
Als peus del Pamir: Ruta de Osh a Sary Tash. En ruta a Xina.
Sortir del país per terra, seguint la Ruta de la Seda tal i com ens havíem proposat, no es feina fàcil. A traves del pas de l’Irkeshtam, entre els Pamirs, la carretera de Osh a Sary Tash es llarga i dura.
Per començar, trobar un transport ha estat complicat. A l’estació d’autobusos ningú sabia a quina hora sortia el bus a Sary Tash. Així que després d’esperar durant més de dues hores, la marshrutka ha arribat plena. La gent que esperava, s’ha abalançat sobre ella amb tots els seus farcells. Així que si algú s’ha quedat a terra hem estat nosaltres.
Al carrer els taxistes ens demanen 200 dòlars per dur-nos, un preu abusiu. Quan ens disposem a marxar, una dona ens agafa del braç i ens acompanya fins a un carreró on diversos automòbils esperen. La dona regateja amb un conductor i ens aconsegueix un preu de 13$ tots dos, si ens sembla bé. És clar que ens sembla bé!! Viatjarem en companyia d’una família que han d’anar a Sary Tash per un funeral.
El vehicle és d’estil soviètic i està mig atrotinat, però allà anem! La carretera és dolenta i plena de sots, però el paisatge és fabulós. Passem per una vall gairebé deserta, amb un riu sec i alguns pollancres vorejant-lo. Al fons les muntanyes amb els cims nevats, treuen el cap tímidament. Es tracta del Pamir, una mole amb alguns pics de més de 7.000 metres.




A mig camí parem en un petit mercat, al poble de Gulcha. Busco algun lloc on comprar aigua, però l’únic establiment obert només disposa de vodka. En el mercat aprofitem per comprar alguna cosa per menjar: pa, pomes i un pebrot groc dolç per acompanyar-lo. No hi ha res més.

A partir d’aquí el fred és més intens. Comencem a pujar per una carretera pedregosa i plena de pols mentre el motor del Lada és comença a escalfar, donant símptomes que en qualsevol moment s’aturarà. Ens aturem dalt del pas, i mentre nosaltres aprofitem per fer unes fotos, el conductor posa neu al motor per refredar-lo. Per arrencar, hem d’empènyer el vehicle que amb prou feines es posa en marxa.




De baixada, s’entreveu la planura, és l’estepa que ens espera. Al fons es veuen quatre cases, és Sary Tash. Situada a la cruïlla de dues carreteres: la que porta a Xina pel pas del Irkeshtam i la que porta a Tadjikistan, per aquí és per on passa l’opi d’Afganistan que després es distribuirà a Europa a través de Kazakhstan i Rusia. Anar de Osh a Sary Tash ens ha costat més de 5 hores.



Triar allotjament per passar la nit no és difícil ja que amb prou feines hi ha un lloc. Ens assignen una sala d’estar, sense llits i amb catifes a terra, on despleguem els sacs de dormir. Ja ens està bé. Han disposat una petita estufa per escalfar l’estada. Per sopar, arròs i te calent a l’habitació.
Ara tan sols queda passar la nit. Demà intentarem creuar el pas de l’Irkeshtam aturant algun camió que vagi fins la frontera o a Kashgar.

