Mestia, paisatges i torres medievals a la coordillera del Gran Caucàs

Mestia, una vil·la de torres medievals enclavada al bell mig d’una abrupta vall de la serralada del Gran Càucas, envoltada per cims d’entre 4.000 i 5.000 metres, és una magnífica destinació per a tots aquells a qui agrada la natura.

El paisatge és sobrecollidor. Boscos d’avets i coníferes abriguen el poble. Les cases de pedra i les austeres torres defensives, impressionants construccions que durant segles han permès la seguretat dels vilatans, amb les muntanyes nevades al fons, esdevenen una postal difícil d’oblidar.

Paisatge de Mestia amb les muntanyes nevades i les torres defensives — *Impresionant el paisatge amb les torres defensives de Mèstia al fons*

Torre defensiva a Mestia — *Torre defensiva*

Llaurant els camps amb un bou — *Llaurant els camps*

Arribar fins aquí ha sigut durant segles ben complicat: la muntanyosa regió d’Svanetia, de la qual Mestia n’és la capital, ha romàs gairebé inaccessible, tant que la cultura, les tradicions i la llengua s’han mantingut diferenciades de la resta de Geòrgia, una mena de País Basc amb qui diuen compartir el mateix origen.

Amb la construcció ara fa dos anys de la nova carretera entre Zugdidi i Mestia i de l’aeroport, les coses estan canviant. El trajecte des de Zugdidi dura només 3 hores i mitja, un recorregut que corba a corba et va submergint en un entorn rural i boscós, natura al cent per cent. El vol des de Tbilisi no triga més d’una hora, cosa que redueix el recorregut en unes 7 hores.

El centre del poble està renovant-se al ritme de l’arribada de turistes georgians, russos i europeus. Però només cal caminar uns metres per admirar les magnífiques torres i pujar si un no pateix de vertígen. Les escales interiors pugen pis a pis gairebé verticals, compte un cop dalt! i obriu bé els ulls. Com més amunt, Mestia és més bonica.

Les pistes d’esqui de Hatsvali Ski Resort

Una de les coses que també és poden fer a Mèstia, és pujar amb el telecadira fins dalt d’una muntanya, amb bonics paisatges de la vall. Nosaltres vam anar amb la furgoneta dels treballadors, que ens va recollir al nostre hotel. Li vam comentar a l’encarregada i els va trucar per telèfon perquè ens passesin a recollir. Vam tornar al poble amb un senyor Geòrgia, que vivia a San Petersburg, amb el que vam compartir el telecadira. Van ser tots molt amables i vam poder gaudir d’unes precioses vistes de les muntanyes i la vall.

*Telecadira i muntanyes nevades al voltant de Mestia*

Flors grogues en un paisatge de muntanya

La glacera Chaaladi

Una de les caminades mes populars a Mestia és la de la glacera Chaaladi. Arribar és ben senzill, doncs només hem de seguir el carrer principal, que va paral·lel al riu, en direcció a l’aeroport. En arribar al pont, no hem de creuar el riu sinó que l’hem de deixar a mà dreta i hem de continuar pel marge esquerre, per un carrer per asfaltar, a la vora de les torres medievals.

Glacera Chaaladi de Mestia — *La glacera Chaaladi*

En sortir del nucli habitat, hem de creuar el riu per un pont de ferro. Aquí el camí es divideix: agafarem el que va a l’esquerra, que és apte per vehicles tot-terreny i continuarem fins el final, on trobarem un pont colgant. Creuem el riu en aquest punt i seguim la sendera, marcada amb dues marques de color groc i blanc, que s’endinsa dins del bosc. Caminarem durant 30-45 minuts més, entre l’ombra dels avets i dels pins, fins arribar a la glacera.

L’itinerari ens pot costar entre 5 i 6 hores, depenent del nostre estat físic. Es una caminada senzilla que pot fer tothom, però si considereu que és molt llarga, es pot escurzar contractant un vehicle que us porti fins el pont colgant.

I a la tornada, res millor que recuperar les forces amb una cervesa i un adjarian khachapuri, en qualsevol bar de Mestia!