Song-Kol, nómades, cavalls i iurtes a 3.000 metres d’altitud

La primavera és temps de treball a Kirguizstan, però també d’alegria i de festes. Les neus es retiren i les pastures s’omplen de verdor amb l’arribada dels primers forts raigs de sol. És el moment de sortir de les cases, de les granges, dels pobles, i d’anar cap a les muntanyes, frondoses i acollidores encara blanques en els seus cims. I de viure-hi la primavera i l’estiu, com ha fet aquest poble nòmada des de fa més de 1.500 anys, tan sols doblegat pels soviétics que els van obligar a establir-se als anodins pobles i ciutats, reclosos i allunyats de les seves anhelades valls i muntanyes.

Envoltat de fèrtils pastures i de cims d’entre 3.300 i 4.000 metres, el remot llac Son-Kol ofereix una de les experiències més fascinants del Kirguizistan: la possibilitat d’allotjar-se en una iurta –la casa tradicional desmuntable dels nòmades d’Àsia Central- i conèixer de ben a prop el dia a dia d’una forma de vida que lluita per no quedar en l’oblit.

Sense electricitat ni aigua corrent, les passejades a peu o a cavall, els capvespres i l’intent d’intercanviar unes paraules amb la família kirguisa que t’ha acollit, faran d’aquesta visita una experiència única.

Kochkor, el poble des d’on accedir al llac

El llac Song-kol està situat a 50 quilòmetres de la població de Kochkor, on les organitzacions locals CBT (Community Based Tourism) i Sheperd’s Life treballen en favor d’un turisme sostenible, respectuós amb la natura i amb els costums i tradicions de la població local. Els beneficis recauen directament en la comunitat gràcies a un senzill sistema: el visitant paga a qui ha prestat el servei i aquest liquida a l’organització un percentatge ja pactat, que sol ser d’entre un 10 i un 20 per cent.

Voliem anar a un d’aquests llocs de retrobament dels kirguisos, gaudir com ells de la natura imperant a tot el país i de l’estampa kirguís d’una iurta contra un fons de muntanyes nevades. No va ser fàcil abandonar l’acollidora ciutat de Karakol i el seu llit de comfortabilidad, però el següent destí bé valia un viatge a Kirguizistan i la nostra partida de Karakol. Vam recollir les motxilles en un càlid matí d’agost, vam repartir un parell de “da’svidania” (adéu) a les russes de recepció, a les que ja no els hi costava tant somriure, i vam partir cap a Kochkor, la població més propera al popular llac Song- Kol.

Aquest llac de muntanya és el segon del país després de l’Issyk-Kol, encara que li segueix des de molt lluny. Es troba a una altitud de 3.013 metres, una dada que cal tenir en compte si es pateix de mal d’alçada. Les seves riberes s’estenen fins a 29 quilòmetres de llarg i 18 d’ample. Suaus onades les banyen amb una aigua neta i cristal·lina, gèlida, apta per a kirguisos de rostre ample i pell sense barba, dignes descendents de tribus túrquicas. La seva silueta blau i el seu contorn espurnejat de blanques iurtes em constrenyen cap allà.

El viatge des de Karakol transcorria per la ribera sud del gran Issyk-Kol, fins que ens endinsem cap a l’oest i el perdem de vista. El paisatge es va tornar rocós i àrid, de camí a la vall que portava a Kochkor i va canviar a verd bosc i a àlbers platejats un cop que vam arribar. Tot just vam observar cap canvi des de l’última vegada que vam estar, allà pel 2007: els carrers seguien sent de terra, les cases baixes i l’existència, sobiranament lliure, es vivia al carrer.

Un local de rajoles cridaneres, estil anys seixanta, del qual no encertaves a endevinar si seria un restaurant o un prostíbul i una oficineta turística encaixada dins d’un mòdul de xapa, van ser les dues úniques evolucions que vam advertir a Kochkor. Menteixo. I una desena de motxillers amb pantalons de trekking que passejaven en compte gotes per l’avinguda principal, amb el semblant cansat i la pell torrada, buscant algun bon tuguri on menjar i passar les hores.

Nosaltres ens dirigim a la CBT i a la Sheperd ‘s Life, veritables precursores del turisme a Kirguizistan i pioneres a l’Àsia Central del turisme sostenible, adreçat a la comunitat, especialment aquestes agències de Kochkor. Tenien una àmplia oferta d’allotjament a “homestays” o cases particulars i en iurtes instal·lades al llac o a les muntanyes, guies locals i cavalls per a realitzar multitud de trekkings per la serralada kirguís o taxis per pujar al llac.

Ens vam decantar per la competència, a petita oficina del costat, doncs havíem sentit que la regentava una antiga treballadora de Sheperd’s Life. Els preus eren més baixos i els principis d’actuació pel que fa al benefici que recau directament en la comunitat, romanien intactes. La idea és senzilla: l’agència és una simple intermediària entre el turista i el local que presta el servei, ja que és a ell a qui es paga.

Una experiència nòmada al Song-kol

Al matí següent vam pujar a l’anhelat llac Song-Kol. L’accés al llac està ben condicionat i els paisatges que ens aclaparen i que anem deixant enrere, són superbs.

L’arribada al llac Song-Kol em meravella, lluents són les seves aigües turqueses i inacabables, verds les suaus vessants que l’envolten, vives amb el córrer dels cavalls i les rodones iurtes plantades vigilant els seus ramats. I arriba la pau. I l’assossec, per haver arribat a un lloc del que m’havia encapritxat.

A més de l’allotjament i el menjar, els nòmades del Song-kol ofereixen al visitant contractar una passejada a cavall per les pastures o algun trekking de diversos dies. Nosaltres vam llogar un parell de cavalls, que a la mitja hora decideixen tornar al campament, sense que nosaltres siguem capaços de fer-los donar la volta.

I aquí, en aquest magnífic paratge, posem fi al nostre pas per Kirguizistan, ja que hem de continuar el nostre viatge per La Ruta de la Seda cap a la Xina.

---

Podeu llegir més entrades d’aquest pais a la categoria Kirguizistan i sobre aquest viatge des d’Istanbul a Xian, a la categoria Ruta a Orient.

---