Creuem la frontera Xina: arribada a Luang Namtha
Asseguts a la terrassa de l’allotjament de Luang Namtha, contemplàvem el paisatge dels camps d’arròs tant típic del sudest asiàtic. Amb una Beerlao, ens delectàvem amb la pau i el relax d’aquest poblet, mentre pensavem en la llarga ruta que havíem fet fins arribar aqui.
Com us vam explicar, des de Kunming vam agafar un vol fins la ciutat de Jinghong, encara a Xina. Allí vam haver de passar una nit ja que l’autobús a Luang Namtha (Laos) no sortiria fins l’endemà.
Frontera Xina – Laos
Per arribar a Luang Namtha, des de Jinghong, vam agafar, de bon matí, un autobús i després de dinar ja estàvem a la frontera. Aquí vam veure clarament la gran diferència entre un país i l’altre. Mentre que Xina té un punt fronterer tal i com estem acostumats a veure a occident, el de Laos no era més que una barraca militar amb l’únic objectiu de treure’t alguns dòlars més del que realment val el visat. I val a dir que s’ho tenen ben muntat, ja que fins i tot han fet un document amb segell oficial -posat per ells mateixos- on consta un import del visat superior a l’establert oficialment. I ja et pots queixar, que si no pagues no passes i el bus se’n va.
Luang Namtha
L’interès d’aquesta àrea son les ètnies que hi viuen als voltants. Per veure-les la millor opció és contractar un trekking amb les nombroses agències de viatge que hi han al poblet.
Però nosaltres no hi vam anar. Que vam fer doncs a Luang Namtha? Doncs llogar una moto per donar tombs pels voltants, veure alguna pagoda i descansar del llarg trajecte per Xina.
L’allotjament a Luang Namtha està molt bé – res a veure amb el que acostumem a trobar per l’India – és molt econòmic i el nostre, a més, estava davant del mercat nocturn, on ens vam menjar un ànec sencer a un preu irrisori.
I una cervesa, la Beerlao, més desitjada per la majoria de viatgers que els temples de Luang Prabang, com vam poder comprovar.
Lluis Bono
Addicte als viatges i la fotografia. Després de tres anys viatjant per l'Índia, el sud-est d'Àsia i de recórrer la Ruta de la Seda, ha tornat a casa on està preparant la següent fugida.
4 comentaris
Gildo Kaldorana
Pura belleza del Sudeste Asiático.
Como me gustan las formas y los colores de ese rincón del mundo.
Salut i sort
Lluis
Hola Gildo!
Es curioso como esa zona del mundo os atrapa a algunos. Tengo muchos amigos que no se mueven de esa zona. Reconozco que tiene algo de especial (la gente, paisajes…) pero vaya, que a mi me cuesta más ver lo que veis vosotros. Cuestión de gustos supongo. 🙂
Un abrazo!
altresindrets
Doncs no coincidim, com tu dius és qüestió de gustos.
Jinghong és un poble (més que ciutat) on vaig passar uns dies molt agradables. Es molt recomanable llogar unes bicicletes i fer una volta pels voltants: ambient totalment rural, creuant camps d’arrós… i al tard menjar quelcom sentat en un restaurant de Jinghong…
Luang Nam Tha em va agradar menys com a població, però és un lloc ideal per a fer excursions i visitar petits poblets de muntanya de minories ètniques. Es poden trobar pobles de muntanya molt autèntics, que et fan pensar com es vivia abans en aquells indrets, fa molts anys…
Però per a gustos…
Una abraçada,
Lluis
Sento contradir-te però Jinghong de poble ja no te res. Com a ciutat, o com a poble, no té cap interés. Si els voltants son interessants no ho se, no vam anar. En quan a Luang Nam Tha, torno a dir el mateix: si tothom va a veure els mateixos poblats, ja em diràs on està l’interés en veure autenticitat en les étnies. Si vols veure étnies que no estiguin masificades pel turisme, la meva impressió és que el sudest asiàtic això ja no ho veuràs, llevat no vagis a Burma en alguna d’aquestes zones prohibides pel govern.
Una abraçada!!