Per la Ruta de la Seda: El mercat dels animals de Kashgar

Tot viatge al Xinjiang hauria de ser planificat per coincidir amb el mercat dels animals de Kashgar. És aquesta una visita obligada, ja que aquest mercat és un dels més grans i antics d’Àsia, que se celebra des de fa segles, quan la ciutat connectava dos grans imperis com Roma i Xina, 2.000 anys enrere.

En aquella època, les caravanes carregades de seda, porcellana i espècies, arribaven a Kashgar després de setmanes de dur viatge. Havien de travessar el desert del Taklamaklan – popularment conegut com el lloc on entres però no surts- o els cims nevats del Pamir o el Karakorum, per arribar a Kashgar, on a més de vendre els seus productes, aprofitaven per descansar després del llarg recorregut i proveir-se de nova mercaderia amb la que comercià a la tornada.

Kashgar és la ciutat més occidental de Xina i alberga probablement el millor mercat dels diumenges del món. La seva llunyania és el que fa que sigui tan extraordinari, en part a causa del exotisme dels productes en venda.

Cada diumenge, al voltant de 50.000 persones conflueixen en aquest mercat. Si matines, veuràs com van arribant uigurs, amb els seus caps rapats i les seves barbes de boc, amb els seus ramats de cabres, ovelles, camells i altres animals. Alguns ho fan en la seva camioneta amb la intenció de comprar una vaca o un camell, altres, més humils, arriben a lloms del seu ase o d’un carro, amb el propòsit de comprar una cabra o ovella que potser sigui sacrificada en alguna celebració familiar.

Cada racó té el seu interès. En un veiem com van esquilant les ovelles, en un altre, el comprador examina les dents del camell, en el fons, un genet munta un cavall abans de decidir la seva compra. I arreu, el ritme de la negociació augmenta frenèticament, seguint el mateix ritme del mercat.

Però un dels racons més interessants del mercat d’animals de Kashgar, és on estan els dzos – barreja de yak i vaca – i sobretot els camells bactrians, uns imponents animals provinents de la Bactria, que eren utilitzats per les caravanes que recorrien la Ruta de la Seda, degut a la seva fortalesa.

En un racó i just al costat d’on sacrifiquen els animals, hi ha els llocs de menjar. En un d’ells observem com el cuiner prepara la massa, movent els seus braços amunt i avall i de dreta a esquerra, fins que la separa deixant a la taula uns llargs fideus, sense haver utilitzat cap estri. Evidentment els vull provar! Tres minuts en aigua bullint i ja estan llestos per menjar. Me’ls serveixen en un plat fons amb una mica de brou i carn. Estan deliciosos!

Tornem al nostre hotel, a l’altra banda de l’avinguda que separa el casc antic de la ciutat. Això ja no és la mil·lenària Kashgar, aquesta és una ciutat xinesa com qualsevol altra, amb grans carrers i molt trànsit. No es veuen uigurs, només hi ha xinesos. El govern xinès ha convertit Kashgar en una ciutat dual, marginant els seus antics habitants en petits barris amenaçats per la bombolla immobiliària xinesa.

---

Entrades relacionades:

• Per la Ruta de la Seda. Kashgar. Oasi d’història
• L’oasi de Kashgar i final del Ramadà
• De Sary Tash a Kashgar. Irkeshtan pass