Estupa budista de Boudanath
Nepal

Nepal, el país dels Himàlaies

Nepal se situa al llarg de la serralada dels Himalàies, enclavat entre la Índia i el Tíbet. Té una superfície d’uns 141.000 km2 (com a quatre vegades Catalunya) i una població estimada de 28 milions d’habitants.

En contrast amb la seva pobresa (és un dels països més pobres i menys desenvolupats del món, gairebé la meitat de la població (42%) viu per sota del llindar de la pobresa) gaudeix d’una gran riquesa arquitectònica i paisatgística -en ell s’ubiquen 8 de les 10 muntanyes més altes del planeta, l’Everest, el Khanzenzhounga, Lhotse, Makalu, Dhaulagiri, Manaslu, Annapurna I,…-. Les muntanyes cobreixen el 75% de la superfície del Nepal.

La situació geogràfica ha permès que conservi la seva independència territorial enfront dels seus gegants veïns (Xina i Índia), però l’orografia no ha ajudat al desenvolupament i l’economia del país. Els tresors culturals es troben a les mítiques ciutats de Kathmandú, Patan i Bhaktapur, en forma de temples, monuments i palaus de rica arquitectura newar.

La religió és l’ànima del poble i ha sigut -fins el 2006- l’únic país del món que s’ha declarat oficialment com a hinduista. Ho són al voltant d’un 80% de la població i un 11% són budistes (cens de 2001). La cultura nepalí es troba fortament influenciada per la veïna cultura índia, pel sud, i la tibetana pel nord i es nota particularment en la religió, vestimenta, forma de vida i alimentació.

Articles del blog


Visat: És necessari un visat d’entrada al país per a tots els estrangers a excepció dels indis. S’aconsegueix sense problema al mateix aeroport internacional de Kathmandu o a qualsevol dels punts fronterers (Sunauli, Kakarbhitta,…)

Moneda: La moneda oficial és la rupia nepalí (RS). Consulteu el canvi actual a: http://www.xe.com/ucc/es/

Salut: Al centre de Sanitat Exterior més proper us donaran tota la informació necessària i també les vacunes que requeriu. No hi ha obligació de vacunació, però si viatgeu de forma independent nosaltres sempre recomanem portar posades les vacunes de la febre tifoide, còlera i tètanus.

Caldrà vacunar-se contra la hepatitis A i pensar en la malària a les zones de menor altitud (Chitwan, Janakpur, Nepalganj) i valorar si preneu la profilaxis, en funció de l’època de l’any en què viatgeu i depenent dels dies. Molt de compte amb els micos (en alguns temples) que us poden transmetre la ràbia si us mosseguen: camineu sense alterar-los i no us poseu les mans a la butxaca que es pensen que és menjar i us poden assaltar.

Per la resta, beure sempre aigua embotellada i no consumir verdures crues o poc cuinades ni fruites que no hagueu pelat vosaltres.

Seguretat: L’habitual a l’Àsia. No hem tingut, en els tres cops que hem estat, cap problema ni ens hem sentit amenaçats o atemorits en cap ocasió. Més aviat el contrari, els nepalís son molt agradables i simpàtics.

Transport

  • Avió: Es recomana per a distàncies llargues i manca de temps, però al Nepal les distàncies sempre són llargues. Cal reservar els vols amb antel·lació per internet o mitjançant una agència de viatges, de les moltes que trobareu a Kathmandu o Pokhara. Hi ha gran varietat de companyies que operen, algunes són: Royal Nepal Airlines, Necon Air, Buddha Air, Skyline Airways,…
  • Autobús: És el principal mitjà de transport del país i els preus són molt econòmics. Per contra, les distàncies es fan molt llargues perquè paren cada cop que algú ho demana –tant per pujar com per baixar- i no deixen a ningú a terra. Això vol dir que els busos van plens fins i tot al sostre. Els seients solen anar numerats i es recomana comprar el bitllet el dia abans a l’oficina de la companyia per assegurar-te un seient. Per als trajectes Kathmandú-Pokhara i altres turístics, hi ha companyies que amb mini-busos de luxe que fan el recorregut gairebé directe. Es recomana viatjar de dia per gaudir del paisatge i per motius de seguretat, ja que les carreteres són dolentes i de nit la seguretat disminueix.
  • Tren: Només hi ha dues línies de ferrocarril al Nepal, les dues s’uneixen a Janakpur, una va cap al sud en direcció la frontera índia, cap a Jaynagar. Els estrangers no poden creuar la frontera aquí. L’altra línia és només transport de mercaderies.

