Índia

Sol·lucionant problemes amb el visat d’India a Mumbai

Hem arribat a Mumbai! Ha sigut amb un còmode trajecte en un bus nocturn, però no un bus normal, no! Un bus amb llitera, llitera de matrimoni! Així que el viatge, tot i alguna sotracada, en la que pensavem que cauriem de la llitera, ha sigut comfortable, doncs hem estat estirats dormint tota la nit.

Mumbai l’esperem en candeletes, doncs després del llarg camí recorregut des de Delhi, necessitem una mica de civilització. Petits luxes com un bon cafè, un restaurant asèptic tipus McDonald’s, botigues amb llums, passadissos lluents i aire condicionat no ens vindrien malament durant uns dies.

Però la realitat xoca de ple amb el nostre acotat pressupost i ens pega una bufetada que ens deixa bornis: la ciutat de Mumbai és com Barcelona, és bona si la bossa sona. Un cafè val igual que dos dinars complets, una hamburguesa com tres…

Sort que passejar és gratuït, i per a això, Mumbai és perfecta: cap allà el 1864, els britànics començaren a construir immensos edificis d’arquitectura civil de gran bellesa que pretenien ser una còpia de la seva terra, alhora que recordava la seva força i poder. Un plaer descobrir-los caminant amunt i avall, sentint-nos per uns dies que no som ben bé a l’Índia.

La nostra estada a Mumbai s’allarga fins a tres dies, ja que un error dels funcionaris d’immigració de l’aeroport de Delhi van estampar en el meu passaport una data d’entrada inexistent: el 00 de setembre de 2014. Com vam entrar a l’octubre, vam haver d’anar a l’oficina de registre per a estrangers FRO (Foreigners Registration Office) per tractar de sol·lucionar el problema en el meu visat d’India. Si no ho fèiem, hauríem de sortir del país en menys de cinc dies. Així que vam creuar els dits i vam adreçar-nos cap al FRO, que es troba una mica més amunt de Victoria Terminus. En aquestes oficines es poden fer tot tipus de gestions relatives al visat. Si teniu mai algun problema, sabeu que a totes les capitals d’estat de l’Índia n’hi ha una.

Expliquem el nostre problema i ens diuen que s’han de posar en contacte amb el departament d’immigració de Delhi per comprovar si efectivament hi ha hagut un error i de ser així expedir un certificat corregint-ho. Ens diuen que tornem al cap de tres dies, el que redueix el nostre marge de sortir del país a tant sols dos dies.

Durant aquests tres dies passegem pel centre neuràlgic de Mumbai, pels carrers que pugen des de la magnífica Porta d’Índia, passant per Colaba i Fort i fins a l’estació Victòria.

No hi ha pèrdua. Iniciar el passeig contemplant la Porta d’Índia és refrescant i emotiu: tornem a veure el mar per primer cop des que vam sortir de casa! És el Mar d’Aràbia. Els britànics iniciaren la construcció de la Indian Gate el 1911 (fou enllestida el 1924) per commemorar la visita del rei George V seguint l’estil arquitectònic gujaratí del s.XVI, però la ironia és que el gran arc de basalt que representava el triomf colonial serví de porta de sortida del darrer regiment britànic només 24 anys després. Índia s’independitzava.

Dones amb sari passejant per la porta d'Índia, Mumbai
Turistes indis passejant per la porta d’Índia
Porta d’Índia

Ara i aquí, desenes d’indis que han vingut a fer turisme ens donen la mà i la benvinguda al país, molts es volen fer fotos i les nostres cares acaben impreses juntament amb ells en postals de record que els fotògrafs ambulants s’apressen a vendre. Aquest matí han fet fira!

Davant mateix de la Porta d’Índia, no passa desapercebut el fastuós i impressionant hotel Taj Mahal Palace, delirosa obra d’arquitectura que no podem deixar de mirar dia rere dia, apta per a butxaques amples i propietaris d’armaris plens de vestits disseny Zegna, Armani o Chanel. D’aquí en sortí corrents i estalvia l’Esperança Aguirre, qui sap si hi entrà per la butxaca ampla o per l’armari…

Hotel Taj Mahal Palace de Mumbai
Hotel Taj Mahal Palace

Continuant amunt, les avingudes es fan amples i els impressionants edificis d’estil colonial van apareixent enmig d’edificis decrèpits que fumejaran encara durant molts anys més, antics aires de grandesa colonials juntament amb olis refregits de boles de patata, aromes de tes de masala i sucs refrescants de sucre de canya.

Admirem amb la boca oberta el Chhatrapati Shivaji Maharaj Vastu Sangrahalaya, també anomenat Museu del Príncep de Gales, una extraordinària construcció que barreja elements arquitectònics islàmics, hindús i britànics i que és coronat amb una enorme i perfecte cúpula en forma de bulb blanc. Els seus jardins, bordejats amb palmeres, és el màxim que arribem a trepitjar, no gaire més lluny de la porta d’entrada.

Chhatrapati Shivaji Maharaj Vastu Sangrah o Museu del Príncep de gales de Mumbai
Chhatrapati Shivaji Maharaj Vastu Sangrah

Més edificis dispersos que hi trobem no deixen de sorprendre’ns. Entre fotografia i xafogor, cada matí parem a prendre un suc de taronja en la botigueta de sucs, perfecte per recuperar forces.

No deixeu d’entrar en alguna de les llibreries dels carrers principals, les seves estanteries de fusta, repletes de llibres de tapes de pell, contes i best sellers i les cadires de pell fosca, us transportaran a l’interior de les biblioteques d’època. Només us faltarà la pipa!

Quan arribeu a la zona de Fort, perdeu-vos pels seus carresr i entreu en un dels restaurants típics de la zona, amb taules i banquets disposats ben apretats un al costat de l’altre i desenes de cambrers que serveixen, netegen, recullen els plats, porten aigua… cadascú té la seva tasca assignada. Serveixen cuina típica del sud de la Índia que és tota una delícia! Compartiu un “malai kofta” (boles de formatge amb salsa suau de coco), amb un “vegetable curry” (verdures saltejades amb curry) amb un arròs pulau (arròs amb verduretes i algun fruit sec).

A partir d’aquí, els edificis es multipliquen i ens perdem entre les ombres de les palmeres. Hi descobrim la High Court o Tribunal de Justícia, on veiem entrar i sortir a jutges i magistrats amb la seva toga (no es permet entrar la càmera). Aquí es troba la Universitat de Mumbai, força amagada entre els arbres, o l’esplèndida Catedral de Sant Tomas, la més antiga construcció britànica de Mumbai, d’estil bizantí barrejat amb trets colonials.

Posem el punt i final a la visita amb la impactant estació de trens Victoria Terminus o Chhatrapati Shivaji Terminus. Si s’admira des de l’altra banda del carrer, es pot veure que és molt més gran del que sembla a primera vista i es poden contemplar els detalls de tota la construcció, fins a dalt de tot de la torre del rellotge. Però entreu-hi! Aquest edifici serveix encara com a estació de trens i representa l’expressió més gran i sublim d’arquitectura colonial britànica a Índia, amb barreja d’estils victorians, hindús i islàmics. No en va, fou declarat per la Unesco com a Patrimoni Mundial el 2004.

Estació de tren de Mumbai Chhatrapati Shivaji Terminus
Estació de tren de Mumbai Chhatrapati Shivaji Terminus

I al tercer dia, finalment, tornem al FRO i… el problema d’immigració està solucionat!! No ens cal sortir del país, així que correm a fer motxilla i a iniciar la següent i darrera etapa del nostre viatge per Índia: Índia del Sud!!

I menys mal que ens vam donar compte de l’error i ho vam solucionar, perquè el dia que agafavem el vol a Kuala Lumpur, el funcionari de duanes de l’aeroport se’n va adonar i si no és pel certificat haguéssim tingut un greu problema per poder sortir del país.


Informació pràctica

On dormir. Un lloc econòmic per dormir és l’hotel India Guesthouse, situat a pocs metres de la façana marítima de la Porta d’India. Allotjament doble amb bany compartit 600 INR. És tracta d’una petita habitació d’uns 6 m2, amb parets de fusta que no arriben al sostre, donat l’alçada d’aquest. Recomanable per pressupostos ajustats.

On menjar. Al mateix carrer hi han varios restaurants musulmans, però on vam menjar molt bé, que cada dia anavem a dinar, era a la zona de Fort, a un petit restaurant local anomenat Lalit, prop de l’hotel Residency.

Addicte als viatges i la fotografia. Després de tres anys viatjant per l'Índia, el sud-est d'Àsia i de recórrer la Ruta de la Seda, ha tornat a casa on està preparant la següent fugida.

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: