-
Kirguizstan, viatge al país de les iurtes
Kirguizstan es troba situat a l’Àsia Central i comparteix fronteres amb la Xina, Kazastan, Uzbekistan i Tadjikistan. Va formar part de l’antiga Unió Soviètica (URSS) fins el 1991 i ha estat tradicionalment un poble nòmada. En aquesta mini-guia trobareu informació general sobre visat, moneda, salut, transport, gastronomia, allotjament i sobre les poblacions de Bishkek, Karakol, Arslanbob, el llac Song-Kol, Osh i la ruta cap a Xina a través del pas de l’Irkeshtam.
-
Dali, l’antiga capital de l’ètnia Bai
Doncs si, de moment seguim a Xina, al Yunnan. Hem tirat cap al nord-oest, a veure si aconseguim sortir de les ciutats i xafar una mica de terra, veure verd, deixar els busos, agafar una bici, i en definitiva, viure una mica l’ambient rural de Xina. Però aquest país creix tant ràpidament, que el que ahir era vàlid avui ja no ho és. Dali està situada 1900 metres sobre el nivell del mar. Envoltada per una muralla amb quatre portes d’accés, devia ser una ciutat bonica. I dic devia, perquè actualment queda poc de l’antiga ciutat. Tot el centre ha estat recentment reconstruït, les seves cases convertides en botigues de…
-
La muntanya sagrada d’Emei
La ciutat d’Emeishan, situada a 190 km de Chengdu, és una antiga ciutat amb una rica cultura i una llarga història de més de 1.400 anys. Aqui és on se troba situda una de les quatre muntanyes sagrades budistes de Xina i per la seva proximitat amb Leshan, hem decidit visitar-la. Però com moltes coses en aquest país, res és com un s’imagina. La muntanya és maca i està plena de micos i temples, però la mercantilització del lloc sagrat és més que evident. Així que qui esperi trobar aquí un lloc sagrat, mig amagat entre les muntanyes, amb un ambient espiritual, més val que continuï el seu camí, aquest…
-
El gran Buda de Leshan
A poca distància de la ciutat de Chengdu, a la província de Sichuan, està l’estatua de Buda més alta del món amb 71 metres. Esculpida en el penya-segat del mont Lingyun, la colossal estatua té més de 1300 anys d’antiguitat i va ser construïda amb l’intenció de calmar la fúria del riu, que havia causat moltes morts de pescadors. Es veu que van aconseguir el seu propòsit, perquè les restes de roca resultants de la construcció les van tirar al riu, canviant el corrent i sent des de llavors més segura la navegació. La seva construcció va durar 90 anys. Així que aquest mati hem fet motxilles de nou per…
-
Chengdu, la terra de l’Ós Panda
Viatjar per la Xina amb tren nocturn et permet guanyar temps: els trens són còmodes, nets i puntuals. Així que arribem a Chengdu descansats i amb ganes de conèixer la ciutat. Però abans cal buscar allotjament. Ens decidim pel Chengdu Mix Hostel, 70Y la doble amb bany compartit, però és ple i només ens fan la reserva per d’aquí a dos dies. Així que mentre, ens allotjarem al Dragon Town International Youth Hostel, un hostel molt bonic però molt més car ja que l’habitació ens costa 180Y. Dediquem la resta del dia a conèixer el centre de la ciutat, amb alts i moderns edificis i centres comercials. Aprofitem tanta modernitat…
-
Tíbet Històric: la kora al voltant del monestir de Labrang
Enclavat en una planície rodejada d’empinades muntanyes a tres mil metres d’alçada, el complexe monàstic de Labrang, a l’antic Tíbet -actualment dins la província de Gansu- és un dels sis més grans de l’orde Gelupka. Les seves edificacions poden allotjar fins a 4.000 monjos. Temples, estupes, sales d’oracions, altars i sis escoles monàstiques s’hi apleguen intramurs. Teulades daurades d’estil arquitectònic tibetà-han engalanen 18 preciosos temples. Com cada tarda des de que hem arribat a Xiahe, em dirigeixo al monestir per fer la kora, el circuit ritual al voltant dels monestir que cada tarda fan els tibetans. Respiro amb dificultat, espasmòdicament. A cada passa que dono, les cames més em pesen…
-
La Ruta de la Seda: Xiahe, la lamaseria de Labrang
Xiahe és l’últim punt de la Ruta de la Seda que visitem, en aquest viatge des de Bishkek a Xian. El camí des de Tongren a Xiahe es una petita aventura. Hem hagut de pujar a l’autobús a empentes, combatent amb tibetans i xinesos i els seus respectius sacs i caixes. Els seients son mida barrufet i hem hagut de fer les 5 hores de trajecte mig girats cap al passadís. Feia un fred intens, tot el viatge hem anat amb la jaqueta, els guants i la gorra. Als peus, portàvem dos parells de mitjons i sota els pantalons, uns altres d’interiors. Es el que fan ells per combatre el…
-
Repkong: els monestirs de Rongwo i Wutun Si
L’autobús avança deixant enrere la ciutat de Xining. A poc a poc el trànsit es va dissipant i els edificis desapareixen en l’horitzó, amagats sota un núvol infecte. En acabar-se la carretera nova, l’autobús sacseja bruscament i fa botar el passatge sobre els seients mig esguerrats. Uns ocells juguen sobre la branca d’un arbust. Feia dies que no en veia, d’ocells. D’arbusts, tampoc. Creuem indrets monòtons sense gaire vegetació, mentre la son s’apropia dels viatgers. Una corba tancada ens endinsa cap al cor d’una gorja, on les altes parets defensen el curs d’un riu. “It’s the Yellow River”- ens diu una noia. Dalt del cingle hi despunten banderes d’oració cargolades…
-
Tibet Històric: Xining, el Monestir de Kumbum (Taer Si)
No va ser tan fàcil localitzar la parada de l’autobús que ens havia de portar a Kumbum. El nostre plànol era llegible, però els rètols indicatius de la ciutat estaven escrits en indesxifrables símbols xinesos. A més, el govern havia rebatejat el monestir amb el nom xinès de Taer Si, però tan era dir-ho així com dir Kumbum, ningú no ens entenia. De sobte, en la llunyania d’una avinguda de quatre carrils, dues figures ressorgiren d’entre la bruma matinal com espectres silenciosos. Amb el pas decidit i la mirada baixa, caminaven aliens a la cridòria i als fums malaltissos. Duien roba ampla, els cabells lligats amb dues trenes, l’abric esparracat.…
-
Luomen i les coves budistes de Shuillang Dong
Luomen es troba a mig camí entre Dunhuang i Xi’an i l’hem triat com a parada entre altres ciutats que tenen coves budistes, perquè és, segons llegim en diversos blocs, un poble petit, encara amb essència, sense grans edificis i poc turisme. Segons la LP no hi ha estació de tren, només un lloc on allotjar-se (la casa d’una dona que lloga unes poques habitacions) i un restaurant. Perfecte, vam pensar, perquè totes les ciutats xineses que hem vist fins ara són una replica de l’anterior, grises, anodines i sense gust. I allà anem nosaltres, cap a Wushan, el poble del costat, que si té estació de tren. El paisatge…
