Port de Muscat
Oman

Muscat, dos dies per conèixer la capital del Sultanat d’Oman

Arribem a Muscat atrapats per la serena imatge de cases blanques que s’arraïmen davant de la mar, aquella on les aigües de la Mar d’Aràbia envolten amb la seva badia al barri antic i les cúpules bulboses de les mesquites sobresurten resplendents, just per sobre de les finestres arabesques.

Les vistes sobre Muscat semblen no tenir fi. Per darrere de la mar i de la ciutat, el desert avança i s’expandeix fins a les rocoses muntanyes Hajar, que dominen el paisatge amb el seu vermellós ressec.

No vam tenir temps per planificar la visita, doncs veníem d’un llarg viatge pel sud-est asiàtic i el Nepal i en la nostra escala cap a casa ens havíem regalat -a última hora- onze dies entre Dubai i Oman. Però no vam tenir cap problema. Muscat descansa sota el flagell d’una calor intensa la major part de l’any i es desperta quan cau el sol per mostrar el seu costat encara més amable, el dels passejos per la seva Corniche, el de la descoberta dels seus carrerons i el seu soc i el dels salutacions amistoses amb els omanís.

El primer matí el sol i la calor van fer honor a tots els seus adjectius: cremaven amb vivesa, dilataven els cossos i semblaven prendre forma per fondre amb els colors d’aquesta Muscat de llegenda que tants reis van anhelar. Recordo un cel sense núvols d’un blau intens i nítid i el marró de la terra cremada que refulgia amb força sota el seu ímpetu. No apareixien més colors en aquest paisatge, tan sols el blanc i el crema de les cases baixes de barri antic i de la Corniche, que compleixen un estricte codi de construcció tradicional.

El caràcter de la ciutat de Muscat és diferent d’altres ciutats veïnes com Dubai o Abu Dhabi. Els grans blocs d’edificis i hotels no compten amb un nombre molt prolífic i les construccions reflecteixen la tradició arquitectònica omanita amb algun motiu arabesc en els seus elements. El resultat és una atractiva i tranquil·la ciutat amb un marcat caràcter àrab.

Ens dirigim cap a la zona est de Muscat, on es troben els forts, el palau del Sultà i altres edificis de l’època portuguesa. Seguim l’avinguda Al Bahri que corre paral·lela a la Mar d’Oman, on els forts destaquen en tota la línia de la costa amb la seva silueta defensiva i compacta sobre roques escarpades. Allà on sigui que elevis la vista a Muscat, fàcilment albiraràs un fort. I és que ja al segle I era coneguda com un important port de comerç en el Golf d’Oman, el que li ha valgut la cobdícia de poderoses tribus i imperis que l’han lluitat i conquerit: des dels perses fins als otomans, passant pels portuguesos, els qui van construir els forts i la majoria de les fortificacions i murs defensius.

Edifici històric a Muscat
Edifici històric a Muscat

Al Jalali és el més impressionant de tots els forts. La seva imponent estructura de dues torres que miren cap al fort Al Murani i les sòlides muralles sobre el pinacle rocós -accessible fins fa poc només per mar- dóna la idea d’una fortalesa inexpugnable. Va ser construït el 1586 pels portuguesos seguint l’estil arquitectònic àrab i durant el transcurs dels anys, ha estat usat com a refugi i també com a presó dels membres de les famílies reials, depenent de com viraven els vents conqueridors. Va ser reconstruït el 1983 i convertit en museu de la cultura omanita, una pena que la visita estigui supeditada a l’obtenció d’un permís a través del Ministeri de Patrimoni i Cultura Nacional.

No gaire lluny d’aquí es troba el Palau del Sultà, Al Alam. Envoltat de murs i reixes, és un elegant palau de parets de marbre, jardins i piscina, usat pel sultà per les seves cerimònies. Va ser construït ampliant l’edifici que ocupava l’ambaixada britànica i val la pena acostar-se cap a la porta d’entrada per admirar la delicada arquitectura.

Palau Al Alam a Muscat
Palau Al Alam

Una àmplia avinguda de palmeres uneix el palau amb el Museu Nacional. Tota la zona està habitada per edificis governamentals que conserven l’essència de l’arquitectura omanita, amb les seves parets blanques i els seus sostres i balcons de fusta.

Omanís passejant per Muscat
Omanís passejant per la Placa Al Alam

La Gran Mesquita del sultà Qaboos

El segon matí ens apropem fins a la Gran Mesquita, un regal del sultà Qaboos a la nació per celebrar el seu regnat de 30 anys. Situat entre l’aeroport i la ciutat, aquesta imponent estructura islàmica de construcció moderna acapara totes les atencions dels creients i dels visitants.

Muscat, mesquita del sultà Qabbos
Mesquita del sultà Qabbos
Pòrtics al pati de la mesquita del sultà Qabbos
Pòrtics al pati de la mesquita del sultà Qabbos

Intricades gelosies de marbre i de ceràmica amb motius florals, una impressionant sala d’oracions amb capacitat de fins a 20.000 fidels, una gran catifa persa que va trigar a fabricar 4 anys amb les mans de 600 dones -la segona més gran del món segons sembla- i obres d’art en tots i cadascun dels racons del conjunt.

Vidres de vius colors a les finestres de la mesquita del sultà Qabbos
Portes de la mesquita del sultà Qabbos
Resant a l'interior de la mesquita del sultà Qabbos

La Corniche de Muscat

Amb les tardes arriben els millors moments que Muscat i el seu vibrant barri portuari, la Corniche, pot oferir-nos. La vida quotidiana es barreja sense rascades amb els visitants, la majoria d’ells musulmans, mentre el sol va caient i els tons blancs del barri es fonen amb les aigües calmes de la badia. Les mesquites s’il·luminen i les bulboses formes de les seves cúpules de colors entapissen l’escena com si d’un somni d’Aràbia es tractés. És hora de penetrar al soc Mutrah, el basar, millor des de la part alta de la ciutat, deixant-se portar per acabar davant de la badia.

Corniche de Muscat
Corniche de Muscat

Allà ja esperen els cambrers, que preparen les taules, escalfen les primeres brases per als kebabs i animen amb els seus crits a seure a les taules enfront de la mar. “-Una passejada més i venim”. Un passeig més, tants com càpiguen en aquest dia, al llarg de la refrescant Corniche, amb el mar a un costat i la ciutat a l’altre, on la vista és un regal i el somni torna a ser realitat.

Núria és viatgera, escriptora en el seu temps lliure i post-graduada en Cooperació Internacional. Ha publicat diversos articles de viatge en les revistes Altaïr i Lonely Planet i en el llibre de viatges “Experiències de viatge” publicat per Nova Casa Editorial.

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: