Interior del basar de Sanliurfa
Ruta de la Seda,  Turquia

Per la Ruta de la Seda: passejant pel basar de Sanliurfa

Uns dits pintats amb henna assenyalen una polsera d’or de l’aparador. Des de l’altre costat del vidre, veig les mans del venedor que la retiren i se l’enduen cap a dins. La dona s’arregla el mocador i, sense mostrar un bri d’admiració, n’assenyala una altra. Forma part del regateig, que es troba molt arrelat des de fa mil·lennis en aquestes terres de la Mesopotàmia.

El carrer Sarayonu Caddesi m’encamina cap a l’antiquíssim basar de Sanliurfa, conegut per ser un dels més concorreguts i evocadors de Turquia. Les joieries s’arrengleren una al costat de l’altra, amb luxosos rètols negres i cal·ligrafies que semblen d’or. Les botigues del tèxtil de la llar, amb les portes obertes de bat a bat, deixen escapar bufegades d’aire fred procedents de potents aparells d’importació. Més endavant, l’aroma de perfums d’imitació m’acompanya uns metres, fins que l’enganxós fum dels kebabs dels restaurants es fa omnipresent.

El carrer gira cap a la dreta buscant l’ombra de les construccions més altes. Als seus baixos, txaikanes, lokantasi i restaurants locals despleguen un repertori de taules i cadires de miniatura. Sóc ja als voltants del basar.

Venedor de cafè al basar de Sanliurfa
Venedor de cafè ambulant

Un venedor de cafè fa sonar dues tassetes de llautó picant-les entre sí. És el cling clang característic que tothom coneix i que indica la seva arribada. Duu la cafetera a l’esquena, gran i lluenta. Quan algú li demana un vas, s’ajup cap endavant i del llarg coll hi mana el cafè, turc és clar, fortament especiat. El segueixo carrer endins, allà on l’aroma enyorat dels basars d’Orient es fa cada cop més intens i embriagador. Veig piràmides de gingebre en pols, canyella, comí, coriandre, curri de l’Índia, sumac, clau, pebre i tantes altres delicioses aromes que encara no conec. Trenats de cebes, alls, pebrots i nyores pengen dels tendals com els serrells d’una cortina.

Camino darrera un grup de dones que llueixen un mocador lila intens sobre els cabells. “Són àrabs”, em diu un venedor de fulards, mentre me’n posa un al cap i m’acosta una cadireta i un got de te. Refuso amb amabilitat la invitació i em deixo perdre, una i altra vegada, pels carrerons d’un basar cobert que serpenteja, estret i emblanquinat, enmig de venedors de sabates i de roba, planxadors i sastres, que em saluden i em mostren tassetes de te i em conviden a seure.

teteria al basar de Sanliurfa
Teteria al basar de Sanliurfa

Més endavant, un gran arc ogival em dirigeix cap a una galeria restaurada. Passejo sota les àmplies voltes on s’exposen fulards de mils colors i dissenys. Per la porta nord, un passadís petit com un niu condueix a una galeria estreta on es veu encara la pedra original. Asseguts dins les cel·les ombrívoles, els venedors de catifes i pells de cabra sembla que no s’hagin mogut des que Solimà el Magnífic, allà cap el segle XVI, va fer construir aquest basar.

Una de les antigues portes que tanquen el basar em deixa al pati de l’antic caravanserrall Güruk Hani. És esplendorós. Al seu voltant es disposen les cambres o nínxols, separades del pati per porxos amb arcs de mig punt. Sota l’ombra de roures centenaris, homes turcs, àrabs i kurds juguen amb parsimònia al backgammon i al dominó, mentre s’empassen tasses i més tasses de tes fumejants. Era el lloc on reposaven els mercaders i també l’espai on guardaven les valuoses mercaderies, abans d’embarcar rumb a Roma des del port mediterrani de Seleucia da Piera.

Aquest matí seria també el meu lloc de repòs, fresc, agradable, el lloc on recuperaria forces abans d’endinsar-me de nou en l’agitació d’aquest sorprenent basar.

Núria és viatgera, escriptora en el seu temps lliure i post-graduada en Cooperació Internacional. Ha publicat diversos articles de viatge en les revistes Altaïr i Lonely Planet i en el llibre de viatges “Experiències de viatge” publicat per Nova Casa Editorial.

14 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: