Índia

La vida dels refugiats tibetans a Mcleod Ganj

Una de les raons d’anar a Mcleod Ganj es poder veure les activitats desarrollades pel govern tibetà a l’exili. Però abans canviem d’hotel per tercer cop. La raó es que n’hem trobat un altre millor per un preu semblant. Està apartat del centre, en una zona més tranquil·la i l’habitació es enorme, fins i tot tenim una petita zona que anomenen chillout: té un matalàs al terra, amb coixins per seure al costat d’un gran finestral. Hem posat el reproductor de música que hem comprat, els cd’s amb música de relaxació, l’incens sempre encès… us ho podeu imaginar?

Després hem visitat el Parlament del Tibet a l’exili, la biblioteca d’obres i arxius tibetans on es guarden els textos que es van salvar durant la Revolució Cultural, el 40%. El Museu Cultural Tibetà, on hi ha l’únic mandala de fusta fora del Tibet, segells i monedes tibetanes i nombrosos budes.

Parlament del Tibet Mcleod Ganj
Parlament del Tibet
Mapa del Tibet
Mapa del Tibet

També hem visitat la Cooperativa Tibetana d’Artesania on els empleats son refugiats nouvinguts. A 4 km hi ha l’escola tibetana on s’ensenya als alumnes en el seu idioma. Molts d’aquests nens han vingut des del Tibet; els seus pares els han enviat perquè aprenguin la seva cultura davant la impossibilitat de fer-ho al seu país per l’ocupació xinesa i la imposició de la cultura Han. Segons una revista local, l’any passat van arribar 850 nens; aquest any el govern xinès només n’ha permés sortir 15.

L’endemà visitem Norgbulinka, el monestir on temporalment està residint el Karmapa. El seu monestir és el de Rumtek, a Gangtok, però el govern indi no li permet anar i tots els seus moviments estan vigilats per soldats indis. Per anar hem hagut d’agafar el bus a Mcleod i canviar a Dharamsala. Només hem trigat una hora en recórrer els 12 km!. Tornar ens ha costat el doble de temps perquè hem hagut d’esperar una hora a l’estació. Però el dia ha estat fantàstic perquè hem pogut assistir a la seva audiència i ens ha tornat a beneir agafant-nos fort de les mans.

Visitem també l’institut Norbulignka que va ser creat per ensenyar i preservar les arts tradicionals tibetanes com la creació d’estatues, els thangkes i els bordats. L’institut està rodejat d’un jardí japonés amb pontets que creuen petits rierols i cascades i que donen una sensació de pau i frescor fantastics. Hi ha una botiga on està a la venda part de l’art que es crea aquí. Els thangkes son els més bonics que hem vist mai però els preus son prohibitius: el més barat 400 €.

Per anar només cal que agafeu el bus de Mcleod fins Dharamsala i allí pregunteu pel que va a la residència del Karmapa, ja que Norbulignka sembla que no ho coneixen. Baixeu davant l’escola del Sagrat Cor, abans de creuar el pont sobre el riu. Des de l’escola, només hi ha 1 km. Un rètol ho indica.

I avui, diumenge, toca festa. Passegem fins el monestir del Dalai Lama i asseguts a l’ombra ens relaxem escoltant música i llegint. Per fer gana, fem la kora al voltant del complexe entre boscos i molinets d’oració. Dinem al Namgyal Café, que forma part del monasteri i ofereix formació professional als joves tibetans. Després assistim a la inauguració del Rogpa, una botiga-cafè on els beneficis són destinats als nens tibetans exiliats.

I bones notícies: el Dalai Lama torna demà.

Addicte als viatges i la fotografia. Després de tres anys viatjant per l'Índia, el sud-est d'Àsia i de recórrer la Ruta de la Seda, ha tornat a casa on està preparant la següent fugida.

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: