El mercat de Sapa i trekking per les muntayes visitant les minories ètniques

Arribem a les muntanyes del nord del Vietnam una setmana abans del previst. Per fi! En tenim moltes ganes, tothom en parla bé d’aquesta regió. A l’estació de Lao Cai es repeteix el caos de totes les arribades: un núvol de vietnamites que t’envolten i no et deixen respirar, oferint-te minibusos i taxis cap a Sapa.

Ens allotgem a l’hotel Mountain View i sortim a visitar el famós mercat dels dissabtes de Sapa, on les diferents minories ètniques baixen de les muntanyes a vendre els seus productes i comprar-ne altres, al mercat local. La ètnia predominant d’aquesta zona son els H’Mong amb el 52% de població, que solen vestir amb colors foscos. Seguidament venen els Dao, amb el 25%, que son coneguts pels seus barrets vermells i els Tày amb el 5% i els Giáy amb el 2% de la població.

També contractem un trekking de 3 dies per conèixer la zona. La noia que ens farà de guia, la So, es molt simpática, té només 18 anys i pertany a l’ètnia H’Mong. Vesteix amb la roba tradicional, de color blau fosc, i va carregada de collars que assegura que la protegeixen.

Dia 1: Sapa – Ta Van

El primer dia de trekking és molt suau i molt fàcil de fer, encara que no s’estigui en forma. Comencem caminant una estona per la carretera, durant més d’una hora fins que l’abandonem. Més endavant ens desviem per un caminet que baixa cap a la vall, entre bancals d’arròs recent segat, fins un rierol.

Continuem unes tres horetes per entre camps d’arròs. Arribem a un petit llac i passem un parell de ponts, el paisatge és molt bonic. Dinem a l’aldea de Lao Chai, molt i molt pobra, en la terrasseta d’una petita cabana de bambú i ens cruspim un entrepà de tomàquet, cogombre i ou dur, que la nostra guia, la So, s’ha encarregat de comprar al mercat de Sapa, a primera hora del matí.

Després de dinar continuem tranquil·lament i a mitja tarda arribem al llogaret de Ta Van, on fem nit en una casa tradicional acondicionada per rebre turistes.

Massa aviat, pensàvem que seria una mica més dur, així que preguntem per la ruta de demà: l’opció 1 és caminar una estona fins la carretera principal, llavors continuar per asfalt fins Su Pan i finalment baixar fins l’aldea Dan Ho on ens espera la homestay (hora aprox. 15:00h). L’opció 2 discorre entre Ta Van i Su Pan per entremig de les muntanyes, un recorregut poc usual per la seva duresa. Decidim que no serà tant…encara que la guia ens diu que l’haurem de carregar a l’esquena…

Gaudim de les vistes i del sopar, preparat per la So, en el que no hi manca de res: amanida, tofu amb ceba i tomàquet, porc saltat a la wok amb all, gengibre i lemongras, bou saltat amb verduretes i pollastre amb ceba i espècies, tot acompanyat d’arròs. Deliciós! Durant anys recordarem aquests plats com els més bons que haguem tastat viatjant. Dormim en una petita estora, a la vora dels sacs d’arròs i protegits per una mosquitera.

Dia 2: Ta Van – Ban Ho

Ens despertem amb el cant del gall i ens preparem per començar el segon dia de trekking. Ens posem en ruta cap allà les 09:30h i decidim deixar de banda la ruta habitual i fer una caminada més llarga. El camí es va enfilant poc a poc, creuant camps d’arròs i empinats senders que ens endinsen en densos boscos, entre rierols i petites valls.

Poc a poc comencem una suau ascenció, que cada cop es torna més pronunciada. Pugem i pugem mentre la So ens mostra diverses plantes i ens parla de les seves qualitats terapèutiques. Caminem per carena almenys una hora, el paisatge, des d’aquesta alçada, és impressionant. De repent la So ens assenyala, una mica més enllà, als nostres peus, el que sembla un riu i un pont. Diu que hem de baixar fins allà, fins al pont i ho hem de fer per l’únic camí que ells coneixen: el recte. El mateix pas de l’aigua, abrubte i relliscós, que ha quebrat la terra durant les pluges monzòniques és el que ells anomenen camí. I baixem per allí, relliscant, agafant-nos a les plantes, aguantant-nos entre nosaltres, suant, patint, durant quasi dues hores! No portar calçat adequat és un suïcidi. Temptats estem d’utilitzar la motxilla com a trineu!

Hem arribat al riu sencers, però encara no sabem ni com. I la So ens torna a sorprendre: apunta amb seu dit índex més enllà del pont, allà dalt: és Su Pan i ens espera el dinar. Inclinem el cap ben endarrera i sí, és allà dalt. Però, on està el camí? el camí és novament pel recte, pel pas de l’aigua, sense ziga-zagues, però aquest cop de pujada…

Jo pujo arrastrant-me i un grup de Red Dao carregats de fustes i materials de construcció a l’esquena ens avança molt ràpidament –quina vergonya!- treballen en comunitat i estan construïnt una casa. Triguem gairebé dues hores en arribar dalt, sense forces. Després d’un bon descans ja no ens espantem quan la So ens informa que hem de tornar a baixar, perquè Dan Ho és més avall. Ja no sentim les cames ni remuguem, el paisatge és preciós però no tenim forces per treure la càmera. Una altra hora i mitja de baixada i arribem a la homestay.

Deixem les coses i demanem on ens podem dutxar, doncs estem extasiats de la caminada d’avui, en la que hem emprat tot el dia. La So ens acompanya creuant el poble fins al riu i d’allí a un petit embassament natural amb un salt d’aigua. Aquesta és la nostra dutxa.  Magnífic premi! 

Ja recuperats, tornem al poblat i a la homestay, on ens bevem una cervesa ben fresca i gaudim d’un altre deliciós sopar, a la llum d’unes llanternes i compartint xerrades.

Dia 3: Ban Ho – Sapa

L’últim dia del trekking podem triar entre fer una caminada fins l’aldea zao de Namtoong -a un parell d’hores de descens- o bé passar el matí relaxadament a la cascada. Triem l’opció 3, no prevista, que és no fer res, descansar a la homestay i visitar l’aldea on estem. A l’endemà tornarem a la carretera on un jeep ens durà fins a Sapa. Cansats però satisfets, recordarem aquests dos dies com uns dels més macos dels nostres viatges.

Més informació del viatge per Vietnam a la guia de viatge.