Martsmuni, esglèsia siríaca a Midyat
Ruta de la Seda,  Turquia

Midyat, la darrera comunitat siríaca ortodoxa de Turquia

Midyat, situada al sud-est de Turquia i molt a prop de la frontera amb Síria i l’Iraq, és una localitat d’origen assiri/siríac emplaçada en una de les darreres regions de l’Orient Mitjà en la què encara queden alguns pobles cristians.

Feia molts anys que volíem visitar aquesta regió, així que de bon matí ens acomiadem del magnífic paisatge del llac Van -a l’est de Turquia- per dirigir-nos cap a la plana de Tur Abdin, a l’Alta Mesopotàmia. Tur Abdin significa en llengua siríaca “la Muntanya dels Servents de Deu”, allà volem conèixer els darrers reductes cristians i de pas, allunyar-nos de l’intens fred de la zona de Van.

Mapa de la plana de Tur Abdin
Mapa de Tur Abdin. Wikipèdia

Cinc hores de trajecte i el bus ens deixa a l’entrada de Midyat, on es troba l’hotel GAP, el que serà el nostre allotjament durant els propers tres dies. Agafem habitació, deixem les motxilles i ens encaminem cap al casc antic, creuant carrers plens de paradetes de fruits secs i sabons fets a mà. Ens endinsem més en el basar i sortim a una plaça oberta, on ens sorprenem per la quantitat de turisme que rep Midyat -turisme turc- que acud a la regió atret per les telenoveles turques que l’han posat en els primers llocs del turisme local. I no és d’extranyar: la regió, com anirem descobrint en els propers dies de ruta, és encisadora i d’una riquesa cultural i històrica implacable.

Midyat Konak Evi
Midyat Konak Evi, probablement l’edifici més popular pels turistes turcs

Esquivem els carrers més turístics i ens endinsem en el casc antic de Midyad a la cerca de les somniades esglésies ortodoxes siríaques.

Malauradament les trobem tancades, protegides amb alts murs de pedra i filferro amb ganivetes. No costa gaire entendre el perquè: la majoria d’elles ha sofert atacs, des de que a partir de 1915, amb la caiguda de l’Imperi Otomà i de la I Guerra Mundial, es va produir el genocidi armeni i assiri. A més, a principis de 1960, els seus habitants van ser “convidats” pel govern a marxar del país amb una forta repressió. Tot això ha anat provocant l’abandonament de molts pobles, que en alguns casos han estat ocupats pels seus veïns kurds. Tot i això, la propietat de la majoria de cases ha continuat en mans de les persones que van emigrar, com ens expliquen uns turistes siríacs de Midyat, que amb 15 anys d’edat van haver de marxar a Suïssa per aquesta repressió. Ens expliquen que continuen tenint la seva casa aquí, però en mal estat degut a la manca de manteniment. Els agradaria restaurar-la -diuen- però són conscients que són benvinguts com a turistes, però no ho seran mai com a residents.

Per altra banda, als siríacs que han decidit quedar-se a la terra dels seus ancestres no els ha anat massa bé i han hagut de patir les conseqüències de la repressió. Tampoc els ha ajudat veure’s al mig del foc creuat entre el govern turc i els independentistes kurds.

L’església Ortodoxa Siríaca és una de les esglésies ortodoxes orientals que van rebutjar el Concili de Calcedònia el 451. El primat de l’església és el Patriarca Ortodox Siri d’Antiòquia -que ´té la seu a Damasc- i té al voltant de 26 diòcesis i 11 vicariats. La seva llengua és el siríac, una variant de l’arameu que aquí s’anomena turoyo i que també se parla al nord de Síria.

Martsmuni, esglèsia siríaca a Midyat
Església de Martsmuni
Església de Mor Ahisnoya
Església de Mor Ahisnoya

A l’actualitat sembla que la situació va millorant… potser al govern turc i als crepusculs violents que hi poden haver per la zona els interessa més que la zona estigui en calma i així poder atreure turistes turcs, que no pas continuar amb una repressió i una violència que allunyi els viatgers cap a altres regions o països.

I què més es pot veure al casc antic de Midyat, a més de les esglésies? Doncs el més interessant són les cases tradicionals, que descobrirem enmig de carrerons empedrats i estrets. Són unes cases senyorials bellísimes, construïdes amb pedra calcària -que les manté fresques a l’estiu- i que presenten unes façanes decoratives, balcons i terrasses exteriors. La més gran i esplendorosa és la Konuk Evi, una antiga mansió-palau situada a la part més alta de la ciutat i que és la preferida per les ordes de seguidors de les telenovel·les turques. Es pot visitar i recomanem que ho feu a la posta de sol, per gaudir dels colors que la zona ofereix en aquesta hora.

També es poden visitar les coves subterrànies, però nosaltres no ho vam fer.

Façana de la Midyat Beyaz Pensyon
Casa tradicional de pedra a Midyat

A 15 minuts caminant del centre de Midyat es pot visitar el monestir de Mor Abraham, però quan nosaltres hi vam anar estava tancat per la Covid.

Monestir de Mor Abraham
Monestir de Mor Abraham

Midyat, el monestir de Mor Gabriel

L’endemà al matí agafem un minibus en direcció a Cizre per visitar el monestir de Mor Gabriel, que ens deixa a l’encreuament de la carretera, a 2 km del monestir, on comencem a caminar. No passa massa estona que s’atura un vehicle; és un turista turc que està visitant la regió i que s’ofereix a portar-nos. Acceptem encantats i en un no res estem visitant el monestir.

Només entrar ens creuem amb el bisbe, que haurà vist que no som turcs i vol saber d’on som i què ens ha portat tan lluny. Li expliquem.

Porta d'entrada al monestir de Mor Gabriel
Pati portificat al monestir de Mor Gabriel

El monestir de Mor Gabriel és el més antic monestir ortodox siríac del món, que ha sobreviscut a guerres i a l’abandonament. Va ser fundat el 397 per Mor Samuel i Mor Simon i ja al segle VI hi vivien més de 1000 monjos. El seu nom actual es deu com a homenatge a Mor Gabriel, 634-668, bisbe monofisita consagrat pel patriarca Atanasio, cèlebre per la seva vida ascètica i que es troba enterrat entre aquestes parets.

El decliu del monestir començà al segle XIV, quan els mongols envaeïxen la regió i maten quaranta monjos i quatre-cents cristians que es trobaven amagats en una cova. Més recentment, durant el genocidi armeni, els monjos també van ser massacrats pels kurds.

Però des del 1970, la situació ha anat millorant i actualment és un dels més importants centres religiosos de l’Església Siríaca i el més actiu de Turquia. Compta amb monjos i monges vivint en ales separades i és la seu i residència del bisbe metropolità de Tur Abdin, Mor Efren Bilgic Iwannis.

Creus al monestir de Mor Gabriel, a Midyat
Façana de pedra del monestir de Mor Gabriel

L’objectiu de la comunitat és continuar la tradició cristiana a la regió, proporcionant formació i ordenació a altres monjos vinguts des de qualsevol indret. De vegades ha esdevingut també un lloc on proporcionar protecció física a la població cristiana, sempre amenaçada.

De l’edifici destaquem la immensa cúpula de 17 metres d’alçada, anomenada Cúpula de Teodora, en honor a l’esposa de l’emperador bizantí Justinià I, que va contribuir a la seva construcció; l’Església Major -on es conserven uns preciosos mosaics bizantins- i la cripta, amb relíquies de sants i martirs.

Tomba i cúpula de Teodora al monestir de Mor Gabriel
Tomba i cúpula de Teodora

A l’última dècada, el monestir de Mor Gabriel s’ha vist involucrat en una disputa de terres amb el govern turc i els líders dels pobles kurds, recolzats per representants locals del partit governant. El monestir va guanyar la disputa legal, però va perdre davant les autoritats turques i això va provocar una pèrdua del 60% de la propietat. El 26 de gener de 2011, el Tribunal Suprem turc va concedir parts substancials del monestir al Tresor Turc. La sentència va ser que els terrenys adjacents al monestir pertanyen a l’Estat. Però sembla que l’any 2018 el govern turc va retornar els títols de propietat que havien estat confiscats al monestir.

Un cop feta la visita comencem a caminar de tornada cap a la carretera en direcció a Midyat, però no hem recorregut 100 metres que dos joves ens fan pujar al seu vehicle. I arribem a Midyat més ràpid del que haguéssim volgut, jurant-nos que mai més tornarem a pujar en un cotxe tunejat.

Però arribar tant depressa ha sigut una sort, doncs l’església de Mor Barsavmo està oberta i la podem visitar. Ens atén Ayhan Gurkan, president de l’Associació Cultural Assíria de Midyat, que ens ensenya la petita església i ens recita en arameu uns versos de la seva biblia, anomenada Peshitta. Com a curiositat, saber que l’arameu s’escriu de dreta a esquerra, com l’àrab.

Podeu trobar més informació dels siríacs a la pàgina oficial de l’Església Siríaca Ortodoxa. I també podeu llegir d’altres viatges per aquest pais, a la guia de viatge de Turquia.

Addicte als viatges i la fotografia. Després de tres anys viatjant per l'Índia, el sud-est d'Àsia i de recórrer la Ruta de la Seda, ha tornat a casa on està preparant la següent fugida.

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: