Sivas: per l’Anatòlia a la recerca d’arquitectura Seljúcida

El vol de la companyia Anadolu Jet arriba amb retard a l’aeroport de Sivas. Mirem per la finestreta i no sé si serà per no haver dormit, però el paisatge, sec i lleig, ens dóna la sensació d’estar enmig del no res. Accedim a l’aeroport caminant. Fora, dos autobusos esperen els viatgers. Un és el local i l’altre va directe a la ciutat, sense parades intermitges. Agafem aquest, que també és el que agafen la majoria de turcs.

D’allí estant, el paisatge no sembla tant lleig. Al fons es veuen algunes muntanyes amb els cims nevats. I de camí a la ciutat veiem els pastors amb els ramats d’ovelles i una família fent pícnic en un prat.

El revisor (a Turquia sempre hi ha un ajudant del conductor, encarregat de cobrar als clients i servir aigua, te o refrescs durant el trajecte) ens pregunta on hem de baixar. Li diem el nom de l’hotel i ens deixa a la vora.

Sivas és una ciutat de províncies situada al bell mig de l’Anatòlia. Habitada per hittites i romans, actualment el seu interès turístic són els caravanserralls i madrasses construïdes per Seljúcides i Otomans.

En aquesta ciutat Attaturk va establir les bases de la República, amb el Congrés de Sivas, el 1919, per consolidar la resistència turca a l’ocupació aliada per la desintegració de l’imperi Otomà.

La figura d’Attaturk és controvertida. Pels turcs és un heroi nacional, però en canvi els kurds el veuen com un feixista a l’alçada de Franco, Hitler, Mao, Mussolini o Stalin. Així que cal anar en compte al parlar de política en aquest país.

La plaça Hükümet Meydani, el punt principal d’interès turístic

Política al marge, el punt principal d’interès és la plaça Hükümet Meydani, on es troben els principals monuments. Com que ens queda a poca distància de l’hotel, el primer que fem és anar allí.

• 

• 

La plaça ens sorprèn gratament. Aquí es troben els principals monuments d’interès, però és que a més la plaça bull de vida ja que les famílies de Sivas venen aquí a passejar. Un dels monuments, la Bürüciye Medressi, és actualment una teteria i mentre els nens corren per la plaça, els pares aprofiten per passar la tarda prenen el te.

La Bürüciye Madrassa va ser construïda el 1271, per Hibetullah Burucerdioglu Muzaffer, un empresari iraní, per a l’ensenyament de les “ciències positives” que no sé ben bé què deu ser. Seguint l’exemple dels turcs, establirem aquesta madrassa com a “camp base” i pràcticament no ens mourem d’aquí.

A la vora es troba la Sifaiye Medressi, edificada el 1218 i que va ser una de les escoles de medicina més importants feta pels Seljúcides. Davant mateix es troba tot el que queda de la Çifte Minare Medrese: una façana de pedra amb dos minarets amb estil propi de l’Àsia Central.

I com qui ho vigila tot, la Kale Camii se situa un punt més alt per recordar el control de l’Islam sobre la vida de la població. Aquesta mesquita otomana va ser construïda per Mahmut Pasa, gran visir del sultà Murat III.

Marxem a sopar. Per l’Avinguda Attaturk Caddessi hi ha alguns restaurants on menjar pide – la pizza turca – o plats de kebab. Ens decidim per la carn i sopem un plat de kebab i un de kofte, unes hamburgueses petites que estan delicioses. Per beure, com sempre que visitem Turquia, demanem ayran, una beguda a base de iogurt amb cogombre. Per acabar i sense que ho haguem demanat, ens porten te.

Més monuments Otomans i Seljúcides: la Sivas en restauració

L’endemà dediquem el dia a visitar més monuments. Alguns estan en procés de restauració, però quan estiguin acabats Sivas serà una de les ciutats imprescindibles per tot aquell a qui li agradi l’arquitectura Seljúcida i Otomana.

Així, davant mateix de l’hotel tenim un caravanserrall que les obres no ens permeten visitar. A pocs metres hi ha un antic hammam. Fico el cap, dos homes em fan passar i em conviden a te. És fantàstic viatjar per Turquia, l’amabilitat de la gent és extraordinària. Els hi faig una foto de record i surto fora, on Núria, que ha visitat el hammam de les dones, ja m’espera.

En un carrer observem una türbesi, una tomba octogonal del segle XIV que va ser construïda per a l’Emir Ahhi Ahmed, un líder sufí de Khorasan que va passar la darrera meitat de la seva vida a Sivas.

Continuem el recorregut fins arribar a una altra madrassa, la Gök Medresse, amb dos minarets com els de la Çifte Minare, construïda el 1271 pel Gran Visir Sahip Ata, d’estil Seljúcida.

Malauradament està en restauració i no la podem visitar, així que marxem a veure una mesquita que queda a la vora. La Ulu Camii, és un dels edificis més antics de la ciutat, doncs va ser construïda el 1197.

Tornant a la plaça passem per l’antiga hosteleria Tashan, ara restaurada i reconvertida en un lloc on anar a prendre el te.

• 

• 

Ben a prop hi ha la mesquita Pasha Cami, on gaudim d’una estona de descans veient com resen els fidels.

Després de la visita marxem a dinar. Tornem a la plaça on, en un nivell inferior, hi ha un bonic restaurant amb terrassa a l’ombra, on gaudim d’uns deliciosos mezzes. Passem la tarda aquí i tornem a l’hotel per preparar les motxilles. L’endemà marxarem a Tokat, una altra ciutat que ens captivarà, però això ja serà una altra entrada.

• Més informació a la guia per viatjar a Anatòlia Central.