintura. Es fosc i el final de la kora sembla que no arriba. Com poden fer aquesta gent cada dia aquest exercici tan dur?

Just abans del final, hi han diversos temples que cal voltar tres cops per fora i tres per dins. Estan gairebe seguits, i quan acabem estem totalment fets pols i marejats. Però l’hem acabat; prenem aire i respirem satisfets. La doneta ens dona la mà i s’acomiada. Se’n va a casa, nosaltres anem a la part musulmana a comprar pà. Avui soparem uns ous ferrats, ens els hem guanyat!

---

Més informació:

• La Ruta de la Seda per Xina
• Ruta per poblacions del Tibet Històric
• Ruta de viatge des de Bishkek a Xian

---