
Laos, paisatges a Vang Vieng i temples a Vientiane
Després de passar uns dies a Luang Prabang tocava dir adéu als meravellosos temples, les boniques cafeteries i també al fantàstic mercat nocturn de menjar! Però ja teniem ganes de marxar a Vang Vieng i veure els bonics paisatges d’aquesta àrea.
I un cop a Van Vieng vam poder comprovar que Van Vieng té un paisatge meravellós i que en tots els bars i restaurants posen Friends a la televisió.
El cert és que el paisatge és molt maco i val la pena venir per veure’l. Però durant els dos dies que hi vam estar no va parar de ploure. Tan sols vam poder gaudir d’un parell d’estones sense pluja per sortir a passejar. El riu, amb la crescuda, fins i tot es va endur un pont de bambú que creuava cap a una zona de guesthouses. Així que, veient que el temps no canviava, vam haver de fer motxilles i continuar viatge cap al sud, cap a Vientiane.



Vientiane, l’agradable capital de Laos
Vientiane sembla un poblet, res a veure amb la caòtica Bangkok. Tampoc és tant maca com aquesta, però per passar un o dos dies està prou bé.
Ens va costar trobar hotel, doncs estava quasi tot ocupat. Darrerament el turisme a Laos i a la capital ha augmentat. Així que si viatgeu en temporada alta, procureu reservar amb antel·lació.
El que més ens va agradar de la capital és que molts dels temples es poden visitar sense haver d’agafar cap tipus de transport. I és que recórrer les ciutats caminant, per a nosaltres no té preu.
Així doncs, van agafar un plànol i vam seguir el carrer principal, ample i ben cuidat, en direcció al monument Patuxai o Arc del Triomf de Vientiane, anomenat popularment com la “pista vertical”. Li’n diuen així perquè el formigó amb que es va construir va ser desviat dels fons donats per EE.UU per a la construcció d’un nou aeroport.

Des d’aquí vam anar a visitar el temple de Wat Si Saket, el més antic de la ciutat. Construït entre els anys 1819 i 1824 per ordre del Rei Anouvong (Sethathirath V.) el wat va ser construït en l’estil siamès de l’arquitectura budista, i no en l’estil Lao. Sembla que aquest és el motiu pel qual no va ser saquejat el 1827 per l’exercit de Siam quan va envair Vientiane.
És un temple impressionant, situat enmig d’uns jardins que conviden a seure i relaxar-se. Té cinc teulades ornamentals d’estil siamès i es troba rodejat per un mur que alberga més de 2.000 estàtues de Buda de ceràmica i plata de diversos tamanys. Passejar pel seu voltant segur que no us deixa indiferents.



Per la tarda encara ens va quedar temps de recórrer la ciutat i veure algun dels molts wats que es troben en el centre, com aquest de sota. Però el temple que més ens va agradar va ser el Wat Si Muang, perquè va ser on vam veure més vida. El temple és ple de relíquies i lloc on es barregen les creences animistes amb el budisme Theravada.


Situat al centre de la ciutat, prop de la zona dels hotels, és el més venerat de Vientiane, amb l’excepció de That Luang, que es troba als afores.


Un comentari
Més Enllà
Gràcies M. Teresa! 🙂
Que tingueu també vosaltres un bon estiu i un gran viatge!
Una abraçada!!