Teheran, tramitant els visats de Xina i Turkmenistán

Arribem a Teheran amb el tren nocturn des de Tabriz, de bon matí, massa aviat per trucar als nostres hosts i dir-los que hem arribat. Així que fem temps a l’estació esperant una hora més prudent. Com que no tenim telèfon, busquem algú que parli anglès i que ens permeti trucar a Hamid i la Salime, els nostres anfitrions de couchsurfing. No cal preguntar massa, doncs deseguida s’ofereixen a trucar i prendre nota de com arribar a la nostra destinació en bus urbà.

En el bus, una noia ens pregunta per la nostra parada, dient-nos que ens indicarà quan hem de baixar. I una altra dona s’ofereix a torna a trucar-los i confirmar de nou l’adreça. Casualment viu al mateix barri, així que ens acompanya fins la casa, per confirmar que efectivament és allí i ens convida demà a berenar. Quanta amabilitat! Estem gratament sorpresos tot i ser el segon cop que visitem Iran!

A casa d’en Hamid i la Salime coneixem la Saba, la seva filla i la Sisi, una noia xinesa que viatja pel mon i que també és la seva guest. Ens ofereixen dinar, descansar i per la tarda ens porten a tots tres a visitar el mausoleu de Imāmzādeh Sāleh, situat al nord de la ciutat. Sopem en un petit restaurant, allí mateix, i després ens porten a una tetería, per acabar la nit.

L’endemà continuen les visites per la ciutat, aquest cop acompanyats de la Saba, la seva filla, que ens porta a veure el Palau del Sha de Pèrsia. Val a dir que el preu del ticket de visita de tot el palau és escandalós, així que només visitem un parell de sales i l’exterior.

En acabar la visita anem de compres: la família ens ha demanat si els hi podíem cuinar una paella. Així que voltem per la ciutat, buscant ingredients per fer-la. Val a dir que no ens queda massa bona, però sembla que a ells els hi agrada igual, doncs no en deixen res!

Tramitant els visats de Xina i Turkmenistan

La família que ens allotja a Tehran ha marxat de vacances, així que decidim allotjar-nos en una pensió, una mica més al centre de la ciutat, ja que hem de tramitar els visats de Xina i Turkmenistán, abans de marxar de Teheran

Però quan anem a fer el visat xinès, ens trobem amb una altra sorpresa: les normes han tornat a canviar i només ens donen 30 dies de visat, en comptes dels 90 que donaven anteriorment. Però el pitjor no és això, el que ens deixa paralitzats és que només ens donen un mes per arribar al pais! I és clar, estem a Iran, hem de creuar Turkmenistan, visitar Uzbekistan i Kirguizistan i, després, entrar a Xina. Impossible en un més!

Sortim de l’ambaixada amb una patada a l’estómac i pensant que no acabarem la ruta. Així que, després de reflexionar durant una llarga estona, tornem a entrar i després de molt implorar i d’ensenyar-li’s antics visats xinesos amb més extensió, el funcionari xinès ho consulta amb el seu superior i ens diuen que potser ens donaràn 60 o 90 dies per entrar. Però qui sap si compliran la seva promesa, doncs a una noia francesa, que ho tramitava abans que nosaltres, li han denegat el que hem demanat.

Així doncs, dijous anirem a recollir el visat i a veure què ens donen. I iniciarem els tràmits del visat turkmé. Si ens donen 60 o més dies podrem acabar la ruta però si només ens donen 30 dies per entrar… el visat caducarà abans d’arribar! Llavors haurem de canviar Xina per India, que tampoc és una mala opció.

Però mentre esperem, anem passant els matins planificant la resta de la ruta i per les tardes fent una mica de turisme per la ciutat. Doncs fa molta calor i només sortim quan el sol no pica tant.

I el primer que visitem és un palauet, que està just a la cantonada de la guesthouse on ens estem quedant la resta de l’estada a Teheran: el Palau Masoudieh.

El Palau Masoudieh es de l’època de la dinastia Qajar, i es troba situat al Baharestan Square. És un edifici preciós, amb un jardí molt bonic, amb diverses sales, una cafeteria i algunes petites botigues d’artesania iraní. Aquest preciós edifici i jardí, va ser construït pel fill del Sha Nasser al-Din Shah, Massoud Mirza, el 1879.

Al cap de tres dies tornem al consolat xinès i… habemus visa! Ens han donat 90 dies per entrar al pais!!! Som afortunats, dels que ens hem trobat al consolat, nosaltres som els únics que els hi han donat, a la resta només els 30 miserables dies per arribar. Es veu que els del sud d’Europa sabem implorar més que els del nord… i que els dos visats xinesos que teniem al passaport han estat un fort argument per aconsguir aquests dies.

També hem tramitat la visa de trànsit per creuar Turkmenistán, que recollirem a Mashhad. Ara només toca pensar si un cop a Xina, ens dirigim a Beijing, via Xi’an, o a Chengdu a través del Tibet exterior. S’admeten apostes! 

Demà, després d’una llarga setmana, marxem a Kashan. Marxem a fer turisme, que ja toca!

---

Podeu llegir més entrades d’aquest pais a la categoria Iran i sobre aquest viatge des d’Istanbul a Xian, a la categoria Ruta a Orient.

---