De Safranbolu a Trabzon i el monestir de Sumela

La següent parada en la nostra ruta és Samsun, una ciutat costera sense gaire interès, però que ens ve perfecte per tallar el recorregut per la costa del Mar Negre, abans d’arribar a Trabzon on volem tramitar el visat d’Iran i sobretot visitar el monestir de Sumela.

Decidim anar fent autostop, donat el poc transport públic que faci aquesta ruta. I val a dir que tenim sort, ja que deseguida ens pugen dos homes turcs que van fins una ciutat a mig camí de la nostra destinació.

Couchsurfing a Samsun

A Samsun ens espera la Rosanna, una professora d’anglès americana-argentina molt simpàtica i agradable que ens fa Couchsurfing, és a dir, que ens deixa dormir a casa seva. No només això, sinó que, tenint la casa seva, es presta a dormir al sofà i ens deixa la seva habitació, sense que les nostres insistències per dormir al menjador canviín la seva decisió: som els seus convidats!

Al matí següent, la ruta pel Mar Negre ens porta costejant fins Trabzon, l’antiga Trebisonda, ciutat comercial molt propera a la frontera amb Geòrgia. El motiu principal per arribar aquí és la facilitat per aconseguir el visat iranià. Però oh! sorpresa: les coses han canviat de fa un mes i es triga més de 15 dies en aconseguir-lo, apart que demanen molts més documents per obtenir-lo.

Shanti shanti. Ens prenem el dia de reflexió i ens dediquem a fer turisme.

Trabzon i l’esglèsia de Santa Sofia

Santa Sofia fou una esglèsia grega ortodoxa que es construí mirant al mar. S’han trobat columnes de l’època romana als jardins, que ara es troben allí tirades, i es pot admirar l’antiga ermita, que més tard fou convertida en un far, que més tard fou convertit en… adivineu… en un minaret, és clar!

Interessant també passejar pel casc antic i el basar, on estan poc acostumats a veure turistes passejant.

El monestir de Sumela

Reservem el darrer dia a Trabzon per visitar el monestir de Sumela, un monestir grec ortodox  incrustat a la roca d’un penya-segat. La seva visió des de l’altra banda de la vall és espectacular. Per dins deixen visitar ben poca cosa: el forn de pà, el menjador, una sala d’oracions i la capella principal, on no deixen usar el flaix per fotografiar els frescos, molts dels quals van ser destruïts amb trets d’ametralladora, vés a saber per qui.

El monestir va ser fundat el 386 pels monjos Sofroni i Bernabé, després d’haver trobat una imatge de la Mare de Déu en una cova i va ser abandonat el 1923, arran dels intercanvis forçats de població entre Grècia i Turquia., arrel de la desmembració de l’imperi Otomà.

I aquí acabem aquest curt trajecte per Turquia. Demà al matí creuarem la frontera amb Geòrgia pel pas fronterer de Sarp. A veure què ens depara aquest país, del què tothom ens parla tant i tant bé.

---

Podeu llegir més entrades sobre aquest viatge des d’Istanbul a Xian, a la categoria Ruta a Orient.