Índia

Celebrant el Nadal a Kochi

Els dies de viatge van avançant a un ritme accelerat, cremant etapes, fent i desfent motxilles i situant el nostre demà en una ciutat nova, sempre en ruta, com si d’un objectiu es tractés. I quan ens n’adonem, els viatgers que anem trobant ens fan sempre la mateixa pregunta: on passareu els Nadals?
I nosaltres, amb cara de sorpresa, ens mirem i ens preguntem: ja han passat tres mesos?

Dos dies abans de la data assenyalada vam coincidir per tercera vegada amb la Laura, una alemanya que viatjava per un mes fent un recorregut pel sur d’Índia. I després de preguntar on passaríem el Nadal, va dir: si decidiu tornar a Kochi, podríem passar-lo junts.

A Kochi ja hi havíem estat feia un parell de dies. De fet, quan es parla de Kochi parlem de Fort Kochi, la zona nord de aigües, a la costa de Malabar, banyada per les aigües del Mar d’Arabia. Aquí hi van arribar i s’hi van establir mercaders i exploradors vinguts de tot arreu durant més de 600 anys i així fou com la costa va anar canviant la seva fisonomia amb construccions colonials d’herència portuguesa, holandesa i anglesa.

Els xinesos hi van deixar petjada en les tècniques de pesca, es així com es poden veure a la costa enormes xarxes de pesca tradicional xinesa, una mena d’artefacte que necessita de la força de varios homes per fer-la treballar.

Els jueus també hi van arribar i la seva herència és present al barri de Mattancherry, on hi ha el palau del Raja de Kochi. A aquesta zona es pot arribar facilment en ferry des de l’embarcador de Fort Kochi o bé en una agradable passejada on vas descobrint petites esglèsies i antics magatzems utilitzats durant la Ruta de les Espècies, que encara ara es troben en actiu.

Antiguo almacén de especias en Kochi
Magatzem d’espècies
Iglesia en Kochi

De tota aquesta amalgama cultural n’ha quedat una zona, Fort Kochi, deliciosa per passar-hi uns quants dies.

Si a això li sumem que la seva població es cristiana en un 35% tenim de Kochi una ciutat que no sembla India. Els seus carrers son nets i desprenen l’aire de les ciutats colonials, serenes i tranquil·les, ben endreçades. I Fort Kochi, la zona on es reuneix la major oferta turística, es un encant.

Estava decidit, passaríem els Nadals a Fort Kochi, en companyia de la Laura.

Vam tornar a la guesthouse Casa Bella, on es podia usar la cuina, vam quedar amb la Laura i vam anar cap a la zona del port, a comprar peix i marisc per al sopar de la Nit de Nadal. I tot va ser una, comprar un vinet en una licoreria, on la cua arribava fins al carrer del costat, i començar a cuinar. El nostre sopar: tonyina, calamars i llagostins. I Bon Nadal!!

Laura, Núria, Lluis: Navidad 2014
Amb Laura, sopar de Nadal

I per seguir la tradició, què millor que anar a la Missa del Gall, que se celebrava a la Basílica de la Santa Creu. Estava ple de gom a gom, tothom anava mudat i, a les dotze de la nit, el bisbe va acabar la litúrgia amb un res i va fer destapar un pessebre, moment en el qual van esclatar una dotzena de coets i la gent, asseguda als banquets i asseguda al terra, va començar a donar-se el Bon Nadal. Va ser una forma molt bonica de viure el Nadal doncs, encara que lluny de casa, de la família i dels amics, vam poder gaudir d’un rite en comunitat. Val a dir que cap dels tres, havíem anat mai abans a la Missa del Gall.

I els Nadals continuaven! A l’endemà, el dia de Nadal, com marca la tradició ens vam mudar i vam anar a passejar pel centre i a visitar l’església de Sant Francesc, on fou enterrat Vasco de Gama, el primer explorador que va arribar a la costa Índia per mar i que obrí el camí per a l’imperialisme portuguès. La Laura, per la seva part, va passar el matí a la platja, doncs a casa seva celebraven el Nadal al vespre.

Per dinar, vam elegir un restaurant en el que ens sentíssim còmodes i com a casa. Fou un restaurant petit i familiar. Com a sopa de galets, una thukpa -sopa tibetana de verdures i fideus- i per canelons, uns momos. Per arbre de nadal la foto del Dalai Lama i del Karmapa, dominant l’estança.

Al vespre no hi va haver descans, doncs calia celebrar el Nadal a la manera alemanya. Així que vam repetir els passos del vespre anterior, vam tornar a anar a comprar el marisc ben fresc al pescador, vam comprar uns beures, unes pastetes i vam repetir un sopar suculent de calamars i llagostins que ens sortien per les orelles.

I així fou com vam passar un Nadal càlid, relaxat i feliç, en companyia agradable i, per uns dies, no ens vam sentir tan lluny de casa, dels amics i de la nostra cultura.


No us podeu perdre. Els antiquaris de Mattancherry. Dintre trobareu antics mapes, estàtues, columnes i fins i tot el pati interior d’un palau amb les seves columnes i sostre. L’entrada és gratuïta.


Com anar a Fort Kochi. Des d’Udupi vam agafar un bus nocturn, amb llitera, que ens va deixar a Ernakulam. Des d’allí vam agafar dos busos locals per arribar a Fort Kochi.

On allotjar-se. Recomanem Casa Bella. Habitació doble amb bany i dret a ús de la cuina, entre 400 i 600 INR depenent de la temporada.

On menjar. Compràvem peix a les parades de la zona on estan les xarxes xineses i les cuinàvem a la guesthouse. De no tenir cuina, us oferiran cuinar el peix en algun restaurant, per unes 100 INR.

Núria és viatgera, escriptora en el seu temps lliure i post-graduada en Cooperació Internacional. Ha publicat diversos articles de viatge en les revistes Altaïr i Lonely Planet i en el llibre de viatges “Experiències de viatge” publicat per Nova Casa Editorial.

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: