Índia

Pollastre a la brasa a Hampi

Cuando lleguemos a Hampi, con dos palitos en cruz, les voy a cocinar un pollo, ens deia continuamente Jairo. Però la veritat és que mai ens el vam creure. Com coi havia de cuinar un pollastre a la brasa enmig d’Índia? Com pensava fer una barbacoa a Hampi?

Així que el segon dia, en comptes de visitar els temples, vam llogar una moto amb l’únic objectiu d’aconseguir-ne un per cuinar, doncs tant insistia Jairo que no hi havia més remei que fer-li cas. Ens vam desplaçar fins Anegundi, un poblet musulmà situat a poca distància de Hampi, on després de molt preguntar vam localitzar una carnisseria: una caseta de 2 metres quadrats on tenien pollastres acabats de matar. El nostre pesava 2,5 kg net, és a dir, un pollastre enorme!

Amb Jairo molt convençut -i nosaltres gens- venia la segona part de la recerca: els estris per cuinar-lo. Al costat d’una verduleria on vam comprar tomàquets, chilis, llimones, sal i pebre, ens van vendre uns plats de paper i un metre de filferro que, la veritat sigui dita, no sabíem per què coi el volia.

Tocava ara trobar un lloc adient on cuinar el pollastre. A la carnisseria se’ns havia apropat un noi oferint-se a cuinar-lo al seu restaurant. Jairo li va dir que pensava cuinar-lo ell -no se sap com ni on- i el noi és va allunyar… i amb ell, les nostres esperances de menjar el pollastre.

Així que vam agafar la moto i ens vam allunyar del poble. A la vora de la carretera Jairo va veure una gran branca seca, que podríem utilitzar per cremar, i la va lligar amb el filferro a la moto. Va avançar uns metres -aixecant moltíssima pols- i en veure que podia circular va fer pujar a Chaya i ens va fer senyals de seguir-lo. Però tanta era la pols que aixecava que seguir-lo era impossible. Per allí on passava era el centre d’atenció: esquivava màquines recol·lectores d’arròs, vaques, carros tirats per bous, cotxes, gent i tot allò que se li creuava, amb aquella gran branca lligada darrera. Encara ara no sabem com no es van estimbar!

Prop d’un pantà va trobar una zona rocosa, amb ombra que seria el lloc escollit per cuinar-lo. Vam buscar una mica més de llenya i llavors es va començar a desentranyar el misteri de amb quins estris el cuinaria: amb dues pedres va trencar el filferro i en va fer tres parts; en va lligar una en una branqueta, travessant el pollastre amb l’altra punta com si cosís uns pantalons i lligant-lo en una altra. Així amb les tres parts de filferro, fent una mena de graella.

Va posar l’invent dalt d’unes pedres, mentre unes altres el subjectaven per damunt. A la vora va començar a fer foc i va posar, molt a poc a poc, les brases al voltant del pollastre. La idea era que es cuinés com si fos un forn. És un “slow cooking” va dir. La Chaya, mentre, escalivava els tomàquets i els chilis, que després va xafar en un morter fet amb una escorça de coco, fent una salsa mexicana. Visca la imaginació! Nosaltres mentre, menys atrafegats, vam anar amb la moto a un restaurant per comprar unes rotis.

Dues hores després, el pollastre estava a punt. Els nostres ulls no donaven crèdit, doncs desconfiàvem completament que, amb tant poca llenya i aquells estris, fos capaç de cuinar-lo!

El vam posar damunt del plat, i amb les mans vam anar arrencant la carn per, amb la salsa i les rotis, fer-nos uns tacos mexicans. I sabeu una cosa? Estava deliciós! Boníssim! No en va quedar res!

Jairo havia complert la seva promesa de cuinar-nos un pollastre i sobretot, d’haver passat un dia fantàstic que, sincerament, seria un dels millors records que tindríem en aquest viatge!

Gràcies Jairo, gràcies Chaya, perquè amb la vostra amistat i la vostra companyia, aquest viatge per Índia ha estat molt més interessant del que hagués estat de no haver-nos conegut.

Addicte als viatges i la fotografia. Després de tres anys viatjant per l'Índia, el sud-est d'Àsia i de recórrer la Ruta de la Seda, ha tornat a casa on està preparant la següent fugida.

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: