Tezpur, cerimònia hindú al riu Brahmaputra
Cau el cel taronja sobre els carrers de Tezpur, amples i animats a les darreries de la tarda, just quan m’acabo d’orientar. Un cop de gent amb pas decidit ve cap a mi, m’atansa i em desborda i la seva inèrcia m’arrossega cap al sud, en direcció al riu. Em deixo emportar: després de quatre inacabables dies de viatge per arribar fins aquí, vull sentir de nou en la meva pell la sensació de la descoberta, d’allò no programat, aquella tremolor que em recorre per dins i que em fa sentir viva.
Camino enmig la maror de gent deixant enrere les últimes cases de la ciutat, fins que la multitud que s’amuntega per accedir al riu Brahmaputra em barra el pas. Alço la mirada per damunt dels caps i aconsegueixo veure l’aigua, calma i grisa, que es desplega per l’horitzó degradat del capvespre sota el nom de Brahmaputra. Davant la seva riba, centenars de saris de colors i nens empolainats s’hi apleguen per fer pregària: li’n diuen puja. Beneeixen paneretes amb fruites i espècies i encenen llumetes d’oli, petites ànimes que les aigües sagrades s’emportaran riu avall.
Baixo a la llera i m’incorporo a la cerimònia, a poc a poc per no molestar. Alguns caps es giren i, en veure’m, comencen a sacsejar els braços del qui tenen al costat. I com les fitxes d’un dominó, un darrere l’altre es van tombant cap a mi, mirant-me amb sorpresa i observant-me amb els ulls ben oberts. M’apresso a dibuixar un ample somriure i, en un no-res, el desordre envaeix la sorra, la gent trenca files i se m’acosta, els nens corren a donar-me la mà, per sortir després foragitats, esverats per la vergonya. Envoltada pel caliu espontani d’aquesta gent se m’esmuny la tarda, amb l’ànima suspesa per la melodia dels seus riures. Fins que el sol decideix desprendre’s dels núvols i amagar-se dins les aigües, posant punt i final al meu primer ritual hindú.
Entrada relacionada: Tramitant els permisos d’Arunachal a Tezpur
Núria Borràs
Núria és viatgera, escriptora en el seu temps lliure i post-graduada en Cooperació Internacional. Ha publicat diversos articles de viatge en les revistes Altaïr i Lonely Planet i en el llibre de viatges “Experiències de viatge” publicat per Nova Casa Editorial.
8 Comments
Noèlia
Que bonic, Núria… A mi també m’agafa un tremolor i un no-se-què amb aquestes noves experiències que vivim al viatjar!!! I amb aquesta entrada m’has fet venir una “esgarrifança” (no sé si a l’ametlla ho dieu així…) d’emoció! uiuiui… Molt maco preciosa… Un petonarru!!!
Núria
Noeee!!! moltes gràcies, això sí que ho diem igual!! ja has fet algun pà?? me n’alegro que t’agradi i que hagis tingut temps per llegir-lo! muak!
Mª Mercè
Amb quanta poesía ho has explicat!!
Quina meravella!!!
Petons; molts petons, dolços… per a tu.
Núria
aii qué béeee! gràcies Mercè, a veure quan ens fem un petó de veritat!!!
Puri
Precioso, el texto , las fotos y el cariño con lo que lo has escrito, desde luego que lo transmite así.
Gracias por compartirlo, muchos besos y un abrazo de oso !!
Puri.
Pels camins del món
Gracias Puri, cómo me gusta que te guste!!! un beso!!
Guillem
Moolt intens i molt bonic! Ho has descrit molt bé, ja t’imagino allà al mig del ritual amb un gran somriure sincer! Salut
Núria
eii gràcies!!
aviat, aviat, gaudiràs d’experiències com aquesta!!!