Inici de la Ruta de la Seda: Istanbul

El per què de tot això. Tot just fa 2 dies que hem iniciat un llarg i excitant viatge, el que ha ocupat tots els nostres somnis des del moment en què vam començar a viatjar: la Ruta de la Seda. Serà un viatge per terra des d’Istanbul fins a Xi’an, a la Xina, seguint sempre que puguem els mateixos camins que fa 2.000 anys van recórrer les antigues caravanes.

Istanbul

Istanbul, quina ciutat més encisadora i bonica per iniciar aquest viatge tan desitjat. Situada a mig camí entre Orient i Occident, la porta cap al món desconegut en altra època, Istanbul és una ciutat esplendorosa i magnífica, orgullosa de la seva història, dinàmica i acollidora. Si encara no l’heu visitat, no trigueu més. Des de la seva fundació, ha sigut admirada per viatgers i visitants i encara no coneixem ningú a qui no li hagi agradat.

Entrem a la ciutat de la manera més romàntica possible: en ferri creuant el Bòsfor. Es posa el sol quan pugem a la proa, on la silueta d’Istanbul, amb els seus minarets apuntant cap al cel, es torna taronja i preciosa.

Ens allotgem al sud del barri de Çemberlitas, una zona que està creixent a passos accelerats com a perifèria de la zona turística de Sultanahmed. És el barri de les perruqueries.

Tot ha canviat en aquesta nova visita a Istanbul: el nostre pressupost ajustat ens remet a un dormitori a compartir amb sis persones més. Gràcies a Alà no està ple i compartim espai i ronquits amb tres noies. Es l’australiana, la més jove, la que no ens deixa aclucar l’ull fins la una de la nit, moment en què arriba la mexicana i aquella es recol·loca en una posició més silenciosa.

Al matí següent baixem a la sala menjador per unes empinades escales de cargol. L’esmorzar -khavalti en turc- està inclòs en el preu i som els primers en arribar. Poc a poc s’incorporen els altres hostes. L’altra cosa que ens sorprèn són els nostres companys del hostel: són xinesos! Tan de temps preparant el viatge i ja hem arribat a Xina! Hem xerrat amb ells i els hem explicat coses bàsiques com ara que els plats de l’esmorzar es renten amb el fregall i no amb les mans i que el cogombre no s’unta amb la Nutella.

Hem passat el dia caminant pels llocs que més ens agraden d’Istanbul, donant-nos cops de colze en arribar als llocs més entranyables, com ara Aya Sophia, el mercat de les espècies, el port Eminonu vibrant a totes hores o la mesquita Sultàahmed, que ens sorprèn amb un dels seus sis minarets desmuntat.

Ens perdem enmig de les mercaderies del Gran Basar que, amb els seus 45.000 metres quadrats, és un dels més grans del món. Mehmet II va iniciar el 1461 la seva construcció per substituir els antics mercats bizantins i va convertir-se en el focus econòmic de l’imperi otomà. I com no, fem un elma çai (un te de poma) en una teteria situada en un antic cementiri, molt cèntric.

Sopem un deliciós kebab en una paradeta de menjar i tornem aviat al hostel per preparar els embalums. L’endemà creuarem el Bòsfor per continuar el viatge fins Xina, aquest cop ja, per terres d’Àsia.

---

Trobareu totes les entrades d’aquest viatge d’Estambul a Xian, per la Ruta de la Seda, sota l’etiqueta Ruta a Orient.