Persèpolis, la capital de Dario I el Gran. Shiraz
Persèpolis fou la gran capital de l’imperi aquemènida, un conjunt de palaus assentats sobre una terrassa artificial de grans blocs de pedra construït per Dario I i ampliat amb els monarques Xerxes i Artaxerxes. Des que llegirem la trilogia d’Alexandre el Gran, rei de Macedònia, el desig de visitar les ruïnes de Persèpolis es mantingué ferm en les nostres ments, i avui, per fi, estem aquí.
Pugem l’escala monumental que porta fins la primera construcció del palau, imaginant-nos que som un dels mandataris de les províncies subordinades que hi acudeixen a rendir tribut al gran rei. Un cop dalt, una gran porta de pedra amb dos enormes lleons alats de mig cos humà serveix per distribuir els visitants.
Quedem enlluernats per l’enorme extensió dels palaus que s’aixequen davant nostre: enormes pilars de pedra que semblen posats a l’atzar, escales amb magnífics gravats que un dia van portar a les estances reials, portalades que no condueixen enlloc…
Poc hi queda de la gran Persèpolis: Alexandre s’encarregà de que no hi quedés ni rastre del gran imperi persa.
Les tombes reials de Nash-e Rostam
A 3 kilòmetres de Persèpolis està Nash-e Rostam, el lloc on es troben enterrats reis elamites, aquemènides i sassànides que governaren entre el període 2.500 a.C. fins el 438 d.C. El conjunt és impressionant. El més visible són les tombes d’Artaxerxes I, Xerxes, Dario I i Dario II, amb tombes en forma de creu excavada a la roca, a uns 20 metres d’alçada. Hi ha preciosos relleus amb escenes de tornejos, lluites i victòries d’aquesta època. A l’altre costat es troba Kabah-e Zardusht, la torre del foc zoroastra.
Per la nit, gaudim de la companyia de la Susy, la Diky i en Patrick (als que hem conegut a l’hotel) en un restaurant tradicional amb música en directe. A Iran, el nom “Restaurant Tradicional” no vol dir que facin els plats que cuinen a les seves llars, si no que vol dir: arròs, kebab de pollastre, kebab de corder, kebab de corder i pollastre, arròs i kebab de pollastre… uffffff!!!!! Però en aquest restaurant han estat més agoserats i disposen d’un buffet d’amanides i sopa que ataquem tots cinc (haurieu d’haver vist la cara del cambrer quan li vam dir que només menjaríem del buffet… la mandíbula se li va obrir fins tocar el terra).
Més informació d’Iran a la guia de viatge.
Lluis Bono
Addicte als viatges i la fotografia. Després de tres anys viatjant per l'Índia, el sud-est d'Àsia i de recórrer la Ruta de la Seda, ha tornat a casa on està preparant la següent fugida.
Un comentari
Jordi Castellanos i Nàdia Ayasreh
Us ha agradat oi Naqsh e Rustam? A mi em va encantar el lloc. La llàstima és que a Persepolis hi havia molta gent, era now ruz. Que contienueu gaudint del viatge!Una abraçada!!