Índia,  Sikkim

Ruta dels monestirs de Sikkim: Tashiding

El sol tot just acaba de sortir, està tot emboirat i fa bastant de fred. Però al carrer ja hi ha les primeres parades de verdures, disposades sobre una manta estesa damunt el terra.

Més enllà, la parada de jeeps compartits ja funciona a ple rendiment. Anorac i gorra al cap, els conductors fumen o beuen té mentre esperen que el jeep s’ompli. A la petita taquilla -que a mi sempre em representa un ponedor de gallines- comprem el bitllet i esperem la sortida mentre bevem un te amb llet, sota l’atempta mirada de tres indis que es guarneixen del fred amb una manta.

Sortim bastant puntuals, es clar que el marge que tenen és d’una hora: entre les 6 i les 7 del matí. Si ens guiem pels primers 500 metres de recorregut, el viatge fins Tashiding serà llarg, doncs cada 25 metres el conductor atura el vehicle i dóna un crit davant d’alguna casa d’on surt gent amb algun sac o bossa penjant. Així, l’interior del jeep es va emplenant i reordenant com si fos un puzle, on els passatgers som les fitxes que es van movent d’un seient a l’altre fins aconseguir encabir-se tots. D’aquesta forma, un vehicle amb capacitat per a 9 persones acaba carregant-ne 20, inclús al sostre, juntament amb tots els embalums.

La carretera -si es pot dir així- és la pitjor per la que hem transitat en aquesta zona: no hi ha asfalt i el camí és pedregós i ple de sots. El vehicle no pot anar a més de 10 Km/h, cosa que ens dona l’oportunitat de gaudir del paisatge, abrupte i boscós.

Tashiding és un llogaret de quatre cases disposades als dos costats d’un únic carrer. La parada de jeeps esdevé l’ànima del poble: el lloc on es reuneix la gent per xerrar i rebre aquelles comandes fetes al conductor o enviar algun paquet amb destí a Yuksom o Gangtok.

El camí cap al gompa ens porta fins als peus d’una muntanya i allí sota, esperant el pitjor, mirem cap al cel: et voilà! com sempre, haurem de tornar a patir una forta ascensió!

El camí, enmig del bosc, es troba en ple moviment. Uns llenyataires netegen el sotabosc, unes famílies caminen cap al gompa, passem per davant d’unes cases i d’una llibreria i un monjo, esbufegant, ens indica el camí a seguir. Finalment creuem la porta d’accés al monestir. L’entorn és immillorable, tot de natura verdejant sota els raigs de sol i al fons, envoltant-nos, els vertiginosos Himalaies coronats per llençols de neu. El complex és una preciositat.

Diversos temples petits i molt ben decorats es troben dispersos per tot el recinte. El temple principal es troba envoltat per desenes de txortens d’un blanc intens que ens enlluerna. Un vellet flac i cec d’un ull ens obre la porta del monestir. L’interior és molt maco, amb imatges de Buda i Bodhisattves pintats a les parets.

Seiem una estona a fora contemplant el magnífic paisatge. Núria aprofita per dibuixar, sota la mirada d’un noiet que s’asseu al seu costat fent d’espectador. Jo prefereixo donar un tomb i fer unes fotos. La tranquil·litat és absoluta. Aquest és un dels llocs més tranquils i bonics que hem visitat.

Acabada la visita refem el camí cap al poble, on no hi ha res a fer. Encara queden dues hores per agafar el jeep de tornada a Yuksom, així que aprofitem per dinar… encara que siguin només les 11:30 del matí. En un petit restaurant de només dues taules, mengem uns ous ferrats, patates fregides i unes samoses. En acabar, la propietària, una senyora hindú, ens convida a unes galetes. Són tan dures, que ni tan sols amb un martell aconseguiríem trencar-les!

Esperem el jeep fent la migdiada recolzats en una font. El camí de tornada és com el d’anada, tortuós i distret per les múltiples parades que fem.

Un cop a Yuksom, encara tenim temps per visitar el Dubti Gompa, el lloc on tres lames tibetans van coronar el primer rei del Sikkim, el 1641. Com tots els monestirs, toca pujar, aquest cop per un camí empedrat i amb esglaons que ens carrega les cames.

El monestir és molt maco, amb una façana restaurada recentment. L’interior, però, ens deixa sense alè: dins la foscor es respira deseguida l’aureola mística i sagrada del lloc, l’olor a mantega, la fusta antiga. Tot d’estatues de Budes es troben guarnides amb khates i ofrenes, les parets decorades amb thankes i pintures de Buda i Bodhittsaves. Al pis de dalt, la sala de meditació conserva llibres salvats de l’ocupació i l’extermini xinès del Tibet.


Pots llegir tots els articles d’aquesta regió a l’etiqueta Sikkim

Addicte als viatges i la fotografia. Després de tres anys viatjant per l'Índia, el sud-est d'Àsia i de recórrer la Ruta de la Seda, ha tornat a casa on està preparant la següent fugida.

2 Comments

  • Noèlia

    Que xules les fotos!! I m’agradaria molt veure els dibuixos de la Núria… (ep, creant amb públic i tot, quin èxit!!!)… fins i tot l’article (text) desprèn tranquil·litat…
    Petons ametlleros!

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: