Desfilada xinesos roba tradicional
Xina

Pingyao, una ciutat medieval Patrimoni de la Humanitat

Encara no s’ha fet de dia que els companys de llitera comencen a preparar-se. La seva estació és la següent, pel que a nosaltres encara ens queden dos per al nostre destí. Faig cua al bany i torno al meu vagó. Busco a la motxilla el pot de cafè i, aprofitant que els trens a la Xina disposen d’aigua calenta potable, em serveixo una tassa ben calenta per escalfar-me. M’assec al costat de la finestra a contemplar el paisatge, gris per la pluja, que sembla no voler abandonar-nos en aquest viatge.

El fred de l’estació ens acaba de despertar. En un petit mapa, situem el nostre hostal entre un embull de línies que s’assemblen carrerons. Carreguem les motxilles, saludem als taxistes que esperen fora l’estació i ens endinsem a la ciutat buscant la porta d’accés a l’antiga ciutadella de Pingyao.

Teulades xineses a Pingyao

Encara que no resulta difícil situar-se, en aquell moment ens resulta complicat trobar el nostre allotjament. Ens perdem entre carrerons i places que durant els dies següents no tornem a trepitjar. Prop d’una torre, el cartell de fusta d’una antiga casa rehabilitada indica el nostre destí. Darrera unes fosques i pesades cortines s’amaga el que ha de ser el nostre refugi durant els pròxims dies. Després de tan llarg itinerari, Pingyao és el punt escollit per fer parada i així recuperar el son perdut en els vagons de tren.

Darrera el taulell, una noia amb cara de pocs amics ens borda el número d’habitació. Com la resta dels hotels, es tracta d’una casa tradicional amb pati interior.

Sortim a passejar. Pingyao és una ciutat situada enmig de la ruta entre Beijing i Xi’an, amb un casc antic emmurallat que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1997. Fundada al segle XIV, la ciutat antiga és un exemple del que en el seu moment va ser una ciutat han tradicional. Durant la dinastia Qing va ser el centre financer de la Xina, amb més de la meitat de les institucions financeres del país, fins que a principis del segle XX va començar el seu declivi. Amb l’arribada del turisme, Pingyao ha recuperat part de la seva esplendor. La majoria d’edificis han estat rehabilitats, mentre que altres s’han convertit en hotels i restaurants.

Torre de vigilancia i porta d'accés a Pingyao

Per poder visitar-los, cal adquirir un tiquet. En una caseta de turisme, l’empleada, després de mostrar el carnet d’estudiant, es nega a fer-nos el descompte de males maneres. Un guia xinès ens indica que en aquesta taquilla no el solen fer, però a d’altres si. Així que continuem el nostre camí sense comprar-lo.

Carrer amb comerços a Pingyao
Botiga tradicional a Pingyao

Caminem extramurs contemplant la muralla fins que tornem a entrar per una altra porta, allunyada de la principal. Prop, un temple amb grans figures ens convida a entrar. Tenim sort, aquí si que accepten el carnet d’estudiant, així que comprem el passi per visitar la resta d’edificis. A l’interior, unes figures de fusta policromada ens mostren la bellesa d’aquest edifici, que en part ens recorda l’arquitectura de les cases del vell Kashgar.

Muralla de Pingyao
Casa tradicional a Pingyao
Casa tradicional i pati a Pingyao
Estatues a una casa tradicional de Pingyao

Continuem el nostre itinerari apartats del centre més turístic, descobrint petits tresors amagats darrera murs no sempre rehabilitats. Aquest és el cas d’un petit hotel familiar, en què el seu propietari té a bé mostrar-nos alguna habitació, restaurada tal com era en aquella època. Encara que d’aspecte semblant a la nostra, la conservació del mobiliari original i la cura amb que ha estat rehabilitada, dona a entendre l’interès del seu actual propietari en conservar un llegat que li ha estat donat.

De tornada al centre parem a dinar en un restaurant situat en una casa tradicional. Uns momos i un plat de tofu amb tomàquet, fan les delícies del nostre paladar. No cal dir que en dies successius repetim restaurant i menjar.

Després de dinar continuem el nostre recorregut, aquesta vegada per sobre la muralla, des d’on es tenen bones vistes de la ciutat. Unes escales, al costat d’un antic edifici en reconstrucció, ens criden l’atenció. Baixem i després de travessar el pati sortim a un carrer, on davant hi ha un temple.

Temple de Confuci

Entrem. És gran i molt bonic. Se tracta del temple de Confuci, construït durant el regnat de l’emperador Taizong (598-649), considerat com un dels grans emperadors xinesos. Sembla que el temple original va ser de la família del propi Confuci; en el seu interior alberga 87 escultures de Confuci i els seus deixebles, a més d’exposicions interessants, entre elles, una col·lecció de fotografies antigues, algunes d’elles del gran fotògraf Ansel Adams.

Passem quatre dies a Pingyao, que dediquem a visitar els nombrosos edificis rehabilitats i passejar pels seus carrerons, que inclouen els típics venedors de souvenirs i grups de turistes xinesos, com en qualsevol altra ciutat turística d’aquest gran país.

I passats aquests dies, el tren ens torna de nou al camí, aquell que tot viatger sap que tard o d’hora haurà de recórrer. La següent parada serà Datong, on visitarem les famoses coves budistes de Yungang i el monestir de Xuankong.


Informació pel viatger

Com arribar. Arribem amb tren nocturn des de Luoyang, tren 1166/1167, que surt a les 20:22 i arriba a Pingyao a les 06:28.

On dormir. Trobar allotjament a Pingyao no és un problema. La majoria d’establiments estan situats al casc antic, a cases rehabilitades que solen tenir pati interior. Ens allotgem al Zhengjia International Youth Hostel, 120RMB habitació doble amb bany. Recomanable.

On menjar. Pingyao és ple de restaurants aptes per a totes les butxaques i tots els gustos, des de menjar xinès fins occidental. No tindreu cap problema.

Que visitar. Val la pena comprar un passi que dóna dret a visitar les antigues cases, els temples i la muralla. Hi han diversos punts de venda. Si disposeu del carnet d’estudiant us faran el 50% de descompte, encara que no en tots els punts de venda, de manera que heu d’anar provant. El preu és de 150RMB, la meitat si porteu el carnet.


Entrades relacionades: Itinerari de Hong Kong a Beijing

Addicte als viatges i la fotografia. Després de tres anys viatjant per l'Índia, el sud-est d'Àsia i de recórrer la Ruta de la Seda, ha tornat a casa on està preparant la següent fugida.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: