Van, en el cor de la civilització de Urartu

En aquest darrer viatge a Turquia voliem visitar el cementiri seljúcida d’Ahlat, que és Patrimoni Unesco. Però abans havíem de decidir a quina ciutat volar. Hi han dues opcions, Muş, situat a 82km o bé Van, una mica més lluny, a 138km, però molt més interessant, ja que es pot visitar la preciosa esglèsia armènia d’Akdamar i també una fortalesa de l’antiga civilització dels Urartu, un antic regne que va sorgir a la regió, al voltant del segle IX aC.

Però el que més ens atreia de Van era el seu magnífic museu arqueològic, un dels més interessants de Turquia, segons havíem llegit d’altres viatgers i que no existia quan fa uns anys vam visitar la ciutat.

Així que vam decidir volar a Van, i un parell d’hores després ja estavem al petit aeroport recollint les motxilles i buscant un taxi per anar a la ciutat. Ja que si bé, la majoria d’aeroports de Turquia disposen de busos directes a la ciutat, aquí no és així i l’únic transport és el taxi. Això si, l’aeroport està tant a prop que la despesa no és important i a més et deixa a la porta de l’hotel, tot un luxe per qui està acostumat a caminar força estona amb la motxilla a l’esquena!

Així que un cop instal·lats vam sortir a sopar. Vam buscar si aquell restaurant que ens havia agradat tant feia uns anys, el Kervansaray, encara continuava obert. I si, i com l’altra vegada, vam sopar molt bé i a molt bon preu. És clar, que la lira turca hagi caigut tant, també ajuda a trobar-ho tot molt barat.

L’endemà al matí, un cop ben esmorzats, ens vam dirigar al centre, a la cruïlla dels carrers Cumhuriyet Cadesi amb Kazim Karabekir, on s’aturen els minibusos locals que porten a la fortalesa i al museu arqueològic.

En arribar vam decidir tornar a visitar la fortalesa, situada dalt d’un turó i deixar per després el museu. Vam comprovar que la fortalesa està més restaurada que en l’anterior ocasió, però segueix valent la pena la visita per les vistes del llac i la ciutat.

El Museu de les civilitzacions de Van

Un cop visitada la fortalesa, ens vam dirigir al Museu de les Civilitzacions de Van, que permet conèixer el patrimoni de totes les civilitzacions que van marcar la història mil·lenària d’aquesta regió. El museu compta amb 23 sales d’exposicions, construïdes en una superfície de 13.000 m2.

L’exposició mostra restes del Paleolític, però logicament, la civilització d’Urartu és el centre de les obres del museu, on és possible obtenir tota mena d’informació sobre les arts, la vida social i la cultura dels urartians, paral·lelament a les troballes descobertes en excavacions arqueològiques a la regió.

Urartu, o Ararat segons l’anomena la Bíblia, va ser un regne fundat per grups d’hurrites, que va perdurar durant els segles IX-VI aC, a la vora del llac Van. El seu territori abastava gran part de l’est d’Anatòlia, Armènia i el nord-oest de l’Iran.

Coneguts arreu del món antic per les seves habilitats en el treball del ferro, l’agricultura i les tècniques de regadiu, construint grans canals de reg que encara s’utilitzen en l’actualitat.

El museu inclou representacions de fortaleses properes com la d’Ayanis. També hi ha nombroses talles de divinitats del panteó dels Urartu, que adoraven uns 80 déus.

També s’exhibeixen al museu col·leccions d’art urartià i diversos artefactes rituals. També destaca la seva col·lecció d’esteles urartianes. Com els assiris, els urartians escrivien utilitzant el cuneiforme. I van deixar moltes inscripcions allà on es van establir.

També es poden veure artefactes del període romà, bizantí, seljúcida, otomà… i fins i tot esteles nestorianes, una doctrina del cristianisme que es va extendre a través de la Ruta de la Seda, pel Pròxim Orient, India i Xina.

I amb aquestes esteles nestorianes donavem per finalitzada la visita al museu. Vam tornar al centre de la ciutat i vam comprar bitllets de bus per l’endemà anar a Tatvan, ciutat on faríem base per visitar el proper cementiri seljúcida d’Ahlat.