Núria contempla el paisatge de Leh
Índia,  Ladakh

Per la Ruta dels Himàlaies. Retorn a Leh, Ladakh

Una imatge palpita des del fons del meu cor des de fa dos anys. En una teulada de fusta d’una casa tradicional ladakhi, ballen al vent unes dòcils banderoles d’oració budistes. Si escolto amb el cor, puc sentir el murmurar dels seus cants. Uns esvelts xops s’aixequen en pampallugues verdejants en els darrers dies de la tardor sota el cel més blau que mai hagi vist. I al fons, emmarcant aquest record perfecte que el temps m’està esborrant com els grans de sorra d’un mandala que no perdura, s’eleven presumits els Himàlaia, impressionants set-milscobert d’un blanc perpetu, aixecant-se en compacta processó per gratar-li la panxa al cel.

Barath Guesthouse a Leh
Vistes del pati de la Barath Guesthouse amb l’Stok Kangri al fons

Ara, dos anys després de la partida, ja no és un record, és la imatge més bonica, la realitat que contemplo cada matí des del llit de l’habitació que la família Barath ens té reservada.

Tornar a Ladakh era una idea que rondava pels nostres caps, des del mateix moment que vam marxar, ara fa tot just dos anys. Els amics deixats, els paisatges, la espiritualitat de la gent, la seva cultura arraigada durant segles era un caramel massa bo per no tornar-lo a tastar. Aixi que quan haviem de decidir on aniriem aquest any, la cosa estava molt clara: al Ladakh!

Des del aire, els Himalaies semblen a tocar de mans. Entre ells, en una petitat vall de paisatge llunar, la vida es desenvolupa gracies al riu Indo. Aixi, les poques arees verdes es troben al voltant del seu curs.

Paisatge al voltant de Leh

A Leh conviuen dos cultures molt diferenciades: la ladakhi, budista i la poblacio del catxmir, musulmana. Val a dir que tot i que, des de fora, no es veu massa interaccio entre les dues cultures, tampoc no hi han problemes entre ells, de forma que conviuen pacificament.

Aixi, passejant pel casc antic et pots trobar amb una panaderia catxmir davant d’una estupa budista.

Aixi, per tots els racons, hi han els tipics molinets d’oracio budista per poder pregar mentre passeges.

Tres noies fan girar un molinet d'oració
Mur mani i Palau Reial de Leh
Palau de Leh

I, esgarrapant les muntanyes, el palau de Leh que sembla vigilar perque la pau i la tranquilitat es mantinguin a la ciutat.


Totes les entrades d’aquesta regió les trobareu sota l’etiqueta Ladakh.

Núria és viatgera, escriptora en el seu temps lliure i post-graduada en Cooperació Internacional. Ha publicat diversos articles de viatge en les revistes Altaïr i Lonely Planet i en el llibre de viatges “Experiències de viatge” publicat per Nova Casa Editorial.

7 Comments

  • German

    Jooo…jo vull anar…quin lloc mes ,….nomès veure les imatges ja transmet serenitat….vols dir que després d´això us ficareu a Bophal o Indore?

    • Lluis

      Doncs la veritat es que ens estem plantejant anar a Nepal, ja que el contexte del viatge no varia.

      Aquest lloc l’has de xafar, es un oasis de serenor i de pau, un paradis.

      Una abraçada!!!

  • Sandreta

    Hola Nurieta,
    ohh! quina meravella de descripció, si pogués apretar un botonet i traslladar-me ipso facto a Leh, creu-me que ho faria.

    Ja veig que tot bé, me n’alegro nina!
    Us estaré seguint! Saluda al Lluís! Molts muaaaasss!

  • Noèlia

    Ostres nois, que xules les fotos!!! Imagino que ja deveu estar ben impregnats d’aquesta espiritualitat i calma que tant busqueu… doncs a gaudir-la… Que nosaltres des d’aquí ja anirem aguantant el nostre Petit País!!!
    Un petonarruuuuuu!!!
    Ah, Núria… ja pots anar aprenent alguna recepta culinària “ladakhiana” per acompanyar un bon tiramisú a la tornada… ;)))
    Lluís, ja t’informarem del barça… Esperem donar-te bones notícies!!! ;)))

    • Lluis

      Et dic el mateix que al German, es un lloc on cal anar: el petit Tibet dels himalaies, paisatges i cultura semblants, una serenor que t’impregna l’anima.

      Sens dubte, el lloc on acabariem els nostres dies… si no fos pels 30 graus baix zero de l’hivern…jajaja

      Petons portera!!!

  • Mª Mercè

    Hola parella!

    He estat aquesta tarda, durant una hora, amb una família de nòmades de Ladakh, guiant els seus ramats per les pastures; ens ha nevat; hem tallat la llana (pashmina) de les cabres i l’hem portat fins a Leh per vendra-la: tot de la mà del Canal 33. Ha estat magnífic!!!

    Molt petons!

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: