Shiraz, la ciutat dels poetes i de les flors.

Shiraz, la ciutat dels poetes i de les flors. Una ciutat que no dubta a dedicar dos dels seus espais més emblemàtics als seus poetes -Saa’di i Hafez- ben bé val una visita. Si afegim que es troba a poca distància de les ruïnes de Persepolis i que té un dels basars més encantadors d’Iran, no hi ha dubte: Shiraz és un dels highlights del viatge.

De bon matí visitem la ciutadel·la Arg-e-Karim Khan, construïda entre 1749 i 1779 com una de les residències de Karim Kan. Rodejada d’una muralla amb quatre torres, una d’elles lleugerament inclinada. Passejar pel jardí interior és gaudir dels llimoners i tarongers, de l’aroma de les seves fruites, de la frescor de la seva ombra.

Al hammam o bany turc, una turista iraní ens explica l’ús de cada una de les sales, una d’elles destinada a la depil·lació femenina amb herbes naturals. Ens meravellem quan ens explica com l’aigua calenta passava per sota la sala i calentava el terra; que la forma del sostre feia que es condesés el vapor i que quan tornava al terra, en forma de fines gotes de pluja, es recollia en una mena de banyera on es refredava i servia per fer l’últim bany abans de sortir del hammam.

La següent visita és el basar Vakil. És fàcil perdre’s en un basar com aquest on, en alguns dels passadissos, sembla que no hagi passat el temps: ara descobreixes una petita mesquita, ara un caravanserrall amagat, ara gaudeixes dels aromes de les espècies tant típiques d’Orient, ara d’una casa de te…

Dintre el basar es troba també la mesquita Vakil, una de les obres mestres del període zand. Disposa de dos magnífics iwans o portes d’entrada, al costat nord i sud, amb mosaics delicadament decorats. La sala d’oracions està sostinguda per 48 columnes en forma espiral. És, potser, la sala d’oració més bonica que hem vist des d’Erzurum i, tots sols, gaudim de la pau i de la quietud que ens proporciona aquest racó de la mesquita.

• 

• 

Visitem també la la mesquita Nasir-al-Mulk, també coneguda com la mesquita rosa, construïda entre el 1876 i el 1888, durant la dinastia Qajar. Se’ns dubte, aquesta és una de les mesquites més boniques que hem visitat, amb les seves columnes ricament treballades i els seus magnífics vitralls de les portes.

Visitem també el Palau de Narejestan, amb el seu bonic i fresc jardí.

I d’aqui a dinar: uns falafels en companyia d’unes dones vestides de negre, de cap a peus, que no dubten en oferir-nos la seva taula en comprovar que el petit local es ple.

I després al mausoleu Shah-e Cheragh, on no podem entrar les càmeres, ni les motxilles ja que esperen la visita d’un important mulà o aiatolà. El lloc està ocupat per les forces de seguretat, bombers, serveis sanitaris i moltes, moltes ombres, nom amb el que definim les dones vestides de negre, de cap a peus.

Shiraz, el mausoleu del poeta Hafez

Acabem la tarda en un dels llocs més emblemàtics: el mausoleu del poeta Hafez. Nascut a Shiraz el 1324, va dedicar la seva vida a la mística, la poesia i el sufisme. Els seus poemes estan escrits en un llenguatge senzill, líric i apassionat però carregat d’ambigüitat i satiritzen la hipocresia dels líders religiosos musulmans de la seva època.

Avui dia, la seva tomba és visitada cada any per milers de persones. S’hi acosten a mostrar els seus respectes llegint o recitant de memòria els seus textos. L’ambient en aquest lloc és màgic i posa els pèls de punta. Així és com els iranís rendeixen tribut als seus poetes i a la riquesa de la seva història. Sens dubte, el lloc que més ens ha impressionat d’Iran.

Sovint, un vers preciós alleuja un cor afligit.
Hafez

Entrada relacionada: Shiraz, Persèpolis i les tombes reials de Nash-e Rostam.