El basar de Tabriz, les cases troglodites de Kandovan i la esglèsia armènia de Jolfa

Tabriz és la primera ciutat d’Íran que hem visitat. És la més important de l’oest del país, cosa que ens supera: molt de tràfic i molta pol·lució.

De bon matí, busquem un lloc per esmorzar i comprovem que, aquí, menjar unes pastes i prendre un te és fàcil, el que és impossible és gaudir de les dues coses alhora. Així que ens prenem un te i ens mengem una magdalena gegant de xocolata pel carrer, donant conversa a tots els que ens aturen per preguntar-nos d’on venim, de què treballem, si estem casats, si tenim fills…

Tabriz es troba situada en la ruta natural que connecta Àsia amb Europa a través de Turquia i és per això que el seu basar ha estat un punt important en la Ruta de la Seda. Cobreix una àrea de 7 km2 i, en l’època de màxim comerç, hi havia 24 caravanserralls… impressionant! Les seves bòvedes són una meravella, ja que aprofiten la llum natural i li donen frescor. Passem una bona estona imaginant-nos els mercaders trafegant pels estrets passadissos. Quin munt de llengües s’hi devien escoltar!

Impressionant també és l’iwan d’entrada a la Mesquita Masjed-e Kabūd, del poc que queda de l’arquitectura tímurida a la ciutat, afectada per un terratrèmol el 1779.. Fou construïda el 1465 per ordre de Jahan-Xah, rei de Qara Qoyunlu, una federació de tribus turcmanes que va governar una part de les actuals Iran, Turquia, Iraq, Armènia i Azerbaidjan, entre 1375-1468.

L’esglèsia armènia de Jolfa

Al dia següent ens llevem d’hora per visitar l’església armènia de Sant Esteve, prop de Jolfa i a un tir de pedra de la frontera amb Azerbaidjan. Hem contractat l’excursió a través de l’Oficina de Turisme de Tabriz i del senyor Mansur Khan -un dels millors guies del país segons diuen- lloat en tots els fòrums de viatge, blogs i guies tipus LP. Realment, l’hem encertat contractant la visita a través del Mansur, ja que, després de pegar-nos la pallissa dels 165 km fins allí, resulta que l’església… està tancada! Es dimecres, el dia festiu pels guies turístics i el dia en què tanquen la majoria museus i altres llocs d’interès.
I nosaltres ens preguntem: això no ho sabia, el gran guia? Si fins hi tot ho sabien uns joves turistes de Tehran! (!!??)

Aquesta és la única foto que vam poder fer -extramurs- ja que després de picar a la porta i implorar que ens deixessin entrar només 5 minuts, l’únic que vam aconseguir va ser un “ia-la, ia-la!” que vol dir, textualment “fora, fora!”.

Val a dir que vam tenir la sort de poder visitar aquest preciós caravanserrall, situat al costat del riu Aras, que separa Iran d’Azerbaidjan.

Kandovan, la capadocia de Tabriz

Abans de marxar de Tabriz visitem Kandovan, un petit poble de muntanya semblant a la Capadòcia, on s’han aplegat més turistes iranians que habitants hi ha al poble. Turistes que estan encantats amb la visita, ja que s’ha corregut la veu que “navegan por ahí, dos tipos originales, que dicen ser de Catalonia” i es passen tota l’estona fent-nos fotos a discreció, enlloc de fer-ho a les cases troglodites.

Al finalitzar la visita marxem a l’estació, on agafarem el tren nocturn per viatjar fins a Qazvin. Parada necessària per anar a la següent destinació: Masuleh!