
Luang Prabang, la ciutat dels temples Patrimoni de la Humanitat
Anar de Luang Namtha a Luang Prabang va ser una petita odissea. En un dels nombrosos revolts del trajecte, un seient i el seu passatger van sortir volant. Aquí vaig veure el caràcter dels laosians, allò que diuen que s’ho prenen tot amb calma. Massa i tot diria jo. Van fer seure el noi en un altre seient i van deixar la banqueta perquè en cada revolt anés donant cops a tothom. Al final qui la va haver de reparar vaig ser jo, doncs em veia el seient al cap!
Això no va ser tot. A mig camí es va trencar el tub de la gasolina i vam estar dues hores esperant fins que no el van reparar.
Per tot això, vam arribar de nit a Luang Prabang i sense reserva d’allotjament. Allotjar-se en aquesta petita ciutat ens va suposar un problema i no per manca d’hotels i guesthouses, que n’hi han per triar, sinó perquè els que portava recomanats estaven plens o eren difícils de localitzar de tants que n’hi havien.
Després de molt voltar, vam trobar un petit hotel econòmic i molt recomanable en un carreró prop del riu, vam deixar les motxilles i vam sortir a sopar. Dos dies després ens canviaríem a un altre, de superior categoria, perquè disposaven d’una bonica habitació, amb balcó, que al no funcionar l’aire acondicionat ens sortiria per molt bon preu.
Luang Prabang, temples i monestirs Patrimoni de la Humanitat.
Luang Prabang és una ciutat de temples, declarada Patrimoni de la Humanitat. Si hagués de destacar dues coses d’aquesta ciutat, serien els temples budistes i els monjos mendicants que van pel carrer en processó demanant menjar als fidels. Els temples van ser la cara d’aquest viatge, els monjos la creu. En la següent entrada us explicaré el perquè.
La ciutat és fàcil de visitar, doncs la majoria de temples estan en el mateix carrer. En aquest carrer també està el mercat nocturn, clarament orientat al turista, i el mercat del menjar on amb pocs euros pots sopar.
De destacar alguns edificis, serien aquests:
Vat May Souvannapoumaram
Va ser construït l’any 1796 i és famós pels relleus que expliquen una de les reencarnacions de Buda. De fora no és dels temples que criden més l’atenció, però els gravats en pa d’or de la façana principal, protegida per un porxo, són espectaculars.

Vat Haw Pha Bang (Royal Palace Museu)
Està format per diversos edificis que exposen artesania local, escultures de buda i d’altres objectes. Aquest edifici va ser edificat pels francesos el 1904 per allotjar el rei Sisavang.


Wat Xieng Thong
Situat on conflueixen els rius Mekong i Nam Khan. És un dels temples més bonics de la ciutat, amb les seves teulades a tres nivells i la seva façana delicadament pintada. Aquí és on fins el 1975 eren coronats els reis de Laos, d’aquí la seva importància històrica.


Vat Sensoukharam
Construït el 1718 pel rei Kitsarath, el primer governant del regne independent de Luang Prabang, el seu nom significa temple dels 100.000 tresors i diuen que el temple va rebre aquest nom perquè va ser construït amb 100.000 pedres del riu Mekong.

Alberga un monestir amb diverses cases per als monjos, diverses estupes i capelles amb estàtues de Buda i una torre on s’entronitza un tambor. Es va restaurar el 1932 i el 1957, en el 2.500è aniversari del naixement de Buda, quan es va consagrar de nou.
Vat Sop Sickaram
Va ser construït pel rei de La Xang, Souvanna Banlang (r. 1479-86), per commemorar la mort del seu pare en una batalla a Muang Xieng Khane, el 1479. Una de les seves característiques és l’ús de balustrades a l’estil khmer per decorar les finestres obertes.

Wat That Chomsi
Està situat dalt del turó Phou Si. Com a temple no té cap interès, però val la pena pujar per veure una panoràmica de la ciutat i dels rius Mekong i Nam Khan. Aneu-hi al tard per veure la posta de sol, perquè tot i que probablement estarà ple de gent, hi ha molt bona llum per fer fotografies.

A més d’aquests, hi ha més temples a Luang Prabang. Qui li agradi l’arquitectura no s’avorrirà. A més, els carrers són plens d’antigues cases colonials convertides en bonics hotels, restaurants i cafeteries.
I si voleu gaudir d’un bon sopar, a un preu irrisori, el vostre lloc és el mercat de menjar nocturn, on per 1€ et pots omplir el plat.
A la vora, es munta un mercat d’artesania completament orientat al turisme. No obstant, és un bon lloc per comprar un bonic record per emportar-vos a casa.

Vam estar cinc dies a Luang Prabang visitant la ciutat i els afores. Però tant la visita dels afores, com la dels monjos mendicants, us l’explicarem en les següents entrades.


6 comentaris
Noèlia
Eiiiii molt xula l’entrada!!! Amb la dels monjos ja ens les tindrem… de moment… pau!!! jajajajaj… petonarrussssssss! (les fotos molt boniques!)
Més Enllà
Gràcies! Amb els monjos ja les vam tenir, no cal que ens matem en public! 😛 jajajajaja
Eduard
Bon dia parella viatgera, no us oblidem pas… a veure si ens trobem un estiu d’aquests, molts petons !!! i per cert us he nominat per un premi blocaire, el Premi Dardos, moltes felicitats!!!: http://lacatosferaviatgera.blogspot.com.es/2013/06/premis-per-la-catosfera-viatgera.html
Més Enllà
Hola Eduard!!
Gràcies per nominar-nos. Vejam si aquest estiu venir per casa, ja fa massa que no ens veiem i això no pot ser!
Una abraçada ben forta!
Ana Isabel Escriche
Luang Prabang, un lloc que resta a la ment dels viatgers que la visiten. Trobar les vostres imatges i les vostres paraules ha estat un encert, així que vull aportar el Liebster Award a la vostre feina. Felicitats.
Lluis
Moltes gràcies! Contents que t’agradi.
Una abraçada!