Monestir de Tawang i cases dels monjos
Arunachal Pradesh i Assam,  Índia

Tawang, el monestir tibetà més gran d’Índia

El monestir budista de Tawang, el més gran d’Índia, domina la terra dels Monpa, una de les tribus d’Arunachal Pradesh. El monestir, situat a 3500 metres d’altitud, queda a resguard d’un semi-cercle de pics nevats durant la major part de l’any. Va ser construït al segle XVII prop del llogaret on va néixer el 6è Dalai Lama. En aquell temps, aquesta regió formava part del Tibet, fins que el 1914 va passar a formar part de l’Índia britànica.

La visita a aquest monestir era l’objectiu d’aquest viatge i poder arribar fins allí va ser un somni. Però complir aquest somni no va ser fàcil d’aconseguir, l’estat de les carreteres d’Arunachal ho van posar difícil i el fred no va ajudar.

Vam arribar a Tawang al caure la tarda, després de 10 hores de viatge des de Bomdila. Per molt que vam buscar, no vam aconseguir trobar millor hotel i més cèntric que el Gorichen. Vam passar la nit dintre del sac, tapats de gruixudes mantes, i encara vam patir molt de fred.

El matí ens va despertar amb una fina pluja. Ens vam vestir ràpidament, la roba estava calenta doncs havíem tingut la previsió de ficar-la dintre el sac de dormir. Ben abrigats, vam sortir al carrer disposats a recórrer els últims metres que ens separaven del monestir. Però, a pesar d’estar situat a poca distància de la població, aviat ens vam perdre. Una dona ens va cridar des del seu jardinet per indicar-nos el camí. Una altra, amb la seva filla a l’esquena, va fer l’esforç de tornar enrere acompanyant-nos fins l’entrada, bastants metres més amunt d’on ens havia trobat.

Molinets d'oració
Tibetà fent girar els molinets d'oració a Tawang
Fent girar els molinets d’oració

El monestir queda situat a resguard de les cases dels monjos, disposades al seu voltant. Tot el conjunt dona la impressió d’una fortalesa medieval, amb una mena de mur exterior.  El temple principal queda a la part més alta del turó, el que dona al recinte una imatge de postal, única en aquesta regió.

Davant del temple principal hi ha un pati molt gran, que és on es celebren els festivals i on s’aplega la gent del poble quan hi ha alguna puja en la que participa algun Rinpoche o Lama important.

Edifici del monestir de Tawang
Turista indi al pati del monestir

Al seu voltant, els imponents himalaies protegeixen la regió dels seus veïns, els xinesos Han, que han colonitzat el seu país: el Tibet, el país de la pau.

Paisatge de muntanya i monestir de monges
Paisatge al voltant de Tawang i monestir de monges al fons

Dintre del monestir el fred era tant intens que vam anar a buscar un lloc més càlid. Anant de sala en sala vam fer cap a la cuina dels lames on el cuiner ens va convidar a té tibetà amb sal i mantega de iac. Vam estar de sort perquè aquest té és el que més ens agrada i la tradició diu que s’han de beure tres tasses, que vam gaudir amb la calor de la llar de foc.

Bevent te amb el cuiner del monestir de Tawang
Bevent te amb el cuiner dels lames del monestir de Tawang
Petit monjo amb una olla amb te amb mantega
Petit monjo portant menjar als monjos

La tarda la vam passar refugiats a l’habitació, asseguts davant una  petita estufa, dintre del sac de dormir. Vam sopar en un restaurant, molt gelat, una calenta i deliciosa sopa de momos que ens va tornar la calor al cos.

L’endemà, ens van despertar uns tímids raigs de sol. El dia es presentava bé. Vam esmorzar unes truites amb pa de sandwich, sucat amb tomàquets que havíem comprat al carrer. I vam tornar al monestir disposats a gaudir de l’assolellat dia.

Temple del monestir de Tawang
Sala principal del monestir de Tawang
Dones Monpa caminant pel monestir de Tawang
Dones de la ètnia Monpa passejant pel monestir

Al patí del monestir, un monjo ens va explicar la seva fugida del Tibet quan tenia 8 anys. És una història trista com totes les que expliquen els refugiats polítics. Més enllà, uns altres monjos, bastant més joves, van preferir preguntar-nos per Messi i el Barça.

Vam seure a l’entrada del temple per gaudir de l’escalfor del sol i gravar en la nostra memòria aquest lloc tant bonic i apartat. I amb els últims raigs del sol, vam tornar a l’hotel per preparar les motxilles. L’hivern havia arribat i era qüestió d’anar tornant a Tezpur.

Informació de Tawang

Com arribar. Des de Bomdila vam contractar un tot-terreny amb conductor ja que durant el trajecte volíem parar en alguns llocs que ens havien recomanat. El contractem a l’agència Himalayan Holidays, situada al costat de l’hotel Tsepal. Paguem 4.500 Rs i el trajecte ens costa 10 hores per una carretera infernal.

Pertornar a Bomdila o Tezpur, heu d’anar als baixos de l’hotel Gorichen i just davant hi han oficines on podreu contractar una plaça en un tot-terreny compartit. Fins Tezpur, són 16 hores i fins Bomdila o Dirang entre 8 i 10.

On dormir. Ens allotgem a l’hotel Gorichen, molt cèntric i bàsic, 600Rs amb una petita estufa elèctrica. Disposa d’aigua calenta però només algunes hores. Ni se’ns va passar pel cap dutxar-nos del fred que feia.

Seguint el carrer en direcció a l’entrada del poble, hi ha més hotels. Nosaltres preferim estar més cèntrics, però si fa molt fred potser valgui la pena mirar.

On menjar. Just davant de l’hotel Gorichen hi ha el Chinese Restaurant, molt bàsic però adequat per esmorzar. Molt millor està el Dragon Restaurant, a pocs metres de l’hotel Gorichen, a la part esquerra del carrer en sentit al monestir. La sopa de momos està boníssima. No està obert a l’hora de l’esmorzar.

Més informació d’aquesta ruta en aquest enllaç.

Addicte als viatges i la fotografia. Després de tres anys viatjant per l'Índia, el sud-est d'Àsia i de recórrer la Ruta de la Seda, ha tornat a casa on està preparant la següent fugida.

2 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: