Índia

Festa per l’aniversari del Tibetan Children Village de Mcleod Ganj

Avui és un dia molt especial pels tibetans exiliats a McLeod: és el 48è aniversari de la fundació del TCV, Tibetan Children Village, l’escola on s’eduquen, allotgen i cuiden els nens i nenes tibetans que s’han exiliat de la seva terra. Han travessat els Himalàies pel seu propi peu o penjats de l’esquena dels seus pares, d’algun familiar, veí o monjo amb qui els progenitors han dipositat totes les esperances d’una vida millor. El camí és llarg, dur i fred, no exempt de perills, doncs ja sabem que els xinesos disparen a matar quan alguna cosa es mou prop de la línia.

Els quatre quilòmetres de carretera fins el cim de la muntanya són una riuada de gent. Hi assisteixen els més de 600 alumnes, els antics estudiants, els seus pares i familiars i el poble sencer. A la festa hi ha música, danses tradicionals i guardons als millors estudiants, que són entregats pel Karmapa.

Presideix l’acte Sa Santedat el XIV Dalai Lama del Tíbet. Quan hi arriba, els milers d’assistents construeixen un silenci respectuós i una veu d’àngel l’acompanya fins que s’asseu. El seu discurs arriba, del cert, a tots els cors.

A migdia, tornem cap al poble. Ara hem d’agafar l’autobus en direcció Delhi, l’avió cap a Mumbai, després Helsinki i, finalment, Barcelona. El final del viatge ja està aquí. L’hem allargat tant com hem pogut però s’està esgotant, com les bateries d’un joc regalat per Nadal. Ens diem que no és hora de lamentar-se ni d’estar tristos, sinó de donar gràcies pel gran viatge que hem viscut, ple d’alegries i de bones estones, i de deixar pas a la il·lusió del següent.

Només ens queda donar gràcies a tots els que han compartit estones amb nosaltres. Gràcies a Suraj per portar-nos sans i estalvis des de Manali fins Leh, a la Ruth i a l’Amir per la pastilla d’Edemox, a Hafeez per oferir-nos la seva amistat, a la Júlia per riure sempre, a Juan per les seves aventures, als nois del Gesmo per la seva alegria, a la Caroline, la Berenika i el Phillip per compartir la música i les bones estones, a la noia de l’Oogos per buscar-nos la millor taula, a Khalsang per cantar-nos cançons tibetanes, al seu amic de l’agència per ajudar-nos a allargar l’estada a McLeod, a Goddfred pel seu consell, al Men-tsee-khang per la medicació per una millor vida a Occident… també a S.S. el Karmapa, per beneïr-nos tres cops i a S.S. el Dalai Lama, per mirar-nos als ulls i transmetre’ns aquella pau.

Però sobretot i molt especialment, gràcies Lamu, Anju i àvia per la vostra hospitalitat i pel vostre amor. Esperem veure’s ben aviat.

Gràcies a tots.

Addicte als viatges i la fotografia. Després de tres anys viatjant per l'Índia, el sud-est d'Àsia i de recórrer la Ruta de la Seda, ha tornat a casa on està preparant la següent fugida.

One Comment

  • Noèlia

    INCREÏBLE. M’ha encantat.
    Ja havia seguit la vostra web (i blog) un munt de vegades, però des que ens vas explicar la vostra futura tornada a Kadakh que tinc ganes de saber-ne més…
    M’he posat a rellegir tot el relat i sabeu què?? Que se m’ha fet mooolt curt!! I jo deia que fèieu masses dies (40???)… doncs haurieu de repensar-vos de fer-ne un mínim de 200, perquè tinc ganes que marxeu tan sols per poder-vos llegir i compartir les vostres experiències…
    Salut per tots i encantada d’haver-vos conegut.

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: