Roques basàltiques prop de Udupi
Índia

Udupi, la desconeguda ciutat de pelegrins d’aprenentatge Vedanta

El bus ens va deixar a mitjanit enmig de la ciutat de Udupi, desconeguda i hostil, com totes les ciutats índies el primer cop que arribes. Sort que al mòbil disposàvem de l’aplicació Maps.me que, sense connexió a internet, ens va mostrar on estàvem situats. Gràcies a això vam poder localitzar l’estació d’autobusos, on en un banc mig destartalat i una mica brut, que ens va servir com a llit improvisat, vam esperar les primeres llums del dia.

En fer-se de dia, poc a poc van anar obrir els petits restaurants del voltant de l’estació. Una dosa (una mena de crèpe finíssima feta amb farina d’arròs) i un chai (te amb llet) van ser el nostre esmorzar. Amb la panxa una mica més contenta vam buscar allotjament en els hostals de pelegrins, on per l’irrisori preu de 200 rúpies ens podíem allotjar. I sort en vam tenir de trobar-ne un prop del temple dedicat a Krishna, que estava molt bé, doncs tots els altres estaven plens. L’únic és que fins les 3 de la tarda no estaria disponible. Com que el gerent, un home amb molt mala gaita, no estava disposat a guardar-nos les motxilles, vam reservar l’habitació i vam tornar a l’estació de busos on, en una petita botiga, hi havia una consigna. De seguida que vam deixar-les, vam marxar a la platja.

Un home passeja per un carrer d'Udupi

Udupi és una ciutat de pelegrins situada a la costa oest d’Índia, amb una petita illa amb roques basàltiques i una platja sense massa atractiu (la guia LP diu que és perfecta per al surf, però com no som surfistes…) A la mateixa platja, vam pujar en una barqueta que portava a l’illa de Saint Mary amb mitja dotzena d’indis més, que van regatejar el preu al barquer, el nostre inclòs. Gràcies a això, vam estalviar-nos 100 rúpies cadascun -que equivalia al preu de l’allotjament- i que era la diferència que pagaven de més els turistes.

Platja
Roques basàltiques a una illa propera a Udupi
Roques basàltiques a una illa propera a Udupi

A l’illa, que més aviat era un illot, no hi havia res més interessant que veure les roques basàltiques, que en forma de columna hexagonal, sortien del mar. Això i xerrar amb els nombrosos grups d’estudiants que estaven de visita i que semblaven més encuriosits per la nostra presència que per les formacions rocoses. Sort en tenien que els professors estaven tant encuriosits com ells, perquè sinó, segur que algun clatellot els hagués caigut!

Un grup d'escolars posant per una foto
Grup d’escolars posant per una foto

Satisfets de la visita, vam tornar a la ciutat amb ganes de menjar-nos un gran thali. Udupi es també coneguda per la seva rica i saludable gastronomia, que segueix els preceptes marcats pel temple Sri Krishna Matha. De fet, molts restaurants de Mumbai deuen la seva fama gràcies a cuiners vinguts d’aquesta ciutat. I bé que ho podem corroborar, doncs el thali que ens vam menjar era excel·lent!

Thali, el plat tradicional de Índia
Un thali deliciós!

L’endemà el vam dedicar a visitar el temple i els voltants. Udupi va adquirir fama a tot el país, quan al segle XII es va convertir en l’únic lloc d’aprenentatge Vedanta, sota el lideratge d’Sri Madhvacharya. A part de les seves contribucions a la filosofia Vedanta, Sri va fundar el famós temple de Krishna d’Udupi i la va convertir en la font principal d’un nou moviment devocional, que es va estendre per tot el país.

Temple hindú i carrossa cerimonial a Udupi
Temple hindú i carrossa cerimonial
Pelegrins accedint al temple de Udupi
Pelegrins accedint a l’interior del temple
Estany del temple de Udupi
Estany a l’interior del temple

Val a dir que a Udupi quasi bé no es veu cap turista occidental, això fa que contínuament vingui gent a saludar-te i per suposat a fotografiar-se amb tu, o sense tu, com en aquest cas on un grup que estudiava fotografia em va demanar si podien fer-me una foto. I tot i que no m’imaginava que seria el centre d’atenció de tot el grup, vaig estar encantat de possar i xerrar una estona amb ells.

Posant per un grup d'aficionats a la fotografia
Aficionats a la fotografia durant la pràctica d’un classe

Una altra cosa que vam fer va ser veure una obra de teatre tradicional del sud d’Índia, anomenada Yakshagaana o canço dels esperits naturals. És una bella combinació d’art, música i drama que s’assembla a l’òpera.

Obra de teatre tradicional Yakshagaana a Udupi
Yakshagaana

En aquest teatre vam veure una foto que ens va sorprendre, per la proximitat amb la nostra cultura. Comproveu-ho vosaltres mateixos:

Els castellers d'Udupi
Els castellers d’Udupi

I així vam passar la resta del dia, passejant, menjant i descansant, fins que al tard vam agafar un altre bus nocturn que ens va portar a Kochi, ja a Kerala, el darrer estat que visitaríem en aquesta llarga ruta de 3 mesos per Índia.


Informació pràctica per viatjar a Udupi

Com anar. Des de Hampi s’ha d’anar a la veïna població de Hospet, en bus local, d’on surten autobusos privats amb llitera fins a Udupi, Bangalore, Mysore i altres destinacions més. Els bitllets es poden comprar a qualsevol agència de Hampi.

On dormir. Ens vam allotjar en un dels nombrosos hostals per pelegrins, propers al temple, en un situat en una cantonada al mateix carrer del restaurant Woodlands. Vam pagar 200 INR per una habitació doble amb bany. Recomanable.

On menjar. Recomanem el restaurant Woodlands on serveixen un excel·lent thali per només 85 rúpies. Está situat prop del temple i serveix menjar vegetarià seguint les normes del temple.

Addicte als viatges i la fotografia. Després de tres anys viatjant per l'Índia, el sud-est d'Àsia i de recórrer la Ruta de la Seda, ha tornat a casa on està preparant la següent fugida.

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: