-
Tianshui: les coves budistes de Maijishan
La ciutat de Tianshui, a la província de Gansu, és on ens espera una altra meravella: les coves budistes de Maijishan. Aquesta és la següent parada en el nostre itinerari d’Istanbul a Xian, però arribar-hi des de Zhangye no és senzill i ens veiem obligats a fer nit a Lanzhou, on al matí següent agafarem el bus fins la nostra destinació final. Tianshui té dos nuclis urbans que es connecten a través de l’avinguda Longchen Lu, de 18 quilòmetres. El més proper a les coves és Qincheng, però disposa de pocs serveis turístics. Beidao és on es troba l’estació de tren i és molt més modern i animat, amb hotels, restaurants,…
-
Zhangye, el Buda reclinat de fusta més gran de Xina
Zhangye, el següent destí en la nostra Ruta de la Seda cap a Xi’an, era una parada obligada per als mercaders abans d’emprendre el pas pel mític Corredor d’Hexi, un estret pas entre el tòrrid desert del Gobi i el desolat altiplà tibetà. Arribem a Zhangye en tren, el nostre mitjà de transport habitual a la Xina, i des de la mateixa estació, un autobús local, petit i atrotinat, ens va portar fins al centre. La ciutat, de mida mitjana, es pot recórrer fàcilment a peu, cosa que s’agraeix en aquest país, on les ciutats solen ser enormes. La visita obligada és el temple que alberga el gran buda Da…
-
Jiayuguan, la porta oest de l’imperi xinès
La revisora del tren nocturn ens desperta colpejant el braç, estem arribant a Jiayuguan. No sé molt bé quina hora ha de ser, ja que amb el pujar i baixar dels passatgers, no descansem com hauríem. Encara que pressento que, en veritat, el cansament acumulat durant els gairebé tres mesos de viatge ens està passant factura. Amb gest ferm allarga la seva mà i ens torna els bitllets que la tarda anterior li havíem donat. És el més habitual en els trens xinesos, un pràctic sistema que permet al revisor avisar amb temps al passatger que la seva parada està al caure. Així, entre badalls i signes, entenem que en…
-
La overpriced Almaty i la llarga ruta cap a Xina
Arribem a Almaty, Kazakhstan, després de viatjar durant tot el dia, des de l’ara llunyana Karakol. Recent arribats hem passejat pels seus inacabables carrers assedegats de calor, altre cop. Almaty deu el seu nom a l’antiga ciutat caravanera sobre la que es construí: Alma-Ata o “pare de les pomes”, que demà hem de provar, doncs diuen que tots els pomers del món tenen l’origen aqui. Volem passar ràpid, Kazakhstan no estava dintre del nostre itinerari previst, doncs aquest país supera en preu el nostre pressupost. Així que en dos o tres dies entrarem a Xina, a l’Extrem Orient… per fi. Tot i així ens quedarem almenys un dia per recuperar…
-
Song-Kol, nómades, cavalls i iurtes
La primavera és temps de treball a Kirguizistan, però també d’alegria i de festes. Les neus es retiren i les pastures s’omplen de verdor amb l’arribada dels primers forts raigs de sol. És el moment de sortir de les cases, de les granges, dels pobles, i d’anar cap a les muntanyes, frondoses i acollidores encara blanques en els seus cims. I de viure-hi la primavera i l’estiu, com ha fet aquest poble nòmada des de fa més de 1.500 anys, tan sols doblegat pels soviétics que els van obligar a establir-se als anodins pobles i ciutats, reclosos i allunyats de les seves anhelades valls i muntanyes. Envoltat de fèrtils pastures i de…
-
Iurtes i senderisme a Jeti-Öghuz i bany al llac Issyk-Köl
Karakol és un paradís per als amants dels trekkings, per la seva proximitat a la serralada Terskey Alatau, unes estribacions del Tian Shan. Moltes agències de viatge ajuden a organitzar-lo, llogant material com ara tendes de campanya, transport i guies, que creuen passos de muntanya a 4.000 metres. Els millors treks s’endinsen cap al llac alpí Ala-Kol i el famós Altyn Arashan, que sol tenir una durada de 3 dies. També es poden fer excursions a cavall o en bici per les muntanyes, o esquí a la vall Kashhkasuu o allotjar-se en alguna de les innombrables iurtes disperses per la regió. Nosaltres però, vam decidir fer un curt trekking, d’un matí,…
-
El mercat d’animals de Karakol
Després de deixar enrere Uzbekistan, el nostre següent destí és Kirguizistan. Aquí visitem Osh, Arslanbob i Bishkek, abans de continuar el viatge cap a Karakol, on els diumenges se celebra un dels mercats d’animals més interessants i autèntics d’Àsia. Karakol es una petita ciutat de menys de 70.000 habitants, que es troba situada a l’est. És la capital administrativa de la província i el punt de partida dels molts trekkings que es poden fer en aquesta regió. A poca distància, en els contraforts del Tian-Shan, es troba el segon llac de muntanya més gran del món, el llac Issyk-kol, que tot i estar situat a 1609 metres sobre el nivell del mar, mai es…
-
Samarcanda, la mítica ciutat de la Ruta de la Seda
Samarcanda, la mítica ciutat de la Ruta de la Seda és una de les ciutats habitades més antigues del món. Amb més de 2700 anys d’història, Samarcanda va prosperar durant la Ruta de la Seda, en part gràcies a la seva ubicació a la vall del riu Zarafshan, al cor d’Àsia Central, en un punt intermedi entre la Xina i Europa. És una ciutat que traspua llegenda i història. Quantes vegades hem sentit noms tan evocadors com Samarcanda? Quantes vegades hem llegit sobre la Ruta de la Seda?. Estàs pensant en anar? Aquí et detallem els highlights de la ciutat de Samarcanda, una de les ciutats més importants de la…
-
Bukhara, una ciutat de somni en la Ruta de la Seda
Des de Khiva, el nostre següent destí era la llegendària Bukhara, una ciutat de somni situada al cor de la Ruta de la Seda; una ciutat que resultava fascinant als ulls de tots els viatgers que trovabem pel camí. Així que la nostra il·lusió per descobrir-la era encara més gran, si cabia. Bukhara es troba a 470 km de Khiva, separada per un desert gris de terra i pedres, sense cap atractiu, calorós, ofegador i inacabable. Per arribar vam haver d’anar primer a Urgench, d’on sortien els taxis compartits fins a Bukhara. Un cop allí i després d’una llarga hora d’espera, el vehicle es va omplir, de manera que finalment…
-
Khiva, una perla al desert d’Uzbekistan
El vell tren soviètic creuava el desert del Kyzylkum gronxant els passatgers dins d’una olla exprés a més de quaranta graus de temperatura. A fora, un paisatge de sorrenc i de roca nua es cremava sota un sol despietat. El desert del Kyzylkum, “sorra vermella” en llengua túrquica, s’estén per més de 500.000 kilòmetres entre fins el desert Karakum, o “desert negre” de Turkmenistan. Divuit hores després d’haver sortit de Tashkent, la capital d’Uzbekistan, vam arribar per fi a Urgench, molt a tocar de la frontera turkmena, on les coses s’havien complicat les darreres setmanes per als viatgers, a qui denegaven els visats de trànsit. Vam haver de creuar aquest…
