Van, l’església armènia de Akdamar i l’antiga civilització d’Urartu

Des de dalt del turó, coronat per una vella fortalesa de l’antic regne armeni d’Urartu, de la què amb prou feines queden quatre pedres, ens impregnem de la verdor dels prats, del groc de les fulles caigudes i del blanc dels cims dels volcans que irromperen el curs dels rius i crearen aquest magnífic llac: el llac Van. La nostra mirada es perd en l’horitzó i l’esperit saltironeja capbussant-se en el color turquesa de les seves aigües.

El llac Van és el més gran de Turquia i dóna nom a la ciutat que ens acull. Molts dels seus habitants son kurds, un poble escampat per quatre països: Turquia, Iran, Irak i Síria. Es calcula la seva població entre els 27 i els 36 milions i habiten en una regió que anomenen Kurdistan, un país no reconegut per les Nacions Unides. Es tracta d’un poble perseguit i arraconat, que a nosaltres ens ha mostrat el seu caliu i la seva generositat.

Visitem també l’illa d’Akdamar, on hi ha la Catedral de la Santa Creu, una església armènia que el govern turc ha reconstruït recentment com un primer pas per la reconciliació entre Turquia i Armènia, enemistats des de fa 100 anys.

L’entorn és inigualable. La silueta de l’esglèsia es veu difuminada en l’horitzó blau-cel. A mesura que ens acostem, el navegar pausat del ferry talla les aigües del llac. Prenen forma els detalls de la façana i dels finestrons i s’obre davant els nostres ulls un lloc idíl·lic on es respira una serenor que ens deixa endormiscats enmig de tanta bellesa.

L’origen d’aquesta església es deu a Gagik I Artsruni (908-943) del regne armeni de Vaspurakan, que va triar aquesta illa com una de les seves residències. L’única estructura de peu d’aquest període és la catedral. Va ser construïda durant els anys 915-921 i va formar part d’un complex monàstic, fins que el 1915, durant el Genocidi Armeni, l’església va ser saquejada i els edificis monàstics destruïts.

L’església va romandre en desús durant les dècades posteriors a 1915. Quan l’escriptor i periodista Yaşar Kemal va visitar l’illa de Akhdamar el 1951, va descobrir que estava a punt de ser enderrocada. Usant els seus contactes, va ajudar a aturar la destrucció planificada. L’església es va convertir en una atracció turística notable en les pròximes dècades. El 2005, l’estructura es va tancar als visitants, ja que es va sotmetre a una forta restauració, sent oberta com a museu pel govern turc un any després.

La importància aquesta església prové de l’àmplia gamma de talles en baix relleu, d’escenes majorment bíbliques que adornen les seves parets externes. A la imatge següent es pot observar un baix relleu amb les imatges de David i Goliath i unes creus esculpides a la paret.

A més a més de tot això, la ciutat és tranquil·la amb un centre de vianants que convida a la passejada. Sens dubte ha estat tot un encert venir, doncs Van ha resultat ser una visita sorprenent i molt recomanable.