Dazhai, les espectaculars terrasses d’arròs de Longji

Des d’un mirador encarat cap a la profunda vall, l’empudegadora boira que ens ha ocultat la vista durant tot el matí comença a obrir-se. Als nostres peus, com si s’hagués obert un teló, es desplega un horitzó de terrasses d’arròs que s’arrepleguen una al costat de l’altra, serpentejant com les escates d’un dragó, tan altes i vertiginoses que ens treuen l’al·lè.

Estem a Dazhai, al sud-est de Xina, a només dues hores de Guilin. I encara que sembli estrany, aquí no hi ha asfalt, ni vehicles, només bosc, camps d’arròs, llogarets i minories ètniques. Tot i ser una zona turística, podem dir que estem en una de les molt buscades “xines rurals” que resulten tan evasives per al viatger d’avui dia.

La zona de Longsheng, també coneguda com Longji Terraces o Dragon’s Backbones Rice Terraces (espinada del dragó) són un veritable tresor de natura i tranquil·litat que s’enyora des del primer moment en què el veus, doncs ja intueixes que el trobaràs a faltar.

Des de fa segles, els habitants de la zona, principalment Zhuang i Yao, i també Dong i Miao, han anat modelant un i altre turó per fer-los aptes per al cultiu de l’arròs, construint terrasses que permetin distribuir i estancar l’aigua de la pluja i les neus. Una obra d’enginyeria d’empinades terrasses d’arròs que canvien de colors a cada estació de l’any.

Longsheng està dividida en tres grans zones: Ping’An, Dazhai i Tiantouzhai, un veritable trencacaps a l’hora de planificar el viatge. A Ping’An s’hi arriba més fàcilment i la infraestructura turística fa més temps que està desenvolupada. Per això l’hem descartat.

Pel contrari, a Tiantouzhai només s’hi pot accedir a peu i gaudeix d’unes vistes magnífiques, ja que es troba al capdamunt d’un turó… un turó que no pretenem coronar amb les motxilles grans a l’esquena, per molt que les dones Yao s’ofereixin a portar-nos-les per pocs yuans.

Dazhai ha resultat ser un gran encert: només tres carrers conformen aquest poble d’arquitectura tradicional Yao, situat enmig d’una fondalada des d’on s’aixequen vertiginoses les terrasses d’arròs, com si volguessin tapar el sol.

Plou, i l’espessa boira tampoc permetrà gaudir de la caminada planificada per avui. Però a primera hora, mentre esmorzem tranquil·lament a la terrasseta de la nostra guesthouse, els infatigables turistes xinesos caminen muntanya amunt, en sorolloses fileres, embolicats amb impermeables de color groc. Com només s’hi estan un matí –o una nit a molt estirar- aprofiten el dia encara que plogui.

A migdia, ja inflats de beure te, decidim disfressar-nos com ells i ens encaminem muntanya amunt pels ancestrals senders de pedra que comuniquen els poblats de la vall. El plugim fi no ens deixa fer massa fotos, però podem estirar les cames, massa garratibades de la nit anterior dormida en tren nocturn.

Seguim els rètols que indiquen la direcció cap al Viewpoint Number 1, Number 2 i Number 3. Una entenedora forma d’indicar el camí i fer-nos entre els vilatans per si ens perdem.

El camí discorre envoltat de vegetació i no és fins passat el migdia que escampa. Els camps estan recent tallats i, tot i que ara no llueixen en el seu màxim esplendor (estem a mitjans octubre), val la pena arribar-se fins aquí, doncs el paisatge és sobrecollidor. A cada pas se’ns ofereix una diferent visió dels turons d’arròs, que s’ondulen capritxosament com si un mag els hagués retallat. Creuem un bosc, uns ponts i alguns llogarets amagats entre les muntanyes.

Per tot arreu han crescut allotjaments i petits restaurants que ofereixen beure i menjar en una carta amb anglès. L’amabilitat és la norma i la cuina és fresca i casolana, amb abundants plats de verdures que són una delícia: albergínies saltades amb gingebre, patates saltades amb pebrots, carbassa amb tomàquets, bolets… cada menjada és un festival.

El matí següent surt el sol i, tot i que amb un dia n’hi ha prou per fer-nos una idea de les imponents terrasses d’arròs… qui vol sortir d’aquesta pau per caure als tentacles d’un ciutat xinesa, sobre-construïda, superpoblada i contaminada? Nosaltres no.

Així que caminarem sense rumb entre aldees i camps d’arròs i deixarem que els intricats senders de Dazhai ens mostrin el camí, un dia més.

---

Informació de Dazhai

Com anar de Guilin a Dazhai. Des de l’avinguda principal, davant l’estació de trens, heu d’agafar el bus urbà número 91, que us portarà fins l’estació de bus de Qin Tan, en direcció a la dreta de l’estació de trens.

Un cop a l’estació de bus de Qin Tan, heu d’agafar el bus que va a Heping i un cop allí canviar altre cop i agafar el que va a Dazhai (o qualsevol que us deixi a la taquilla de venda de l’entrada per accedir a aquesta àrea). Un cop allí, pagueu l’entrada 80Y (40Y si porteu el carnet d’estudiant) i espereu el bus a Dazhai, si no heu pujat en el que toca. A la taquilla parlen anglès i us ajudaran amb el transport, si us és menester.

On allotjar-se: Ens vam allotjar a Hotel Yao Village Inn Youth Hostel, 80Y la doble amb bany. L’allotjament és senzill però molt recomanable, està molt net i els propietaris son molt agradables. A més se menja molt bé.

---

Entrades relacionades: Itinerari de Hong Kong a Beijing