Tbilisi, una capital barreja d'Orient i Occident

Tbilisi, una barreja d’Orient i Occident, una ciutat multicultural que no és Europa ni tampoc és Àsia, amb racons encantadors que et transporten a ciutats europees o otomanes, que et transporten a diverses èpoques. Tbilisi ens ha sorprès i ens ha agradat molt.

Habitada des del segle V d.C, hi han deixat emprempta imperis invasors romans, parts, sassànids, àrabs, bizantins i seljúcides que anhelàven dominar aquesta ciutat estratègicament situada en la ruta comercial entre l’est i l’oest.

Tbilisi és sossegada. Amb poc més d’un milió de persones, l’Avinguda Rustavelli és la principal artèria de la ciutat i fa de nexe entre la ciutat nova i l’antiga (Old City) coneguda com Kala. A Rustavelli s’emplaçen edificis com el Parlament, l’Òpera i Teatre Ballet o el Teatre Rustavelli.

L’Avinguda Rustavelli s’acaba amb la plaça Freedom Square, on una estàtua de Sant Jordi, daurada i elevada en un altíssim pedestal, substitueix una antiga estàtua de Lenin. Aquí comença la ciutat antiga, el veritable tresor per als visitants. Descobriu-la a peu.

Els carrers empedrats et conduïran cap a les antigues cases tradicionals, de balcons de fusta tallada, carrers estrets d’estil modernista o “art nouveau”, amb detalls de ferro a les portes i finestres. Relaxar-se en un dels cafès del carrer Shavteli o Erekle II és dels moments més romàntics de la visita.

Casa estil neoclassic — *Edifici d’estil neoclassic*

Marionetes al teatre — *Funció de marionetes al teatre*

Porta de la Basílica Anchiskhati — *Entrada de la Basilica Anchiskhati*

Però encara no hem acabat. Cal caminar cap a Gorgasali Square, una plaça oberta amb tot de restaurants, bars i alguna agència de viatges, cap al barri dels banys o Aba-Notubani, on encara es troben en actiu els banys sulfurosos que es construïren gairebé des de la mateixa fundació de la ciutat.

Banys sulfurosos de Tbilisi — *Els banys sulfurosos*

En tot moment es poden seguir els rètols indicatius per visitar les esglèsies Anchiskhati, Sioni, Jvaris o la bonica esglèsia de Sant Jordi, a l’altra banda del riu.

Escacs gegants a Tbilisi — *Jugant als escacs*

Un cop aquí, ja s’haureu sorprès per l’impressionant pont de la Pau, de 150 metres sobre el riu Kura, dissenyat per l’arquitecte italià Michele de Lucchi, un pont a l’estil Calatrava amb il·luminació nocturna. Fou costruït amb la idea de donar-li una “nova cara a la ciutat antiga”.

Pont de la Pau de Tbilisi — *Pont de la pau*

Edifici modern a la Sala de Concerts de Tbilisi — *Sala de concerts i Palau Presidencial*

Des d’aquí, les vistes de la fortalesa Narikala, a la que s’hi pot accedir a peu o amb telefèric (no us ho perdeu, només 1 Lari, 0,40 euros), són magnífiques.

fortalesa Narikala de Tbilisi — *Fortalesa Narikala*

Dalt d’un turó s’emplaça l’esglèsia Mtatsminda, a la que es pot accedir per funicular, i a l’altra banda de la ciutat, visible des de gairebé tot arreu, la grandíssima catedral de la Sagrada Trinitat o Sameba, la tercera església ortodoxa més gran del món.

Catedral Sameba de la Santíssima Trinitat de Tbilisi — *Catedral de Sameba (Santíssima Trinitat)*

Geòrgia és un destí poc convencional que s’està obrint al turisme i la capital és un bon lloc per destinar un cap de setmana llarg, a més Tbilisi i Geòrgia son una destinació segura.

Nosaltres ens ho vam passar molt bé a Geòrgia i sobretot a Tbilisi, on vam passar més d’una setmana gaudint dels seus monuments i vida al carrer.

Que espereu per anar-hi?

Podeu llegir més entrades d’aquest pais a la categoria Geòrgia i sobre aquest viatge des d’Istanbul a Xian, a la categoria Ruta a Orient.