Mardin
Anatòlia sud-oriental,  Turquia

Mardin, un museu a l’aire lliure enmig de la Mesopotàmia

Mardin és un museu a l’aire lliure en el què no cal pagar entrada per gaudir d’un casc antic que et sorprèn a cada pas, mostrant-te una església ortodoxa, un caravanserai o una mesquita, amagades entre els estrets i costeruts carrerons.

I es que Mardin és una antiga i preciosa població que s’assenta sobre un turó davant les tòrrides planures de la Mesopotàmia, que s’estenen cap a Síria, a només 100 km. Amb una història de més de 3.500 anys, ha estat governada per cristians assiris, àrabs, seljúcides, kurds, mongols, perses i otomans i  l’arquitectura que han deixat –la majoria seljúcida- està sent restaurada per optar a ser declarada Patrimoni de la Humanitat.

Cases en pendent a Mardin
Cases escalonades a Mardin
Casa antiga a Mardin
Edifici històric a Mardin
Home entrant al pati de la mesquita
Home accedint a la mesquita
Font d'ablucions a la Ulu Cami de Mardin
Una dona seu a l’ombra de la font d’ablucions de la mesquita
Mesquita a la Mesopotàmia
Mesquita a les afores de Mardin

Passejar pels basar de Mardin és descobrir un món que està desapareixent. Homes transportant mercaderies o anant a comprar amb els seus rucs, espècies de mils aromes i colors o petits tallers on encara s’elaboren els productes manualment.

Home amb un ruc pel basar de Mardin
Ruc al basar de Mardin
Rucs al basar de Mardin
Espècies al basar de Mardin

El monestir siri de Deyrul Zafaran

A 6 km, a la històrica regió de Tur Abdin es troba el monestir siri ortodox de Deyrul Zafaran, antigament seu del Patriarcat Ortodox Siri. Edificat l’any 495 sobre un antic temple dedicat al Sol, a  l’actualitat només queda un monjo, d’origen germànic. I és que després de la I Guerra Mundial, les minories cristianes d’aquesta regió van haver de fugir a Síria davant la repressió turca.

Entrada monestir Deyrul Zafaran
El monestir siri ortodox de Deyrul Zafaran
Monestir de Deyrul Zafaran de Mardin
Pati interior del monestir

Ens va sorprendre veure un mihrab amb la creu cristiana, però no podem oblidar que l’islam és posterior al cristianisme. I és que l’església ortodox síria practica una de les formes més antigues del cristianisme on fins i tot la forma de resar és similar a la dels musulmans, però fent el senyal de la creu. El llenguatge emprat és l’arameu, a diferència de l’església romana que era el llatí.

Al soterrani es pot veure l’antic temple dedicat al sol. Sorprèn la forma del sostre amb les pedres encaixades sense que cap biga les suporti.

Temple pre-cristià dedicat al sol

Dediquem la tarda a passejar per Mardin, intentant trobar el millor lloc per fer una foto de la població. Però aconseguir la foto de la capçalera no  ha estat una tasca fàcil. Caminem per carrerons amunt i avall, intentant trobar la millor perspectiva. Però es inútil, doncs les cases sempre ens tapen. Fins que en una d’elles la Songul ens convida a pujar. Quedem sorpresos: des d’una balconada es veu tota la població desparramant-se pendent avall cap a les planes mesopotàmiques. Ens convida a cafè i ens presenta tota la família, totes dones, ja que els marits estan treballant a Istanbul.

Terrat de casa la Songkul

I satisfets de com ha anat el dia, ho celebrem sopant en una terrassa gaudint de les vistes de la nit sobre la Mesopotàmia.


Núria és viatgera, escriptora en el seu temps lliure i post-graduada en Cooperació Internacional. Ha publicat diversos articles de viatge en les revistes Altaïr i Lonely Planet i en el llibre de viatges “Experiències de viatge” publicat per Nova Casa Editorial.

3 Comments

  • postalsdelmon1

    Mira que arribeu a tenir sort!! Que us convidin a cafè en una casa d’on podeu gaudir de la panoràmica de Mardin no té preu oi??? 😉 Un petonarru guapussssssss!!!

  • Miquel Gascon

    Preciosa cronica d’una ciutat que no coneixem i ens sap greu, perque varem estar a tocar. Aquesta part del mon es poc coneguda, pero s nosaltres “els voltaires” ens apasiona. Una forta abraçada

  • Mª Mercè

    Quina preciositat de monastir!!!
    Ufff, les pedrotes del soterrani sense res que els hi faci de puntal…

    Em sembla que aquest viatge promet.
    Molts petons i abraádes!!

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: