-
Diyarbakir, viatge al cor del kurdistà turc
Diyarbakir és una ciutat viva, que lluita per deixar enrere els anys en què era associada al terrorisme kurd. Passejar per la vora de les muralles que envolten el casc antic, és gaudir de l’ombra dels arbres, del somriure de la gent, de les rialles dels nens. Diyarbakir és el centre del moviment de ressistència kurda. Les dones porten mocadors florejats al cap i els homes uns pantalons amples anomenats salvar. El centre històric està -en gran part- enmurallat i en el seu interior s’hi poden visitar diverses mesquites i algun caravanserrall. Endinsar-se en els carrerons és gaudir de la vida dels kurds, sentir l’aroma de les espècies i dels…
-
Hasankeyf, 12.000 anys d’història inundats pel govern turc
Hasankeyf és un poble situat a la vora d’el Tigris, un dels rius que defineixen la Mesopotàmia, bressol de civilitzacions, juntament amb l’Eufrates. Habitada per àrabs i armenis, en les últimes dècades la immigració kurda constant dels llogarets circumdants, combinat amb el genocidi armeni de principis de segle XX i la fugida dels assiris siríacs i àrabs cristians, a causa del conflicte entre el govern turc i el PKK a la decada de 1980, ha canviat l’equilibri ètnic. Actualment la majoria de població està formada per kurds. Coves, mesquites i tombes, algunes amb més de 12.000 anys d’antiguitat, fan de Hasankey un dels punts més interessants de visitar d’aquest viatge.…
-
Van, l’església armènia de Akdamar i l’antiga civilització d’Urartu
Des de dalt del turó, coronat per una vella fortalesa de l’antic regne armeni d’Urartu, de la què amb prou feines queden quatre pedres, ens impregnem de la verdor dels prats, del groc de les fulles caigudes i del blanc dels cims dels volcans que irromperen el curs dels rius i crearen aquest magnífic llac: el llac Van. La nostra mirada es perd en l’horitzó i l’esperit saltironeja capbussant-se en el color turquesa de les seves aigües. El llac Van és el més gran de Turquia i dóna nom a la ciutat que ens acull. Molts dels seus habitants son kurds, un poble escampat per quatre països: Turquia, Iran, Irak…
-
Isfahan, la meitat del món
Asseguts en el seient de darrera del taxi comprovem que Isfahan no és com la resta de les ciutats que hem visitat: allà on mirem es veuen amples jardins, arbres, flors… s’intueix una ciutat que va a un altre ritme, més pausat, més relaxat. I ens agrada. Només deixar l’equipatge a l’hotel, sortim al carrer per poder xafar el més aviat posible la plaça de l’Imam, la Meydan-e Naqsh-e-Jahan. I allí, al bell mig de la plaça, amb el sol amagant-se per darrera les cúpules blaves i els ulls entervolits per les hores de viatge, mirem més enllà com qui mira l’horitzó que mai s’acaba. Sí, Isfahan és la meitat…
-
Shiraz: la Persèpolis de Dario I el Gran
Persépolis fou la gran capital de l’imperi aquemènida, un conjunt de palaus assentats sobre una terrassa artificial de grans blocs de pedra construït per Dario I i ampliat amb els monarques Xerxes i Artaxerxes. Des que llegirem la trilogia d’Alexandre el Gran, rei de Macedònia, el desig de visitar les ruïnes de Persépolis es mantingué ferm en les nostres ments, i avui, per fi, estem aquí. Pugem l’escala monumental que porta fins la primera construcció del palau, imaginant-nos que som un dels mandataris de les províncies subordinades que hi acudeixen a rendir tribut al gran rei. Un cop dalt, una gran porta de pedra amb dos enormes lleons alats de…
-
Shiraz, la ciutat dels poetes i de les flors
Shiraz, la ciutat dels poetes i de les flors. Una ciutat que no dubta a dedicar dos dels seus espais més emblemàtics als seus poetes -Saa’di i Hafez- ben bé val una visita. Si afegim que es troba a poca distància de les ruïnes de Persepolis i que té un dels basars més encantadors d’Iran, no hi ha dubte: Shiraz és un dels highlights del viatge. De bon matí visitem la ciutadel·la Arg-e-Karim Khan, construïda entre 1749 i 1779 com una de les residències de Karim Kan. Rodejada d’una muralla amb quatre torres, una d’elles lleugerament inclinada. Passejar pel jardí interior és gaudir dels llimoners i tarongers, de l’aroma de…
-
Yazd: els antics assentaments de Meybod i Kharanaq i el temple zoroastra de Chak Chak
Al voltant de Yazd hi han diversos pobles abandonats que valen la pena visitar, com ara Kharanaq, Meybod o la gruta zoroastra de Chak Chak. Per visitar-los ens afegim a un tour organitzat per la guesthouse on estem allotjats, davant la impossibilitat de fer-ho pel nostre compte. Meybod Meybod, la segona ciutat en importància de la província, se troba situada a 48km de Yazd. La ciutat va tenir una importància central durant l’època de la dinastia Muzzafar, que va governar les províncies centrals de l’Iran al segle XIV. Es diu que la fortalesa de Narin Qaleh, que es remunta al període anterior a l’arribada de l’islam a Iran, va servir…
-
Yazd, la ciutat caravanera del desert
Yazd és una ciutat-oasi situada on s’uneixen els deserts de Dasht-e Kavir i Dasht-i Lu i era punt de parada obligatòria de les caravanes que recorrien la Ruta de la Seda. Aquí els comerciants podien descansar abans d’aventurar-se als perills del sol, la set i els saltejadors de caravanes, en la seva ruta cap a Orient o Occident. Un dels viatgers que va passar per aquí va ser Marco Polo, el 1272, que va nomenar la ciutat en les seves cròniques com un centre de tràfic comercial i cita una tela de seda i or que s’exportava a tot el món. La ciutat antiga està construïda amb fang i palla,…
-
Bandar-e Anzali, el mar Caspi
Estem a Bandar-e Anzali, una de les principals ciutats de la zona del Mar Caspi, al nord-oest del país. Hi hem vingut per veure el mar, per provar el peix i per veure si és veritat el que diuen, que és una de les ciutats més obertes, per què hi acut la gent rica a banyar-se a les platges. Aquí ens espera l’Elias -l’amic de Masuleh- que ens vol ensenyar la ciutat. Ens porta a un restaurant i ens recomana el “peix blanc” i el “peix caviar”. Anem a provar-lo! El primer ens el porten fregidot i acompanyat d’arròs blanc. Buahh! és tan insípid com el seu nom indica, quina…
-
Masouleh, on els carrers son les taulades
Asseguts a la taula de la teteria de l’Amir, assaborim un çai després d’un dia dur de treball: un tren nocturn des de Tabriz ens ha deixat a Qazvin cap allà les 5 de la matinada, hem caminat almenys 2 kilòmetres pels afores de la contaminada ciutat fins l’estació d’autobusos, hem pujat al bus que ens havia de portar a Rasht i que ens ha abandonat en plena autovia -a 20 kilòmetres del nostre destí- on el conductor ha aturat un cotxe per a que ens portés fins la ciutat, una super-bronca amb aquest conductor maleducat, un minibus a Fuman i, finalment, un taxi ens ha deixat a Masuleh. Masouleh…
