Repkong: els monestirs tibetans de Rongwo i Wutun Si

L’autobús que ens porta a Repkong avança deixant enrere la ciutat de Xining. A poc a poc el trànsit es va dissipant i els edificis desapareixen en l’horitzó, amagats sota un núvol infecte. En acabar-se la carretera nova, l’autobús sacseja bruscament i fa botar el passatge sobre els seients mig esguerrats. Uns ocells juguen sobre la branca d’un arbust. Feia dies que no en veia, d’ocells. D’arbusts, tampoc.

Creuem indrets monòtons sense gaire vegetació, mentre la son s’apropia dels viatgers. Una corba tancada ens endinsa cap al cor d’una gorja, on les altes parets defensen el curs d’un riu. “It’s the Yellow River”- ens diu una noia. Dalt del cingle hi despunten banderes d’oració cargolades pel vent. Sortim del tallat i seguim el curs del riu. Uns quilòmetres més enllà, els passatgers comencen a despertar. El paisatge és ara natural, més humil, una terra seca esquitxada per camps llaurats. El riu fa un gir brusc i, enmig de la corba, hi apareix una estupa blanca, serena i enlluernadora, com si hagués emergit de l’aigua i flotés en ella. Els tibetans s’apressen a fer una reverència.

Paisatge de l'altiplà tibetà — *Paisatge de l’altiplà tibetà*

Cases de fang i palla a l'altiplà tibetà — Cases de fang i palla a l’altiplà tibetà, camí de Repkong

Ja són pocs els qui s’estan asseguts. Uns mouen bosses d’allà cap aquí, altres xerren amb els del darrere i el rebombori dels qui tornen a casa es fa evident. Nosaltres ens arrepengem sobre els seients del davant, complaguts pel paisatge què gaudirem els propers tres dies. I llavors apareix el pont. I la ciutat. I el temple. I per tot arreu, incansables banderes d’oració que onejen al vent.

Estem a Repkong, a la província d’Amdo, al Tíbet Històric, considerada junt amb Labrang (Xiahe), com el centre de la cultura tibetana a Amdo. Des de la invasió xinesa, els seus habitants han sofert repressió, els seus béns culturals i històrics han estat destruïts i les seves terres han estat separades del territori tibetà i incloses dins de la província xinesa de Qinghai.

En arribar ens dirigim a l’únic hotel de la ciutat, un establiment nou situat al centre de la població. Al costat hi ha l’Art Cooking, un bonic restaurant regentat per una noia tibetana, que serveix els plats amb una lleugeresa que es d’agrair, tot i portar el seu nadó penjat a l’esquena, lligat amb un gran mocador. Mentre mengem, petem la xerrada amb tres monjos i parlem sobre el problema del Tibet. Ens diuen que esperen les Olimpíades per manifestar-se i traslladar al mon sencer la situació. Estarem a l’aguait.

Passem la tarda passejant pel poblet de Repkong i visitant un dels monestirs de la zona, el de Rongwo o Long Wu, on trobem famílies tibetanes fent la kora, un circuit ritual al voltant dels llocs sagrats. Alguns fan la kora agenollats, fan tres passes i es tornen a agenollar. Així fins donar la volta a tot el recinte.

Dona tibetana accedint al Rongwo monestir de Repkong — *Dona tibetana entrant al monestir*

Dona tibetana resant al terra al monestir de Rongwo a Repkong — *Dona tibetana i el seu fill, resant al terra al monestir de Rongwo*

Família tibetana a Repkong — *Família tibetana posant per la foto, al Rongwo temple*

Temple en el monestir Rongwo a Repkong — *Petit temple al recinte del monestir*

*Dones tibetanes assegudes a la façana del Rongwo temple*

Val a dir que aquí hem vist fotos del Dalai Lama i del Karmapa, impossible de trobar-les a la Regió Autonoma del Tibet. Ens diuen que aquí no hi ha cap problema. Estrany la política que empra el govern sobre el mateix tema en regions veïnes.

L’endemà visitem el monestir de Wutun Si, un complexe de temples situat a 6km de Repkong. El monestir es conegut per les vuit estupes blanques alineades que flanquegen l’entrada. A la dreta, una d’enorme amb tot de dibuixos i figures de Buda, molt colorida.

Estupa tibetana amb imatges de Buda i banderoles d'oració a Repkong — *Estupa tibetana amb imatges de Buda i banderoles d’oració*

Monestir de Wutun Si a Repkong — *Monestir de Wutun Si*

Monjos tibetans al pati del monestir de Wutun Si a Repkong — *Monjos tibetans al pati del monestir de Wutun Si*

Monjo davant la façana del monestir tibetà de Wutun SI a Repkong — *Monjo davant la façana del monestir tibetà de Wutun SI*

Passadís amb els molinets d'oració tibetàns — *Passadís amb els molinets d’oració tibetà*ns

El complexe es tot un poble, on les dones al mati netegen la casa, els monjos trafeguen portant aigua d’aqui cap alla i d’altres estan en petits tallers pintant “thankes”, dibuixos de Buda sobre pell que es cusen despres sobre roba de colors i motius budistes. Aquests “thankes” engalanen les parets dels monestirs.

Aquí la gent és molt agradable. Una iaia tibetana se m’apropa i rient em deixa el seu net, de dos anys, perquè li cuidi mentre ella va a casa a escombrar l’entrada. Així que ens quedem allí, enmig d’una plaça, amb el nen al braç, mig estranyats, esperant que torni. Ho fa al cap d’una estona, entre rialles, havent acabat la feina.

Monjo tibetà passejant pel monestir de Wutun Si — *Monjo tibetà passejant pels carrerons del complexe del monestir*

Monjos tibetans en un carreró portant galledes d'aigua — *Monjos tibetans en un dels carrerons del complexe, portant galledes d’aigua*

Un dels temples guarda un Buda de grans dimensions, es daurat i acompanyat de Bodhisattves, les cames estan cobertes de “khates” que son aquests mocadors de seda blanca, senyal de bona sort i d’amistat. Aquest Buda, aqui on el veieu, deu fer 9 o 10 metres.

Monjo assegut davant una imatge del Buda Avalokiteshvara a Repkong — *Monjo assegut davant una imatge d’Avalokiteshvara*

Un altre mati molt espiritual, ja que hem pogut passejar sols per tot el recinte. Aquesta zona encara esta per explotar, ja tocava! I a la nit hem tornat al lloc habitual i hem xerrat novament amb els monjos, que dona la impressió que tenen tant d’interes en la cuina tibetana com nosaltres.

Repkong és un dels llocs que més ens han agradat en aquest viatge. És tracta, sens dubte, d’una alternativa a la visita de l’actual Tibet, al no tenir els estrangers cap restricció per part del govern xinès ni ser necessari cap tipus de permís.

Més informació: