Tornem a Ladakh! Kyi-Kyi-So-So-Lhargyalo!

Han passat ja quatre anys des de la darrera vegada que vam deixar el Ladakh. I des d’aleshores, aquesta terra i la seva gent han estat cada dia en els nostres cors amb una intensitat tan gran com el desig de tornar. Ara, havent fet un dia d’escala a Delhi, el desig estava a punt de fer-se realitat.

En poques hores ens retrobaríem amb la família Barath i això, tot sigui dit, ens creava una mica d’inquietud. Després de 4 anys… com ens rebrien? S’hauria refredat la relació? I les altres persones que haviem conegut en els dos anteriors viatges, se’n recordarien de nosaltres? Ufff, quins nervis!

Però l’arribada a aquesta terra que tan estimem, no podia ser millor. La família Barath ens rebia amb gran alegria i carinyo, com si en comptes de passar 4 anys només haguéssin passat 4 mesos. A més, en aquesta ocasió tindríem l’oportunitat de conèixer als seus dos fills, en Thinley i en Gyurmet, que pel que vam poder veure ja ho sabien tot de nosaltres.

I donat que en aquesta ocasió el viatge per Índia hauria de durar 3 mesos, els dies a Ladakh els vam dedicar a passejar pels voltants de Leh, estar amb la família Barath i visitar els amics. Especialment en Hafeez, el qual té una petita botiga de productes d’artesania del Kashmir,  on passaríem les tardes prenent te i xerrant pels descosits.

També ens va fer il·lusió tornar a la botiga Dzomsa, on ens abastiem de fruits secs, aigua i lassis ecològics, i que la noia ens vingués a abraçar deseguida.

En quan al clima, visitar Ladakh a l’octubre no és la millor época degut al fred. Durant el dia podíem estar a 15-18 graus si feia sol o a 5-6 graus si feia núvol. Parlar de les nits ja és una altra cosa, perquè les temperatures baixen fins els -8 o inclús a -11. Però tot i així, ben abrigats i amb un parell de mantes al llit, el fred se  suporta bé, ja que el clima és sec.

Per animar-vos a que visiteu aquesta regió, us deixem algunes fotos de Leh:

Nota:  Kyi-Kyi-so-so-lhargyalo és un crit típic de la regió, que es crida al fer un cim, o creuar un pas elevat, o en una situació d’excitament, com quan vam cridar nosaltres a l’aterrar a Leh (no cal dir que la resta del passatge, majoritàriament indis, se’ns van quedar mirant estupefactes).

La traducció literal seria “Que els Deus siguin victoriosos”

Tots els articles d’aquesta regió els trobareu sota la categoria Ladakh. Així mateix, aquesta entrada forma part de la ruta de 3 mesos per l’Índia, que trobareu sota l’etiqueta India de nord a sud.