Allotjament: És molt barat a tot el país perquè aquest any el turisme ha disminuït atesa la situació política. Es poden trobar hotels i lodges de categoria mitjana a preu econòmic.

Clima: La millor època són els mesos d’octubre i novembre, que són els de l’estació seca, bona temperatura i bona visibilitat. Desembre i gener són bons però ja fa fred i s’ha d’anar molt ben abrigat si es vol fer trekking. De febrer a abril el clima és templat i els paisatges florits, encara que la visibilitat no és gaire bona. Maig i juny comença a fer calor però hi ha força pols, de mitjans de juny a setembre comença el monsó, amb fortes pluges que dificulten el trànsit a les carreteres i les muntanyes s’amaguen darrera els núvols.

Diferència horària: GMT + 5.45

Llocs d’interès de Nepal

El terratrèmol del Nepal d’abril de 2015, un sisme de magnitud 7,8, ha estat el terratrèmol més greu que ha patit el Nepal des del 1934. El terratrèmol va causar gairebé 9000 víctimes mortals i 22.000 ferits, a més de destruir la economia del país. Els danys materials han estat nombrosos i han afectat, a més dels habitatges i industria local, als monuments de la vall i edificis emblematics. Així llocs històrics com el Durbar Square de Kathmandú, Patan o Bhakthapur, s’han vist afectats i molts dels edificis més emblemàtics ja no existeixen. Tot i així val la pena visitar aquestes àrees, doncs encara queden d’empeus alguns edificis singulars i contribuim en la seva reconstrucció.

KATHMANDU

La capital del país, la més gran, poblada i contaminada. Més d’1,5 milions de persones es reparteixen en les tres principals àrees urbanes de la vall: Kathmandú, Patan i Bhaktapur, les tres antigues ciutats reials. L’herència cultural de la Vall de Kathmandú consta de set grups de monuments que la Unesco ha declarat com a Patrimoni de la Humanitat (1979): Kathmandu Durbar Square, Kumari Chowk, Krishna Temple,

Swayambunath: També conegut com “Temple dels micos”, per la gran quantitat que el custodien. És un dels llocs sagrats budistes més antics del Nepal –una inscripció indica que es va ordenar construir el 460 aC.- i important destí de pelegrinatge. Ha esdevingut un dels símbols més coneguts del país. Es troba situat en el cim d’una muntanya als afores de Kathmandú.

La gran estupa es només un dels punts interessants de la visita, ja que tot el recinte consta de dos temples idèntics d’estil shikara, un estil importat de la Índia, encara que el lloc és budista, és reverenciat també per hindús. També hi ha l’imatge de Hariti, la deessa de la fertilitat, un gompa (monestir budista tibetà), petites estupes i capelles, pilars amb figures de deus i deesses, un recinte de descans pels pelegrins, un museu i una escola.

Per anar i tornar només cal seguir un plànol de la ciutat, en un passeig de menys d’una hora des de Thamel hi arribeu.

Boudhanath: És un dels barris tibetans de Kathmandú, que rep el nom de la gran estupa budista al voltant de la que ha anat creixent. És l’estupa més gran del país i una de les més grans del món, és també un dels llocs sagrats del budisme tibetà i lloc de pas de les rutes comercials que venien o anaven cap a Lhasa: els comerciants donaven gràcies pel viatge o resaven per tornar sans i estalvis. Hi ha molts monestirs en el barri i al voltant de l’estupa, també una nombrosa comunitat d’estudiants del budisme. La majoria de la comunitat són exiliats tibetans.

Pashupatinath: Temple hindú localitzat a la vora del riu sagrat Bagmati. És considerat el temple Shiva. Les vores del Bagmati estan preparades per realitzar la cerimònia de la cremació del cos. Les persones que poden costejar-se la llenya són privilegiats, ja que els seus cossos –que triguen unes quatre hores en convertir-se en cendra- queden immediatament purificats pel riu sagrat i preparats per a la reencarnació. Hi podeu arribar en un tranquil passeig d’una hora des de la zona de Boudhanath.

On allotjar-se a Kathmandú

Thamel: És el barri de motxilers de Kathmandú, on a més d’hotels i guesthouses, per a tots els pressupostos, trobareu també restaurants, fleques, llibreries, botigues de roba i souvenirs, botigues amb material de trekking, agències de viatge i transports i de trekking.

Boudhanath: És el barri tibetà de Kathmandú i està situat a les afores, però és una molt bona opció per qui vulgui estar més tranquil, veure la vida d’un barri tibetà i també està més a prop de Pashupatinath i Bhaktaphur. En els darrers anys s’ha fet molt popular, així que trobarem hotels per tots els pressupostos (alguns d’ells regentats pels monestirs) restaurants i també botigues amb objectes del ritual budista.

LA VALL DE KATHMANDÚ

Patan: Es troba separat de Kathmandu pel riu Bagmati. És coneguda com a Patan i també com a Lalitpur, que significa “ciutat de bellesa”. Es coneix de la seva existència des del 250 aC i el seu passat és budista.

Passejar per Patan és com passejar per un museu a l’aire lliure. L’herència cultural dels newaris es deixa veure en el durbar square (palau reial), els temples, les cases, els patis i les seves portes i finestres de metall i fusta tallada. S’hi respira una atmosfera molt relaxant, ja que el tràfic està prohibit al durbar square.

El Golden Temple, és el temple més ric de Patan, budista d’estil newari, amb tres pisos i façanes recobertes de coure i or i teulades de coure. El pati és ple d’imatges artístiques en metall i els budistes ofereixen les ofrenes en un petit templet al mig del pati. En el primer pis hi ha un monestir de monges.

Per arribar es pot agafar el bus local des del Parc Tundikhel (ho trobareu fàcilment preguntant als petits mini-vans que hi ha per tot el recorregut).

Bhaktapur: És la tercera ciutat més gran de la vall, amb una població d’uns 65.000 habitants. Si passejar per Patan és com passejar per un museu a l’aire lliure, fer-ho per Bhaktapur és transportar-te a l’edat mitjana, la ciutat està lliure de tràfic, els carrers amb llambordes estan plens de temples, monestirs, capelles, patis i places monumentals, tot i que molts van quedar destruïts per un terratrèmol el 1934 i del 2015.

Alguns temples són semblants als de Patan, ja que les ciutats competien entre elles en l’arquitectura i en la bellesa dels seus temples i cases.

Es pot arribar en bus des de la zona de Tundikhel, a la part del darrera. Només cal anar preguntant als nois dels busos, que criden els noms dels destins. Des de Boudhanath un taxi us costarà 1500-1600Rs anada i tornada, amb una espera de 4h, i tarda en arribar uns 40 minuts.

Bungamati: És un típic poble newari situat a la riba del riu Bagmati. Afortunadament, els carrers són tan estrets que els cotxes no poden circular. Es conserven les costums tradicionals i la vida en comunitat i es poden veure dones rentant la roba, secant el gra d’arròs o treballant la fusta.

POKHARA

És la destinació més popular del Nepal després de Kathmandu per la seva proximitat a la gran serralada dels Annapurnes (amb un 8000 i cinc 7000) en la que les muntanyes s’eleven ràpidament: només en 30km, des dels 1000 fins els 8000m. S’inicien aquí les tres grans rutes de trekking: Jomson, Santuari dels Annapurnes i el circuit dels Annapurnes Himal. Es poden realitzar caminades des d’un dia fins dos mesos.

Pokhara té un clima subtropical però per aquesta sobtada pujada d’altitud les temperatures són moderades. Es troba a la riba del gran llac Phewa Tal (4km de llarg) en el que es reflexa l’impressionant cim sagrat Machhapuchhare (6.007m).

El visitant pot gaudir d’una atmosfera relaxant en una zona turística líder en activitats esportives: trekking, bicicleta, caiac, parapent, ala delta,… La millor forma de conèixer-la és llogant una moto o una bicicleta i, sobretot, caminant.

Des de Kathmandú és pot anar en un vol que triga 40 minuts, amb vistes espectaculars de l’Himàlaia, o en bus des de Thamel, que tarda unes 7-8 hores en arribar. El preu varia segons l’agència i la categoria.

CHITWAN NATIONAL PARK

El Parc Nacional de Chitwan es troba situat als peus dels Himalàies, a les terres baixes subtropicals del Terai i cobreix una àrea de 932 km2. Fou el primer parc nacional del país (1973) i la Unesco el declarà Patrimoni Mundial el 1984, reconeixent la riquesa de la seva flora i fauna, que inclou una de les últimes poblacions de rinoceront cornat de l’Àsia i és també un dels últims refugis del tigre de bengala.

