Malàisia,  Sudest Asiàtic

Malàisia: de boda a les Cameron Highlands

La història va anar així: estàvem a les Cameron Highlands, visitant l’exuberant plantació de té de la companyia Boh, situada a uns 15 kilòmetres de Tanah Rata, on estàvem allotjats. I val a dir que la visita val molt la pena, les plantacions de te s’extenen al llarg d’una superfície de 712 kilòmetres quadrats, que és poden visitar, tant les plantacions com un petit museu on s’explica el procés de recolecció i fermentació de les fulles. També hi ha una zona on degustar el te, amb vistes als camps.

Doncs això, que tot just acabàvem la visita i tornàvem caminant cap a la vila més propera, que veiem sortir un cotxe de la plantació. La Núria allarga el dit per fer auto-stop i el vehicle que s’atura, a la primera.

On aneu? -pregunta el conductor.
A Tanah Rata.
Us puc deixar a la propera vila, si voleu, que és on vaig -ens diu.
Ok, ja ens està bé. Des d’allí ja agafarem el bus fins Tanah Rata -contestem nosaltres.

I pugem al vehicle. Durant el trajecte xerrem amb l’amable conductor sobre la cultura local i sobre el molt que ens està agradant el país i la gent. En això que l’home fa un silenci i ens diu:

He d’estar-m’hi una hora a casa, després vaig cap a Tanah Rata, així que si us espereu us hi puc portar jo mateix.
Ah! doncs perfecte, així mentre aprofitarem per visitar la vila! -li diem.

En això que, ja arribant a la vila, torna a posar-se pensatiu i ens diu:

Sabeu què? Crec que en 5 minuts estaré llest i no caldrà que us espereu. Vaig a la boda d’un amic. Si voleu venir, hi esteu convidats. Sóc el padrí de noces i sé que a la família els agradarà de tenir-vos allí. I vosaltres podreu veure com és una boda a Malàisia i podreu conèixer una mica la nostra cultura.

Ens el vam mirar atònits. Estàvem encantats així que… cap a la boda!

Núria i el padrí de la boda
Núria i el padrí de la boda

El padrí ens explica que la boda se celebra dues vegades. La primera és la que celebra la família de la núvia, al seu poble, amb tots els convidats, amics i familiars i els pares del nuvi, que presidiran la taula nupcial. La segona se celebra una setmana després i és a la que assistim nosaltres.

La festa es realitza en un pavelló, on hi ha taules engalanades on s’asseuen els nuvis i la família directa, així com alguns amics. A fora, sota l’ombra d’uns tendals, han disposat un càtering per a la resta de convidats, que en aquest cas ronden els 2.000 i que són veïns, coneguts i gent del poble, que van arribant i marxant durant les tres o quatre hores que dura el festeig.

En arribar, els pares del nuvi s’estan drets a l’entrada. Vesteixen el vestit tradicional, molt elegant i d’aspecte sedós. El padrí s’hi uneix i ens presenta. Ells no entraran al pavelló, sinó que es quedaran aquí rebent els convidats i agraint-los la seva presència. És a ells a qui ens dirigim primer, felicitant-los i agraint-los que ens hagin convidat. Es mostren molt contents i de seguida la mare en acompanya cap a les taules indicant-nos on estan les safates amb el menjar i insistint en que ho provem tot i mengem tant com vulguem, sense vergonya. I això és el que fem. Enormement agraïts i contents d’estar allí, passegem per les taules, fem amples somriures a tothom i ens deixem aconsellar sobre els plats a provar: vedella amb arròs, estofat de xai, peix amb verdures, sopes, fideus d’arròs, pastetes, postres casolans, galetes de festuc…

Al cap d’una estona d’haver arribat sentim el repicar d’uns tambors que s’apropen. Al seu darrera hi caminen els nuvis i la seva comitiva. La núvia porta un vestit estilitzat de color lila i ell, com els pares, vesteix el vestit tradicional a joc amb el color del de la núvia. Saluden i entren al pavelló, on els esperen els amics i familiars. Uns músics toquen i canten cançons tradicionals i, més tard, un imam realitza un res de casament. Finalment s’inicia el convit. La taula nupcial és plena de deliciosos plats a base de peix i carn, finament presentats i decorats. Sembla una taula de reis.

Arribada de la núvia
Arribada de la comitiva
Els nuvis amb el vestit tradicional
Els nuvis amb el vestit tradicional

Mentrestant, nosaltres gaudim de l’experiència i xerrem amb tots els que s’apropen a parlar i a preguntar, encuriosits per la nostra presència. I seguim menjant, doncs la mare del nuvi no deixa de venir cap a nosaltres i insistir que mengem, explicant-nos què és cada plat.

En acabar l’àpat nupcial, el padrí ens acompanya a saludar els nuvis. Els donem la mà i felicitem, tant a ells com als pares d’ella. Volen que ens fem una foto tots plegats, així que pugem tots a l’escenari, on hi han dues cadires “reials” on seuen els nuvis. Ens posem drets al seu costat i fem una mena de reverència amb un ventall de plomes, tal i com hem vist fer-ho abans als altres convidats. Aquesta és la foto tradicional. Sota l’escenari, els tres fotògrafs oficials immortalitzen l’escena.

Foto tradicional amb els nuvis
Foto tradicional amb els nuvis

Però tot d’una els nuvis, possiblement cansats de tanta solemnitat i avorrits de la foto tradicional, s’aixequen de la cadira i ens fan canviar les posicions. Ens fan seure al tro reial i, rient, agafen les plomes i ens fan vent, tornant a l’inrevés la foto nupcial.

Foto "poc tradicional" amb els nuvis
Foto “poc tradicional” amb els nuvis

En aquell moment me n’adono que una munió de convidats s’ha apropat sota l’escenari i fan fotos sense deixar de riure. Tots riem, els nuvis, nosaltres, i aquella imatge espontània i divertida quedarà en el nostre record com a mostra de la hospitalitat i vitalitat del poble malaisi.


Podeu llegir més entrades d’aquest pais a la categoria Malàisia.


Núria és viatgera, escriptora en el seu temps lliure i post-graduada en Cooperació Internacional. Ha publicat diversos articles de viatge en les revistes Altaïr i Lonely Planet i en el llibre de viatges “Experiències de viatge” publicat per Nova Casa Editorial.

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: