Les verdes muntanyes de Kazbegi

El poblet de Kazbegi, situat a 1750 metres d’alçada enmig d’una abrupta i verda vall, a pocs kilòmetres de la frontera russa, és un dels destins més populars i accessibles des de Tbilisi. L’espectacular paisatge que envolta l’esglèsia de Tsminda Sameba, present en tots els tríptics turístics del país, es comença a gaudir des de ben just agafar la Georgian Military Highway.

Rússia es troba ben a la vora, a molts pocs kilòmetres, darrera les impressionants muntanyes nevades. Es pot fer un trekking exigent a la glacera Gergeti o altres trekkings a les valls circumdants ( Truso, Sva…) però l’accés en taxi era car i no vam visitar-les.

L’esglèsia Tsimida Sameba, visible des de qualsevol lloc, crida tant l’atenció que només penses a pujar-hi. Nosaltres recomanem caminar i suar-la, encara que l’ascenció sigui tan empinada. Hi emprareu segur una hora i mitja. Un cop dalt, respireu i deixeu que us captivi la natura. Pels que vulgueu pujar en taxi, costa uns 50 laris.

Sí, és car. Kazbegi és més car que Mestia o Tbilisi. Apart d’un hotel i un altre en construcció, l’allotjament és en cases particulars (homestays) no gaire confortables -però netes- on es pot comprobar que, lluny de les construccions futuristes de la capital, Geòrgia és un país pobre, majoritàriament rural, sense indústria i que ha d’importar tots els productes derivats.

Tot i això, recomanem, si no ho heu fet encara, alIotjar-vos en homestays. El menjar, si teniu sort amb la mestressa que us acull, serà abundant i excel·lent! És una bona manera de provar la cuina local, que és deliciosa.

La nostra mestressa va resultar ser molt discreta i amable. La seva casa era petita però vam poder dormir en un llit doble, no disponible en altres allotjaments i ens va preparar amanides, sopes i kachapuris boníssims! Vam fer bé, doncs per 70 laris els dos, teníem allotjament, esmorzar i sopar complert. Es diu Dodo, i la trobareu esperant turistes a la parada de marshutkes.

Kazbegi, ara rebatejat com Stepandsminda, necessita més que uns bonics paisatges per a que els vilatans puguin tirar endavant i que els visitants es quedin més de tres dies. Caldria que s’organitzessin en associació o comunitats de turisme (com les CBT de Kirguistan) que gestioni el potencial turístic, marquin rutes de trekking, organitzin els allotjaments i el transport a les altres valls…

Podeu llegir més entrades d’aquest pais a la categoria Geòrgia i sobre aquest viatge des d’Istanbul a Xian, a la categoria Ruta a Orient.