És un paratge perfecte per relaxar-se i gaudir de la natura: pujades pel riu en canoa, passejos en elefant per veure rinoceronts i inclús un bany amb ells, caminades per la jungla, visitar l’escola-bressol d’elefants…

Com arribar-hi: Des de Kathmandú cal agafar un bus (400-500Rs) que us deixarà a poca distància de l’exterior del parc, on hi han hotels, restaurants, botigues. Aquí us esperen alguns taxis dels hotels que us portaran de forma gratuïta. Si no us voleu quedar a l’hotel que us portin, l’import és de 50RS per persona. El dura unes 5-6h i els bitllets els podeu comprar a qualsevol agència de Thamel. Des de Pokhara el temps de durada és similar al de Kathmandú.

LUMBINI

Lumbini és la ciutat natal de Buda, un dels llocs espirituals més importants del món i atrau pelegrins budistes d’arreu del món, ja que és el lloc on va néixer Buda.

JANAKPUR

Janakpur és una ciutat d’uns 75.000 habitants que es troba a l’est de Nepal, a la zona del Terai, una terra de prats, boscos, pantans i rius en la base dels Himalàies de la Índia, Nepal i Buthan, molt fèrtil perquè està sotmesa a les inundacions del monsó i està regada pel Ganges, Yamuna, Brahmaputra i els seus afluents.

És un lloc important de peregrinació hindú perquè es considera ciutat santa: l’èpica hindú Ramayana (s’estima que es va escriure entre el 500-100 aC) diu que és el lloc de naixement de la deesa Sita (també coneguda com Janaki o Mythili) i lloc on es va casar amb Rama, la reencarnació més popular de Vishnu. Segons la tradició hindú, el casament es realitzà per alliberar la terra de la crueltat i els pecats. Sita, la reencarnació de la deessa hindú Lakshmi, és recordada com la filla, esposa i mare ideal, i és molt estimada a l’Índia i el Nepal.

És el centre de l’antiga cultura Maithili (la primera expressió data del 1224 aC) amb la seva pròpia llengua, tradició, art, música i escriptura que encara parlen uns dos milions de persones.

Temple Janaki: Impressionant temple construït l’any 1911 en el lloc on es diu que va nèixer Sita, en un estil mixt entre l’islàmic (herència de les dinasties afgana, turca i mogol) i el Rajput (de l’estat del Rajastan. Entre els mesos de novembre i desembre se celebra cada any un festival per celebrar la cerimònia de boda, a la que assisteixen milers de pelegrins: es decoren els temples i els monuments, s’envolten els temples amb llums d’oli encès, es realitzen obres de teatre als carrers que reviuen el casament. Resar al Janaki Mandir (temple) assegura la felicitat en el matrimoni i sembla ser que ho desitgen més les dones que els homes perquè el nombre de visitants femenines és bastant superior. Les venedores del temple ofereixen braçalets de plàstic de múltiples colors, que tradicionalment els porten les dones casades. Comprar-los a Janakpur dóna bona sort en el matrimoni.

Passeig en tren: Recomanem reservar un matí per fer un viatge al sostre del tren, juntament amb moltíssims passatgers, gaudint del paisatge i de la companyia. L’experiència és fantàstica. Nosaltres vam arribar al primer poblat, Parbaha (8 km, 30 minuts, 12Rs) i vam tornar caminant en un agradable passeig seguint les vies del tren. Hi ha tres sortides diàries, aproximadament a 06.00am, 11.00am, 15.00pm.

Com arribar-hi:

Des de Chitwan (Sauraha) cal anar fins Tadi Bazaar, la ciutat veïna, de d’on podreu agafar qualsevol autobús en direcció Kakkarbhitta i demanar-li al noi que us informi d’on heu de canviar de bus per arribar a la vostra destinació. També hi ha algun bus que hi va directe, val la pena preguntar a la vostra guesthouse un parell de dies abans. El trajecte dura unes 7 hores.

Des de kathmandú hi han autobusos directes que tarden unes 12-14 hores en arribar.

KAKARBHITTA

És un petit poble de dos carrers situat a la frontera entre Sikkim i Nepal. No hi ha res per visitar, però si heu de passar la nit és un poblet molt tranquil i amigable, en contra del que diuen les guies.

Com arribar-hi: El més usual seria arribar des d’alguna ciutat de Sikkim, com ara Gangtok, o des de Janakphur (6h). Des de Gangtok (Sikkim) els jeeps compartits surten des de la planta baixa de l’estació d’autobusos. Val la pena comprar el bitllet el dia anterior i informar-nos de l’horari.

Trekking

A Nepal és poden fer alguns dels trekkings més interessants del món. Però com que la normativa en quan a permisos i guies ha variat en els darrers anys i els terratremols han canviat l’orografia d’alguna zona i destruit pobles sencers, val la pena preguntar en una agència sobre els requeriments i si la zona és pot visitar.

Nosaltres vam decidir fer el trekking d’Helambu, àrea que comença a només una hora en bus des de Kathmandu.

No ofereix les esplèndides vistes de muntanya que es poden veure en els Annapurnes o l’Everest, ja que l’alçada màxima són 3.700m, però culturalment és molt interessant, ja que les senderes transcorren entre boscos, escarpades terrasses d’arròs, poblats i monestirs budistes. Aquest trek enllaça amb el de Langtang, que té una durada d’uns 15-18 dies (volta sencera).

Aconsellem aquest trekking a qui prioritzi el contacte amb els locals, el coneixement de la seva cultura i les seves costums. Els allotjaments són cases particulars que disposen d’unes habitacions bàsiques per als hostes, la cuina i el menjador solen estar junts i pots gaudir d’un te i un plat calent mentre xerres amb els propietaris. No sol haver aigua calenta i de vegades no hi ha electricitat, el preu del menjar és més car com més amunt estas, ja que no hi ha carreteres i els queviures arriben amb els portejadors. El turisme no és gaire comú encara en aquesta ruta, la verdor és exuberant i el txortens t’acompanyen durant tot el camí.

Es pot realitzar en 6-8 dies i la ruta pot variar depenent d’on acabis. La que nosaltres vam fer és:

  • Dia 1: Kathmandu-Sundarijal (1800m)-Chisopani (2180m) Des de l’estació de busos de KTM el transport públic (1,5h) ens porta fins Sundarijal i aquí comença la pujada. Gairebé tot el traçat és en escales, cosa que fa dura l’ascensió, i sempre hi ha gent que puja i baixa perquè van d’un poble a l’altre, també joves estudiants. Més tard es deixen les escales i es camina per entre terrasses d’arròs guanyades a la muntanya. S’arriba a Chisopani després de 5-6 hores de pujada.
  • Dia 2: Chisopani-Khutumsang (2470m) El dia transcorre pujant i baixant, a través del pas de Joghin Danda (2470m), creuant poblats i caminant entre bosc durant força estona. La ruta clàssica fa parada al bonic poblat Gul Bhanjyang (2140m) de l’ètnia Tamang. Nosaltres continuem pujant fins Khutumsang i triguem 8.5h.
  • Dia 3: Khutumsang-Tharepati (3490m) Avui pugem durant tot el dia, pugem i baixem muntanyes, creuem un bosc que sembla encantat durant un parell d’hores, se’ns menja la boira i comença a ploure lleugerament, i és que travessem el punt més alt de tot el trekk, a 3640m. Triguem unes 9 hores i quan arribem a la guesthouse comença a nevar. Entre Khutumsang i Tharepati es pot enllaçar amb el trekk de Langtang via Goisaikund.
  • Dia 4: Tharepati-Malemchigaon (2530m) Fantàstiques vistes des de Tharepati de la cordillera dels Himalàies sobre un terra lleugerament nevat. Baixem durant 3,5 hores per entre un bosc ben humit, creuem un riu i a la distància veiem el bonic poble de Malemchigaon, on la senyora Didi ens espera amb un menjar exquisit, una bona dutxa amb aigua calenta i una habitació netíssima que és d’agrair ja que portem quatre dies sense rentar-nos… (Wild View Hotel, el primer que es troba).
  • Dia 5: Malemchigaon-Tarkeyghyang (2590m) Caminem per pla entre camps d’arròs en un molt agradable passeig d’un parell d’hores en les que aprofitem per fer algunes fotos, ara que el trekk ens permet un respir, en el parell de pobles que travessem i els seus monestirs. Després ascendim fins Tarkeyghyang durant 1,5h en la que les cames ja no volen respondre. No ens vam allotjar a l’Hotel Tarkeyghyang, però val la pena que hi aneu, està al final del poble i sembla que té totes les comoditats, fins i tot internet, inexistent fins avui.
  • Dia 6: Tarkeyghyang-Thimbu-Kathmandu. El bus surt de més avall de Thimbu a les 11.30m del matí i hem de descendir entre muntanyes, camps d’arròs i algun bosc durant quasi 4 hores, la última sobre una pista que estan a punt d’asfaltar. El bus ens porta a Kathmandu a travès de Dhulikhel i Bhaktapur (6h).

Addicte als viatges i la fotografia. Després de tres anys viatjant per l'Índia, el sud-est d'Àsia i de recórrer la Ruta de la Seda, ha tornat a casa on està preparant la següent fugida.

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: