Nemrut Dagi, el tron diví d’Antioc, un Patrimoni Unesco a tocar del cel

Nemrut Dagi era un dels llocs de Turquia que feia temps que volíem visitar. I ara, des de Sanliurfa, per fi teníem l’ocasió de fer-ho.

Donat que la nostra ruta continuava pel sud, la millor opció era contractar un tour per anar i tornar el mateix dia. Així, a primera hora del matí, en Yusuf ens va venir a recollir amb el seu cotxe. Bon conductor i bon guia, però tan pesat, que encara no portàvem deu minuts en el cotxe que ja l’hagués tirat per la finestra.

La primera parada va ser a la presa Attaturk. En Yusuf n’estava ben orgullós i explicava amb passió que gràcies a aquesta enorme presa, el paisatge sec estava canviant. Els llacs substituïen la sorra i els camps de cotó i festucs s’estenien per la regió, proporcionant riquesa als seus habitants.

Però el que no explicava és que aquest projecte havia provocat un augment d’enfermetats com la malària, diarrea, disenteria i tensions polítiques amb la veïna Síria al interrompre el curs natural del riu Èufrates.

Va insistir en que ens havíem de mullar la cara amb aigua del riu, ja que donava sort. I ja que feia molta calor, no ens va venir malament aquest toc de superstició. Al mullar-me, vaig tancar els ulls i vaig desitjar que durant la resta del trajecte, en Yusuf estigués callat. No va funcionar.

Més endavant ens esperava el Karakus Tümülüs, un túmul funerari artificial construït l’any 36 a.C. Una mena de mini Nemrut Dagi, amb bones vistes de la regió.

Per dinar vam haver d’insistir ja que Yusuf semblava que no tingués intenció de parar enlloc. Potser es pensava que amb çais passaríem el dia. Vam dinar en un restaurant a la vora del pont Cendere, una deliciosa truita de verdures i ou anomenada menemen. I mentre ens cuinaven el plat, vam aprofitar per visitar aquest pont, que va ser construït pels romans al segle II i fins fa poc encara s’utilitzava per a que els vehicles poguessin creuar el riu.

A pocs quilòmetres del pont es troben les restes d’Arsameia, la capital de Comagene, fundada per Mitridates I al voltant de l’any 80 a.C. S’accedeix per un petit sender que volta la muntanya, on es van trobant esteles que representen diverses deïtats. Val la pena parar a veure-ho, doncs el lloc és ben bonic.

I l’última parada era Nemrut Dagi, inclosa dins la llista de Patrimoni de la Humanitat. El túmul funerari està situat dalt d’un cim de 2150 metres i va ser edificat per Antíoco I Epífanes (64-38 a.C.). Està format per dos temples, dels que només queden les figures, que representen al rei, els seus avantpassats i algunes deïtats com Mitra, Fortuna o Zeus-Ahura Mazda.

• 

• 

El cert és que impressiona veure aquests enormes caps al terra, construïts dalt d’un cim enmig del no res i pensar en com devien patir qui els van construir.

La tornada a Sanliurfa la vam fer per una altra carretera, a través d’una vall verda i boscosa, amb petits llogarets, on els minarets s’alçaven buscant tocar el cel. Una zona ben maca que esperem visitar en una altra ocasió.