
Luomen i les coves budistes de Shuilian Dong
Luomen es troba a mig camí entre Dunhuang i Xi’an i l’hem triat com a parada per visitar les coves budistes de Shuilian Dong i també perquè, segons llegim en diversos blocs, un poble petit, encara amb essència, sense grans edificis i poc turisme.
Segons la LP no hi ha estació de tren, només un lloc on allotjar-se (la casa d’una dona que lloga unes poques habitacions) i un restaurant. Perfecte, vam pensar, perquè totes les ciutats xineses que hem vist fins ara són una replica de l’anterior, grises, anodines i sense gust. I allà anem nosaltres, cap a Wushan, el poble del costat, que si té estació de tren.
El paisatge en aquesta regió ja no és tan àrid com el que hem vist fins ara: S’alternen muntanyes i camps de conreu i el Riu Groc que es creua trenta vegades, per entre la línia del tren.
Però quan arribem a Luomen, ens donem compte que no és com la describien en els blocs i guies de viatge. Per començar ja té una estació de tren, on no hem baixat perquè no hem pogut entendre el nom de l’estació. Així que hem continuat i baixat a Wushan, on hem agafat un minibus per tornar enrere uns kilòmetres.
Luomen és una ciutat a mig fer. Hi ha un banc a mig acabar, els carrers a mig fer, l’enllumenat públic a mig instal·lar, un hotel gran i de la casa de la dona que oferia allotjament, res de res. També hi han tres perruqueries juntes i hem comptat deu restaurants sense sortir d’un carrer. La Xina creix molt ràpid.


Agafem habitació i sortim a menjar alguna cosa en una de les paradetes del carrer. En un mercadet comprem roba interior d’hivern, doncs ens farà falta si volem anar a Xiahe, al Tibet Històric. El que ens adonem és que aquí no estan gens acostumats al turisme i tot i que ens costa molt d’esforç que ens entenguin per demanar qualsevol cosa, la gent és molt simpàtica i agradable i gaudim molt de la nostra estada.



Les coves budistes de Shuilian Dong
L’endemà contractem un taxi (una moto de tres rodes) per anar a veure les coves budistes de Shuillang Dong, un altre vestigi del pas del budisme per aquesta zona seguint el camí de la Ruta de la Seda.
A mig camí hem de baixar del moto-cotxe perquè la carretera se l’ha menjat una riuada. No ens estranya, l’han construït sobre del llit del riu. Decidim arribar caminant, les nostres cames i esquena ho agrairan.


En arribar a Shuillang Dong ens trobem de nassos amb una roca pintada amb la figura de Buda i dos més als costats. És una preciositat! No puc entendre com es conserven tan bé les pintures, a l’exterior, i com el van poder esculpir i pintar, en una paret totalment vertical. Són les escultures del Buda Sakyamuni de 31 metres d’altura, tallades i pintades sobre la paret de la roca. Espectacular!
L’entorn és molt bonic i hi han diversos temples escampats per la vall i la muntanya. Especialment interessant és el temple de Lashao Si, de la dinastia Wei (386-534 d.C), situat a l’interior d’una cova.




Fem unes fotos i de sobte comença a sonar una trompeta, després una altra i fins a quatre, després uns tambors. Davant nostre, uns homes s’estan posant una capa i una gorra, comencen a cantar i ha avançar cap a la muntanya, fan una ofrena i s’agenollen resant a Buda. Al·lucinant! Resen una estona més i pugen riu amunt, ens diuen que els seguim. Arribem en un indret on hi ha un petit temple. Segueixen sonant les trompetes, la gent s’agenolla i comença a cantar.




No sabem quina celebració és, però hem tingut molta sort de poder-hi ser!
Més informació: La Ruta de la Seda per Xina

