Paisatge a la Vall de Nubra
Índia,  Ladakh

Ladakh: la Vall de Nubra i el petit llogaret de Hunder

Amb els permisos a la mà abandonem Leh, quan el sol encara no ha sortit, per anar a Hunder, un tranquil llogaret situat a la Vall de Nubra, una àmplia vall localitzada a uns 150 km al nord, on per accedir se necessiten uns permisos que tramitem amb facilitat a Leh.

A la Vall de Nubra hi han diverses petites localitats com ara Sumur o Panamik. Però les dues viles més accessibles per als estrangers son Diskit i Hunder. Diskit té un gompa molt actiu, on cada any se cel·lebra un important festival de dansa de màscares Cham. Mentre que Hunder té entre els seus atractius els exòtics camells bactrians, dunes, muntanyes i pics nevats.

Hi anem amb el bus públic, per una estreta carretera amb una succesió de corves, arrencades a la muntanya i pegades a vertiginosos penyasagats, que només permet el pas en una única direcció. El destartalat autobús inicia l’ascens, desafiant les lleis de la gravetat, per enfilar-se cap el Khardung La, el que és considerat el pas motoritzat més alt del món, amb 5.600 metres d’alçada.

Bus públic a la Vall de Nubra
El bus a la Vall de Nubra
Khardung La
El Khardung La, el pas de muntanya més alt del món, segons diuen els indis

Un cop fet el Khardung La iniciem el descens. La vall s’obre a nosaltres mostrant-nos la seva bellesa; parets vertiginoses acompanyen i guien el riu fins al Karakorum. L’aigua, de color turquesa, es tant clara que pots reflexar-te com en un mirall.

Carretera a la Vall de Nubra
Descens a la vall de Nubra
paisatge muntanya Vall de Nubra
Paisatge a la Vall de Nubra
Paisatge àrid a la Vall de Nubra
El riu Siachan al seu pas per la Vall de Nubra
El riu Siachan al seu pas per la Vall de Nubra

En cinc hores estem a Diskit, el poble amb més serveis de la vall. Però meravellats amb el paisatge no ens decidim a baixar i decidim continua fins Hundeer. Baixem davant d’un pont custodiat per l’exercit; Pakistan es a només 90 km i aquest és l’últim lloc on se’ns permet el pas.

Ens allotgem a l’Snow Leopard, una guesthouse amb un bonic jardí. Des de les enormes finestres de la nostra habitació veiem dos dzo (uns animals barreja de iak i de vaca) que sembla que guardin l’habitació. Per com ens miren no sembla que els desagradi tenir veïns.

Snow Leopard Guesthouse a Hunder
Snow Leopard guesthouse

Uns ous ferrats i café amb llet es el nostre dinar. Ho acompanyem amb pà àrab i pomes de Manali que, en previsió, vam comprar al mercat de Leh. Passegem pel poble; no hi han carrers, tot son petits senders que separen les propietats. I es que Hunder no és un poble tal i com l’entenem, si no que son camps de conreu límitats amb tanques de pedra seca.

Per la nit sopem a la mateixa guesthouse: arròs blanc, llenties (dal), patates estofades, rotis, iogurt, amanida de pepino i tomaquets. I cha, un té amb llet calent molt especiat. Tips i cansats marxem a dormir.

Al matí Hunder es lleva amb el só dels camperols treballant els camps, a l’olor a blat recent segat i també a café, ous i pa recent preparat…. el nostre esmorzar. I ben tips altre cop, visitem el petit gompa que guarda una enorme figura de Buda.

Chortens i monestir de Hunder
Chortens abans d’arribar al monestir
Monestir de Hunder a la Vall de Nubra
El monestir de Hunder

Després de la visita tornem a la guesthouse pels camins custodiats per petites estupes, xortens i murs mani.

Chorten a Hunder
Estupa budista
Pintures budistes a l'interior d'una estupa
Interior de la estupa
Mur Mani a Hunder
Mur mani

Per la tarda passegem fins el riu; al fons es veuen les dunes guarnides pels cims nevats de l’Himàlaia. És curiós el contrast: dunes com al Sahara pero amb el fons nevat. També hi han camells bactrians, herència de la Ruta de la Seda. I es que aquest va ser un dels ramals d’aquella llegendària ruta, concretament el que anava de Lhasa fins Leh. Malauradament, ara aquesta ruta no es posible degut als problemes polítics entre Xina i Índia.

Camells Bactrians a la Vall de Nubra
Turistes indis amb camells a la Vall de Nubra
Camells bactrians a la Vall de Nubra

Sopem en companyia de Nick, Ruth, Christopher i Johanna, quatre jubilats britanics que viatgen en jeep, i que amablement s’ofereixen a portar-nos demà fins Diskit.


Totes les entrades d’aquesta regió les trobareu sota l’etiqueta Ladakh.

Addicte als viatges i la fotografia. Després de tres anys viatjant per l'Índia, el sud-est d'Àsia i de recórrer la Ruta de la Seda, ha tornat a casa on està preparant la següent fugida.

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: